Foto: Xavi O’Callaghan és el director de l’oficina del FC Barcelona a Nova York (Estats Units) [cedida]

Xavi O’Callaghan (L’Hospitalet de l’Infant, 1972) és el director de l’oficina del FC Barcelona a Nova York (Estats Units) des de fa més de dos anys. Un temps en el qual ha consolidat el projecte blaugrana en un mercat tan selectiu com és els Estats Units. Diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat de Barcelona, coneix el Barça de dalt a baix ja que encadena 34 anys lligat a l’entitat catalana. Primer com a esportista professional, on va formar part durant 15 anys del millor equip d’handbol de la història. Un cop retirat de la pràctica esportiva, el tortosí va exercir com a responsable de les seccions d’handbol, hoquei patins i futbol sala. A Exterior.cat, O’Callaghan posa en valor la gestió feta des dels Estats Units a pocs dies de les eleccions a la presidència del FC Barcelona.

34 anys lligat al Barça, gairebé tota una vida. Com va aterrar al Palau per primera vegada?

Va ser un cop de sort. Quan tenia 14 anys vaig deixar L’Hospitalet de l’Infant -on hi vivia amb els pares- per fer el salt a l’equip cadet del FC Barcelona. Jo jugava a l’equip de l’escola Aster on vam guanyar diversos campionats de Catalunya d’handbol. El professor de gimnàstica de la meva escola era fill de Josep Seguer, un dels jugadors del Barça de futbol de les cinc copes i va ser el meu padrí per donar-me l’oportunitat de fer-ho a Barcelona.

Hi vas acabar jugant 19 anys -15, com a professional- i en l’època del Dream Team -el millor equip de la història-.

Sí, vaig tenir molta sort. I fer-ho amb una generació de jugadors espectaculars que ens va permetre guanyar 7 Copes d’Europa, cinc de les quals de forma consecutiva.

La derrota recent a Colònia ha posat l’equip de Xavi Pascual de cara al mirall. Perquè el Barça actual se li resisteix tant el màxim títol europeu d’handbol?

Europa ha obligat al Barça a estar a una alçada que és molt superior al nivell de la lliga ASOBAL que, per un seguit de circumstàncies, ja fa anys que ha perdut pistonada. La crisi econòmica del 2006 va colpejar duríssimament l’handbol a l’Estat espanyol i va desfer el model d’èxit que havia tingut durant en els anys anteriors. Amb aquest escenari, el Barça es troba amb una gran complexitat a l’hora de competir amb equips com el Kiel, el Veszprem o el PSG, tenint en compte que les seves lligues són molt més competitives que l’espanyola. A més, en la darrera dècada amb aquest format de ‘final a quatre’ hi ha moltes més sorpreses i és un altre factor a tenir en compte.

“El Barça d’handbol es troba amb una gran complexitat a l’hora de competir amb equips com el Kiel, el Veszprem o el PSG, tenint en compte que les seves lligues són molt més competitives que l’espanyola”

Més enllà de l’esport, sempre has tingut clar que calia formar-te perquè la vida de l’esportista és de curta durada.

Així és. L’única condició que em va donar la mare quan vaig marxar per primer cop a Barcelona era que mantingués les bones notes mentre estudiava a L’Hospitalet de l’Infant. Si no, me’n tornaria a casa. I ja vaig procurar de no baixar la guàrdia. Sempre ho he tingut molt present i la meva mirada sempre va ser pensar en l’endemà de l’handbol. Un cop vaig ser professional tenia molt clar que jugant al Barça es podria acabar algun dia perquè hi juguen els millors.

Foto: Xavi O’Callaghan és un dels referents del millor Barça d’handbol de la història [cedida]

Quan vas decidir tancar la teva etapa com a professional de l’handbol, ho tenies tot lligat per seguir fent carrera al club des dels despatxos?

No pas. En aquell moment, el directiu responsable de la secció d’handbol, Jaume Ferrer, em va proposar quedar-me a treballar a Can Barça en el departament de finances. Era una oportunitat de veure el club des de dins i d’una altra perspectiva i així vaig acceptar-la.

Una posició que mantindràs només sis mesos.

Així és. És un altre cop de sort a la vida. Em vaig trobar en el lloc i en el moment adequats. Va ser fruit d’una vacant en la gerència de la secció d’handbol del Barça. Es va considerar que jo tenia el perfil idoni tenint en compte els meus coneixements en la gestió i en l’handbol.

Prova de la teva gestió al capdavant de l’handbol, amb l’arribada de Sandro Rosell et donen més responsabilitat a les seccions.

Sí, a més de l’handbol vaig gestionar dues seccions més: futbol sala i hoquei patins. Un repte en el qual vaig aprendre moltíssim i vaig descobrir que la meva gran passió i vinculació amb l’esport es podia allargar més enllà de la pràctica esportiva. Una etapa de 12 anys que va acabar quan vaig rebre una trucada del director del departament de Recursos Humans i va posar-me sobre la taula la proposta de dirigir i gestionar l’oficina del FC Barcelona a Nova York.

