El català Vicenç Fisas rep el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 [Foto: Maria Cerezuela]
Vicenç Fisas i Armengol (Barcelona, 1952) és doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit). Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau, i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques sobre conflictes, cultura de pau i desarmament. També ha destacat com a divulgador: ha publicat més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb els seus àmbits d’expertesa, i ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació. Aquesta setmana, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) li atorga el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 en un acte al Parlament de Catalunya, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau.
Què suposa per a vostè rebre aquesta distinció?
És un reconeixement a aquells qui ens dediquem a la recerca i la investigació sobre temes de pau i anàlisi de conflictes. Tot i que sempre he combinat l’activisme amb la recerca, m’he distingit per escriure molt. He publicat més d’una setantena de llibres vinculats amb el procés de pau.
Com va sorgir l’interès per implicar-se a fons en analitzar els conflictes i treballar en favor de la pau?
Mentre estudiava a l’Institut, un expert va donar-nos una conferència sobre el subdesenvolupament i la problemàtica en el Tercer Món. Allò em va obrir els ulls, i vaig dir-me: “jo vull dedicar-me a investigar això!”. Aquesta va ser l’espurna. L’endemà vaig contactar amb el conferenciant i li vaig preguntar: “què he de fer per especialitzar-me en aquesta temàtica?”.
I què li va respondre?
Em va convidar a casa seva que, sortosament, era molt a prop de casa els meus pares. Ell tenia una hemeroteca impressionant, i cada tarda hi anava per començar a estudiar i a fer recerca. Sense perdre de vista l’activisme.
Es considera més activista que investigador o a la inversa?
Ja fa més de cinquanta anys que em dedico a tot el que es vincula a la pau i l’anàlisi de conflictes. Durant tot aquest temps he intentat sempre combinar l’activisme i recerca. Sent molt jove -vaig començar amb 17 anys- vaig adonar-me que l’activisme que practicàvem no servia de res si no anava acompanyada d’una bona recerca sobre els conflictes que estàvem denunciant. Així és com vaig començar la meva faceta com a investigador.
“L’extrema dreta és una amenaça absoluta. Estem en un moment molt delicat, i com a investigador, em preocupa moltíssim”
Foto: Maria Cerezuela
Per què sempre ha compaginat l’activisme i la recerca?
Mai he volgut ser un buròcrata que es dediquen a fer recerca en un despatx i que els estudis es queden en un calaix i no tenen repercussió. Sempre he intentat buscar alternatives, fent propostes que les derivava en els moviments socials respectius, ja sigui pacifista i ecologista.
De quina manera es pot obtenir repercussió?
Sempre he defensat que l’acció ha d’anar sustentada amb dades, així és com qualsevol acció té pes. He defugit dels esquemes simples, dels lemes. Per anar al fons de la qüestió s’ha d’anar a l’arrel del conflicte. Per a propiciar un cara a cara amb la contrapart s’ha de tenir molts arguments i poder-te defensar. Per això, la meva insistència en què el moviment per la pau tingués sempre una pota en la recerca.
Als anys 70, paral·lelament, s’inicia en l’activisme per la pau com a integrant del grup de suport als primers objectors de consciència al servei militar a Espanya.
Sí, va ser un cas molt mediàtic. Quan el primer objector va sortir de la presó en van informar tots els mitjans. Curiosament, fruit de l’activisme vaig tenir dubtes de convertir-me en objector de consciència.
Què li ho va impedir?
Eren temps de dictadura, i negar-se a fer el servei militar et penalitzaven amb diversos anys de presó. Aleshores acabava de tenir un fill, i vaig prioritzar ser pare que no pas acabar empresonat. Així i tot, mentre era a la mili vaig fer activisme amb els comitès de soldats, una formació clandestina de soldats per la democràcia.
Més enllà de l’activisme i la investigació acadèmica, al llarg de la seva carrera vostè s’ha especialitzat en negociacions de pau. Vostè ha exercit mai com a mediador?
