Xavier Benedicto és el director de Programes de Navegació per satèl·lit de l’Agència Espacial Europea [Foto: ESA]
Xavier Benedicto Ruiz (Barcelona, 1957) és un dels grans experts mundials en l’àmbit de les telecomunicacions i actualment és el director de Programes de Navegació per satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA). Graduat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona (ETSITB) en l’especialitat de sistemes de comunicació i microones, forma part de l’ESA des de fa gairebé quaranta anys. En la dècada dels vuitanta va deixar Catalunya per viure a Noordwijk, als Països Baixos, seu del Centre d’Investigació i Tecnologia de l’ESA. Benedicto ha jugat un paper rellevant en les darreres dècades en el desenvolupament dels sistemes europeus de navegació per satèl·lit Galileo i Egnos. A Exterior.cat, Benedicto explica quins són els projectes que s’estan cuinant en l’àmbit de la navegació per satèl·lit.
Després d’una trajectòria on ha excel·lit en el seu àmbit professional, què recorda de la seva etapa de formació a la UPC?
Vaig tenir molta sort amb els meus professors i mentors, cosa que ben aviat vaig poder començar a treballar en la indústria, contribuint a crear un departament de microones, i desenvolupant receptors de satèl·lits per a les antenes que s’utilitzen a casa per rebre la televisió per satèl·lit. Aquesta va ser la meva primera connexió amb els satèl·lits i vaig tenir molta sort, estava envoltat de gent molt competent i molt maca, i amb possibilitats de desenvolupament personal i professional, i això em va apropar al món dels satèl·lits.
Fins que arriba l’oportunitat més gran: treballar a l’Agència Espacial Europea.
Sí, m’hi vaig presentar i va ser una aventura perquè va ser el primer cop que anava a viure a l’estranger, en aquest cas, als Països Baixos. D’això ja en fa més de 30 anys! L’Agència Espacial Europea et dona moltes oportunitats de creixement i de treballar en àmbits molt interessants.
Com van ser aquells inicis?
Aleshores anar a viure a l’estranger no és com ara, era una aventura. Però jo sempre tenia clar que volia fer aquest pas per créixer en l’àmbit personal i professional. Estar envoltat de persones i professionals d’altres països, i conèixer els països vivint-hi, et dona un valor afegit molt gran. D’aquella primera etapa als Països Baixos després vaig tenir l’oportunitat de viure en quatre països més: el Japó, França, Itàlia o Alemanya.
Així i tot, els Països Baixos han estat sempre casa seva.
Visc a un petit poble prop del mar, un lloc molt agradable, i on treballo és un centre de recerca amb 2.000 persones amb un espai molt gran i al mig de la natura. Vaig venir i aquí he creat la meva família. Hi han nascut els meus fills i hi he fet gran part de la meva vida.
“Des de l’ESA hem posat en marxa un seguit de procediments operacionals basats en el programa EGNOS a l’aeroport de Girona”
La NASA sempre és el somni més anhelat. Així i tot, l’Agència Espacial Europea no té res a envejar a la NASA?
Treballar a la NASA és el súmmum, però l’ESA és la versió de la NASA europea. Tenim menys calés, el pressupost o la inversió europea en l’espai és molt inferior als Estats Units, sobretot perquè s’hi inverteix menys en armament, en defensa. Als Estats Units, el sistema GPS va néixer com un sistema d’armament per tirar míssils. A Europa, l’ESA és una agència dedicada exclusivament a finalitats civils i pacífiques, per tant, no aprofitem totes les inversions de defensa, i fa que el nostre pressupost sigui més estret.
Amb menys pressupost que la NASA no vol dir que els projectes siguin de màxim interès.
Així és, ens obliga a ser més eficaços i a excel·lir en recursos intel·lectuals. Hem demostrat que en àmbits com la navegació per satèl·lit el sistema Galileu és molt competitiu amb el GPS, tot havent invertit una fracció del que els Estats Units han invertit en el GPS. Tot això ho prenc com una motivació.
En relació amb l’espai, quines diferències hi ha entre l’ESA i la NASA?
Un altre aspecte molt positiu que tenim a Europa és que l’ESA toca totes les aplicacions espacials i la NASA, no. Aquí fem coets, navegació per satèl·lit, telecomunicacions, observació de la Terra, exploració espacial, formem professionals per anar a la Lluna, toquem tots els àmbits de l’espai, mentre que la NASA no ho fa, sinó que s’ha especialitzat en temes d’exploració espacial, la Lluna, Mart…, però no desenvolupa coets, no fa sistemes de telecomunicació, ja no fan sistemes d’observació de la Terra, i l’ESA és més multidisciplinari que la NASA, més completa. És molt comparable i un lloc fantàstic per treballar.
Un dels projectes que porta el seu segell és el programa Galileu. Què simbolitza?
És un programa que ha representat una revolució de les telecomunicacions en l’àmbit global per les seves capacitats tecnològiques i per les seves aplicacions civils en sistemes de transport, posicionament, comunicacions, medi ambient o seguretat, entre altres, i genera prop de 100.000 llocs de treball d’altíssima qualificació. Tots tenim Galileu a la butxaca, en els nostres vehicles, en els trens o vaixells, i arribar tan lluny amb un sistema espacial que té una dimensió tan extensa en la vida quotidiana. I, a més, Galileu escenifica la unitat i la sobirania europea.
