La jugadora de Terrassa és a Anglaterra jugant amb el Manchester City [Foto: Manchester City]
Vicky Losada (Terrassa, 1991) s’ha convertit en un dels reclams de la FA Women’s Super League -la lliga anglesa de futbol femení- d’aquesta temporada després d’incorporar-se l’estiu passat al Manchester City. A Anglaterra aterra amb la intenció de ser més protagonista després de fer història amb el club de la seva vida -el Barça- amb qui va sumar un triplet, aixecant la primera Lliga de Campions. Té l’honor de ser la jugadora que va marcar el primer gol de la selecció espanyola en un Mundial i amb el temps s’ha guanyat a pols el respecte del món de l’esport. L’egarenca, que suma 17 títols en el seu palmarès, vol seguir gaudint del futbol en la seva tercera experiència lluny de Catalunya. Aquest cap de setmana, Manchester tornarà a bullir amb un derbi femení molt especial i Losada conversa amb Exterior.cat.
Tornes a viure a Anglaterra, després de fer-ho un any a Londres. Com t’estàs adaptant a Manchester, a l’equip a la ciutat?
Em sento molt feliç. Des del primer dia tant les companyes de vestidor com el cos tècnic m’han acollit molt bé. El fet que ja hagués viscut a Anglaterra, m’ha ajudat a adaptar-me més ràpid. Manchester és una ciutat que m’agrada, és diferent a Londres.
Viure lluny de casa també t’ajuda a créixer més enllà del futbol?
Sí, sortir de la teva zona de confort et serveix per fer-te més a tu mateixa. El primer cop que vaig marxar als Estats Units era molt jove amb només 21 anys i, ara, en unes circumstàncies ben diferents també vaig decidir marxar de Barcelona. Aquesta vegada tenia ganes de trobar altres reptes que em motivessin i Manchester és un lloc idoni per a fer-ho.
Quan vas prendre la decisió de canviar d’aires i deixar de vestir com a blaugrana?
T’he de dir que la primera vegada que em passa pel cap va ser al desembre, a mitja temporada, però tot es va desencadenar en l’últim mes de competició. Guanyar la Champions amb el Barça em va alliberar per prendre la decisió d’anar-me’n i, de retruc, un somni fet realitat. Però ara visc a Manchester, és el lloc on volia jugar i em sento feliç.
Vas marxar de Barcelona per tenir més minuts i per sentir-te més protagonista en el terreny de joc. Ho estàs aconseguint a Manchester?
Sí, estic jugant minuts, tot i que no estem aconseguint els resultats que voldríem. La temporada no ha començat gaire bé, l’objectiu continua sent el mateix: lluitar per guanyar la lliga anglesa, però sobretot aconseguir una plaça per disputar la pròxima edició de la Lliga de Campions.
Novè classificat a la lliga anglesa -amb una sola victòria en cinc jornades-. Com s’explica aquest inici de curs?
La pretemporada va ser totalment atípica perquè 13 jugadores del City eren a Tòquio disputant els Jocs Olímpics i aquest fet ens va condicionar molt. A més, s’hi suma que hi ha vuit jugadores lesionades… Tot i que estem generant ocasions de gol no acabem de finalitzar-les, i això ens penalitza. També hem de millorar l’aspecte defensiu, no només de la defensa, sinó de tot l’equip.
“Aquest dissabte en el derbi contra el United volem guanyar i oferir una bona imatge. És l’escenari perfecte per a reivindicar-nos”
Quin és l’estat anímic del vestidor?
Ho està passant malament, però hem d’aixecar-nos, recuperar la confiança, assumir responsabilitats i tirar endavant perquè la competició és molt llarga i hi ha marge de millora. Hi ha dues competicions més que seguim vives, per tant, encara tenim molt a dir. Aquest dissabte contra el United volem guanyar i oferir una bona imatge. És l’escenari perfecte per a reivindicar-nos perquè els bons resultats segur que arribaran.
Un derbi a Manchester amb les entrades esgotades i, que a més, tindrà un duel català enfrontant-se a Ona Batlle, que juga al United. Aquest duel ho fa més especial?