No, no he estat mai mediador. Jo m’he dedicat, sobretot, a elaborar l’exploració, és a dir, la fase prèvia per si s’estableixen les condicions necessàries per iniciar una negociació de pau. En aquesta fase prèvia, és quan t’has de posar en contacte amb les dues parts enfrontades. A més, l’altra funció que he exercit ha estat la de generar idees, especialment en els moments de crisi.
Què implica generar idees?
Les parts que es troben en una negociació solen tenir posicions molt fermes i contraposades, que no es belluguen d’allà on són. Per això, la resolució de conflicte no avançar. En aquest sentit, és clau que intervinguin persones en les quals obliguin a les dues parts enfrontades a moure’s. Això vol dir generar idees.
“Hi ha coses que ni he explicat ni ho faré. Moriré sense explicar-ho”
Quins són els principals actius per una mediació positiva en la resolució de conflictes?
En la capacitat d’estar oberts a noves idees, de moure’s. Com a mediador sobre conflictes polítics i armats, la base de tot es troba en la capacitat de saber interpretar què vol l’altra part, i veure fins on pots cedir en la teva posició per arribar a un punt d’acord que sigui prou satisfactori per ambdues parts.
Vostè ha participat en els processos de pau en diversos països: Colòmbia, el País Basc o el Sàhara, per posar tres exemples. En el cas de Colòmbia van ser 23 anys. Què en recorda d’aquella participació?
El que més recordo és la riquesa potencial humana amb un alt compromís per resoldre el conflicte. Veient aquell escenari, va ser una aposta personal de poder contribuir en la resolució del conflicte. Recordo que quan es van trencar les negociacions entre les FARC i el govern del país, em vaig desplaçar en els campaments de les FARC, i vaig plantejar als seus comandants quines eren les condicions necessàries per tornar a iniciar el procés de negociació.
Va trobar aliats per avançar en la seva tasca?
Sí, vaig conèixer un seguit de persones que coneixien a la perfecció les guerrilles del seu país, i així, podíem interpretar molt millor cada comunicat de les diferents guerrilles. Al final vaig tenir una agenda brutal de contactes, cosa que em va permetre elaborar molts fulls de ruta que enviàvem tant al govern com a les guerrilles. Fins i tot, el govern d’Espanya, com a mediador, em va convidar a participar-hi.
Foto: Maria Cerezuela
En algun moment s’ha sentit amenaçat o ha temut per la seva vida?
Més aviat, controlat. Tot i la situació delicada del moment, sempre he estat molt prudent, i comptar amb moltes garanties de seguretat.
Vol dir que anava protegit?
Sí, anava ben acompanyat. Quan feia reunions secretes procurava que no em seguís ningú. Allà, les clavegueres de l’estat eren molt fortes i, de seguida, detectaven qualsevol moviment.
També va ser partícip del procés de pau del País Basc, a principis de segle i durant tres anys i mig.
Sí, va ser una experiència molt rica. Vaig fer una proposta a tots els grups parlamentaris del Parlament Basc, totalment confidencial. La proposta consistia a enviar-los, cada trimestre, unes preguntes amb els temes de fons del conflicte. Hi van participar tots, des del PP fins a Batasuna. I va ser així, perquè tothom va respectar la confidencialitat, no es va filtrar mai enlloc. Qui es va prendre més seriosament aquest exercici va ser Batasuna.
Aquest va ser un punt de partida en la resolució del conflicte basc?
Diria que la meva proposta contribuir-hi, especialment a llistar un seguit d’acords entre les parts confrontades que obria el camí cap a un procés de negociació de pau amb certes garanties. En les meves anotacions de les seves respostes, comprovava amb satisfacció de la gran quantitat d’aspectes amb els quals, uns i altres, estaven d’acord. En canvi, en el discurs públic, no ho mostraven, es barallaven. Però, amb els mesos, el discurs que van anar modulant, especialment, els socialistes i Batasuna.