Què vol dir quan parla d’unitat europea?
Galileu ha estat la primera infraestructura feta per Europea. Abans de Galileu només s’havia impulsat col·lectivament l’euro, cosa que és una fita molt complexa. A diferència dels Estats Units o la Xina, on la decisió la pren un estat, a Europa en som 27! Això ha estat una dificultat, però meravellós. Quan tires endavant un projecte amb 27 països, la força que tens és enorme. Galileu ha tirat endavant fruit de l’impuls polític que li ha donat la Unió Europea i ha estat un exemple de cooperació de l’ESA, com agència intergovernamental.
Què representa Copernicus?
Copernicus és el sistema més avançat del món d’observació de la Terra. Disposem de més d’una vintena de satèl·lits que estan observant el nostre planeta per totes les costures. I és rellevant perquè ens permet obtenir informació per al control del canvi climàtic i poder prendre decisions a llarg termini per la supervivència del nostre planeta. Tot això ho hem fet en col·laboració estreta amb la Comissió Europea.
Foto: ESA
Un altre dels programes que ha desenvolupat -vostè va ser el cap del projecte- és l’EGNOS, dedicat a l’aviació civil i dissenyat per l’ESA.
L’EGNOS és un sistema certificat per l’Agència Europea de Seguretat Aèria. Fa poques setmanes hem posat en marxa un seguit de procediments operacionals basats en el programa EGNOS a l’aeroport de Girona, i tenim centenars d’aeroports a Europa on està implantant.
Des de fa mig any és el director de Programes de Navegació per satèl·lit de l’Agència Espacial Europea. Quins són els projectes que estan desplegant?
Des de l’àrea de navegació estem tirant endavant programes de recerca, però sobretot la meva prioritat és la d’empènyer iniciatives noves per mantenir Europa al capdavant de la navegació per satèl·lit arreu del món. Una d’elles és que estem exportant la tecnologia europea a Àfrica -en cooperació amb ASECNA, l’agència africana per al control del tràfic aeri-. L’objectiu és implantar la nostra tecnologia a Àfrica perquè mitjançant el sistema aeri afavorim el desenvolupament de l’economia i la societat africanes. I estem exportant la nostra tecnologia a la Lluna, dissenyant una nova constel·lació de satèl·lits de navegació i comunicacions al voltant de la Lluna.
“Estem exportant la tecnologia europea a Àfrica, afavorint el desenvolupament de l’economia i la societat africanes mitjançant el sistema aeri”
De què es tracta?
Posarem en marxa el Galileu de la Lluna, perquè actualment hi ha com 150 iniciatives arreu del món per a desenvolupar l’economia lunar. Es tracta de missions que volen anar a la Lluna i fer-hi coses. Per estar a la Lluna necessites poder comunicar-te i navegar, has de poder posicionar-te i comunicar i estem posant en marxa el programa Moonlight per portar comunicacions i navegar a la Lluna. Estem expandint el nostre coneixement i la nostra tecnologia arreu d’Europa.
Fins a quin punt la tecnologia juga un paper determinant, ara mateix?
Moltíssim, la tecnologia és qui marca la diferència. Ara, n’hem de fer un ús amb seny, hem d’anar amb compte que la tecnologia no vagi més enllà del que nosaltres volem, l’hem de controlar i les aplicacions d’ús.
Des de la seva posició privilegiada a l’ESA, quina mirada hi posa en l’estratègia que impulsa el govern català amb el NewSpace?
És fonamental, penso que el govern de Catalunya ha pres una bona decisió de fer el salt a l’espai, perquè és l’avantatge de les entitats que potser en el passat no han tingut l’oportunitat de passar al més innovador i que té més futur. El NewSpace és una altra forma de treballar en l’espai, és una altra metodologia de fabricar satèl·lits, són projectes més econòmics i més accessibles i estan molt més focalitzats en aplicacions que tenen un valor afegit molt important sobre l’Internet de les Coses. El NewSpace és una aposta molt correcta, hi ha moltíssim futur, i s’ha de fer ben fet.
Que l’espai té un paper cada cop més determinant, com pot explicar-se perquè la població entengui que és rellevant?
Crec que falta pedagogia, i la culpa la tenim nosaltres mateixos. Quan presentem un projecte hem d’intentar explicar clarament el valor d’aquest projecte per a la societat, i no només en termes econòmics, que és el que molt sovint se’n diu monetitzar un projecte. Hem d’internar explicar la dimensió del valor dels programes, i no ho fem prou. En la societat hi ha la percepció que l’espai és una joguina, una cosa addicional o frívola, que podríem no fer. Però hem d’explicar per a què serveixen els satèl·lits, explorar l’univers, anar a la Lluna, per què serveix tenir astronautes, i aquesta feina de divulgació sobre l’impacte en la societat de l’espai és una assignatura pendent on ens hem de dedicar moltíssim.