[Somriu] Sí, així és. A principis d’aquesta setmana vam fer un cafè plegades, ens veiem sovint. L’Ona és una jugadora jove, amb molt talent i s’està adaptant bé al futbol anglès. Em recorda el primer cop que vaig marxar a l’estranger -als Estats Units-, jo també era molt jove i és important sentir que hi ha algú que està a prop teu quan ets fora.
Ona Batlle va assegurar en una entrevista a Exterior.cat que “Manchester és del United”. Ho comparteixes?
[Riu] Fa poc temps que visc a la ciutat, però és inqüestionable que darrere del United hi ha una gran història. El City és un club de nova volada, que està creixent molt gràcies a la seva proposta de futbol i que va guanyant aficionats arreu.
Foto: Manchester City
Un dels responsables d’aquest creixement del City és Pep Guardiola. Hi has coincidit?
[Somriu] Sí, va ser un altre somni fet realitat. Vam coincidir en un entrenament, vam poder parlar juntament amb Txiki Begiristain i va ser molt especial. Al City hi treballa una colla de catalans que fa que em senti com a casa. Guardiola és molt respectat a Manchester i és un privilegi pel City que ell sigui l’entrenador. Tan de bo pugui tornar a coincidir alguna vegada més.
Tornem al futbol femení. L’Arsenal -amb qui vas jugar-hi una temporada- i Tottenham són els actuals colíders de la lliga anglesa sent invictes, seguit del Chelsea -el vigent campió- i el United. Qui és el favorit per aixecar la FA Women’s Super League?
És molt incert fer un pronòstic perquè és una lliga molt igualada i més competitiva. He de confessar que m’ha sorprès l’Arsenal, tot i ser un dels clubs històrics del futbol femení del país i l’únic d’Anglaterra que ha guanyat una Lliga de Campions. Com he dit abans, queda molt camí per recórrer i veurem qui acaba guanyant la lliga.
“Tornar a la lliga espanyola abans de retirar-me? Si et soc sincera, sí, però no em veig jugant en un equip que no sigui el Barça”
Un dels al·licients de jugar a Manchester era poder seguir gaudint de la Lliga de Campions, però contra tot pronòstic, el Real Madrid va deixar-vos fora de la competició en l’eliminatòria definitiva de classificació per la fase de grups. Aquella eliminació va ser un accident?
Al llarg de la meva carrera he viscut altres situacions semblants. Recordo un parell de lligues amb el Barça que se’ns van escapar tot i ser millors que l’Athletic Club o l’Atlético de Madrid. La Lliga de Campions és una competició molt exigent, on es penalitzen moltíssim les errades. El Real Madrid va fer el seu partit, i tot i tenir menys oportunitats que nosaltres, va endur-se l’eliminatòria. Però ja hem passat pàgina.
Aquesta setmana s’ha obert la fase de grups de la Lliga de Campions. El Barça, com a vigent campió, és el favorit per revalidar el títol en la final que tindrà lloc a Torí?
És el favorit, sí. A més aquest any la competició encara és molt més atractiva, ja tocava que hi hagués una fase de grups! Hi haurà més partits i més emoció. La llàstima és que els partits només s’emetin exclusivament per DAZN perquè com més oferta, molt millor pel futbol femení.
Segueixes el Barça de reüll?
Sí, et puc dir els resultats finals de tots els partits que ha jugat a la lliga [els encerta!] Tot i que hi ha equips que han fet un pas endavant, el Barça continua sent molt superior a la lliga espanyola.
Amb 30 anys, li queda molta corda a Vicky Losada en els terrenys de joc?
Tinc moltes ganes de seguir jugant a futbol tres o quatre anys més i, aleshores, ja veurem en quina situació em trobo.
La teva intenció és tornar a la lliga espanyola abans de penjar les botes?
Si et soc sincera, sí, però no em veig jugant a la lliga espanyola en un equip que no sigui el Barça, costa molt imaginar-m’ho. Per aquest motiu també vaig decidir fitxar pel City. Però ara mateix no hi penso.