De quina manera?
En el discurs van anar introduint paraules d’acostament, de reconeixement de l’altre, d’escoltar més l’opinió popular i de respecte a les opinions diferents. Va ser un avenç molt rellevant.
Foto: Maria Cerezuela
“La mediació positiva en la resolució de conflictes es basa en la capacitat de moure’s”
Quan va fer públic que havia participat en aquest procés al País Basc?
Deu anys més tard, en una carta en un diari basc. No ho podia fer abans perquè els actors encara estaven en actiu, i aquesta feina requereix una absoluta discreció i has de mantenir el silenci els anys que facin falta.
Vostè segur que no ho ha explicat tot de la seva experiència en tots els processos de negociació que n’ha estat partícip?
Hi ha coses que ni he explicat ni ho faré. Moriré sense explicar-ho.
Catalunya no ha tancat el seu conflicte amb l’Estat espanyol. Des del seu bagatge, creu que s’ha treballat prou per arribar a un acord durant els anys de procés?
Em consta que hi ha hagut persones de bona fe que han intentat que les dues parts acostessin posicions. Jo en soc una d’elles! Però, per descomptat, que públicament no explicaré res. Ni ho faré a ningú.
Vostè va escriure el llibre ‘Repensar el procés a través del diàleg’ (Icària) que el situa en un punt d’inflexió: quan Pedro Sánchez es converteix en president del govern espanyol.
Sí, perquè es complien les condicions necessàries per començar un procés de diàleg entre les dues parts. Fruit dels meus contactes, em constava que a través del diàleg es podria arribar molt lluny.
I, ara, vist en perspectiva, com veu l’escenari?
[Somriu] El procés tal com s’entenia s’ha acabat, però el moviment independentista continua tenint molta força. Els socialistes tindran molta feina per tirar endavant el compromís de finançament singular que ha signat amb Esquerra, ja que té una forta oposició a Espanya. Hi ha bona voluntat, això sí.
L’amnistia, aprovada pel govern espanyol, no s’aplica a tothom per igual.
Perquè, en aquest cas, hi ha l’oposició frontal de tot el sistema judicial espanyol, que no és qualsevol cosa, i els jutges faran tot el possible perquè no es pugui aplicar. Es fa difícil fer un pronòstic.
“Estan caient la quantitat de conflictes que s’estan solucionant de manera negociada”
L’extrema dreta és la principal amenaça de la societat i contrasta amb els valors de la pau?
L’extrema dreta és una amenaça absoluta. Són partidaris de la confrontació, del no-diàleg, de l’exclusió i del racisme més descarat. Són contraris als valors que sustenten la cultura de la pau. Estem en un moment molt delicat, i com a investigador, em preocupa moltíssim.
Avui hi ha dues guerres obertes molt presents per al primer món: Ucraïna i Gaza.
Sí, són molt mediàtics i totalment diferents. Tots dos tenen un gran simbolisme, i que han tingut una repercussió immensa. Amb el conflicte a Ucraïna s’ha obert una nova guerra freda. I això em fa pensar que moltes de les temàtiques que he treballat al llarg d’aquests cinquanta anys són damunt de la taula, no s’han resolt.
Així i tot, els governs de més alt nivell s’omplen la boca de polítiques de prevenció de conflictes. Són efectives?
Vaig fer un treball examinant una cinquantena de conflictes, i la conclusió era molt negativa. Se’n parla molt, però, en realitat, avui no hi ha polítiques de prevenció de conflictes al món. I és per desídia.
Avui hi ha menys pau al món que fa 50 anys quan va iniciar l’activisme i la recerca?
Hi ha menys conflictes, però estem en una fase que estan caient la quantitat de conflictes que s’estan solucionant de manera negociada. No hi ha conflicte que no es puguin tractar, però avui penso que les resolucions tenen més dificultats.
Diana Riba: “Duch és una aposta del president Illa pels vincles i el coneixement que té de les institucions europees”