No t’ho vas pensar dues vegades…

[Riu] Si no estigués casat i amb dos fills li hagués donat el meu vistiplau en aquell mateix moment. Jo sempre havia estat un Erasmus frustrat tenint en compte que com a jugador professional mai vaig tenir l’oportunitat de tenir una experiència a l’estranger, que és el que m’hagués agradat. Estats Units sempre ha estat un país que m’ha entusiasmat, així que després de parlar-ho a casa vam veure que seria una gran oportunitat per a tots. Per dos motius: viure a l’estranger i treballar pel Barça.

“L’oficina de Nova York ha passat de 6 a 26 treballadors fruit de la incorporació de les acadèmies de futbol que té el Barça a tot el continent americà i que donen molta visibilitat arreu”

Quin és l’encàrrec que vas rebre aleshores del Barça?

Des del primer minut deixo molt clar que la meva funció no serà la de comercial, perquè en cap cas tinc fusta de venedor. Per tant, l’encàrrec que rebo és fer un canvi de rumb en la gestió de l’oficina de Nova York, que sigui rentable econòmicament i amb la missió clara de fer créixer la marca Barça en un mercat molt atractiu com Estats Units. Aleshores, l’oficina tenia una estructura mínima, cosa que en els darrers dos anys ha agafat molta més musculatura. Hem passat de 6 a 26 treballadors.

Què ha provocat aquest creixement?

És fruit de la incorporació a l’oficina de les acadèmies de futbol que té el Barça a tot el continent americà i que donen molta visibilitat arreu. Des d’aquí, gestionem les acadèmies -des de les assegurances, les instal·lacions i els entrenadors, que són empleats de l’oficina-. I ho fem a través de dues seus: Nova York (415 jugadors) i Miami (225 jugadors). Dues franquícies que són 100% del Barça.

Un dels objectius fixats pel Barça és que l’oficina sigui rendible econòmicament. Ho és?

Sí, tot i que les xifres poden generar lectures i interpretacions diferents tenint en compte com s’aplica en el pressupost global del club. I m’explico amb un exemple. Si des de l’oficina de Nova York tanquem un acord de patrocini amb una empresa per valor d’un milió d’euros, del total només un 10% es comptabilitza en el pressupost de l’oficina com a comissió, la resta va a parar al pressupost global del club, a Barcelona. Així, i seguint l’exemple, si el pressupost total de l’oficina té un cost total de 500.000 euros i només en suma 100.000, acaba tenint un dèficit de 400.000 euros. Per tant, l’oficina no és rendible. Ara bé, si es dona valor a allò que s’aporta al club, la contrapartida és molt rendible perquè el Barça obté 900.000 euros directes fruit de la gestió feta des de l’oficina de Nova York. D’aquí, les diverses interpretacions que es fan dels números.

“La meva lluita diària passa perquè l’oficina del Barça a Nova York acabi sent rendible econòmicament només comptant el que es genera intrínsecament a l’oficina. Així, s’haurà acabat el debat de les interpretacions del pressupost”

Com pot evitar que aquestes possibles interpretacions en el pressupost?

La meva lluita diària passa perquè l’oficina del Barça a Nova York acabi sent rendible només amb els ingressos pel seu serveis. Així, s’haurà acabat el debat de les interpretacions. Aquest és el repte que em vaig fixar fins el 2022 quan finalitza el meu contracte al capdavant de l’oficina de Nova York.
El Barça està dedicant molts esforços en deixar la seva petjada als Estats Units. Ho fa perquè des d’una mirada futbolística és un mercat on està creixent a passes de gegant i aquell qui descobreix el futbol per primer cop té l’opció de convertir-se en seguidor del Barça. Europa té una tradició molt arrelada amb el futbol, tothom té el seu equip, a Estats Units no és així. I és aquí on el Barça pot fer-se més gran, perquè l’interès pel futbol entre la societat nord-americana està creixent.

Foto: El primer equip del FC Barcelona és el que compta amb més seguidors al món [FCB]

“Barcelona i Catalunya són dos actius més que van de bracet en l’aposta de creixement del Barça als Estats Units”

Les marques Barcelona i Catalunya hi contribueixen?

Tot va lligat, hi ha un vincle intrínsec que és palpable. Els nord-americans tenen un gran coneixement de la ciutat i del país. Barcelona i Catalunya són dos actius més que van de bracet en l’aposta de creixement del Barça als Estats Units. Mantenim una bona entesa amb la delegació del Govern català a l’Amèrica del Nord.

Quina posició ocupa la marca Barça dins l’univers nord-americà?

El Barça és actualment el club més popular de futbol als Estats Units segons una agència de màrqueting esportiu especialitzada en futbol, que va fer-ho públic fa unes setmanes. Aquest lideratge és fruit d’un estil de joc admirat arreu amb una proposta diferenciada, que atrapa els seguidors. Després del Barça, el segueixen el Real Madrid, el Manchester United, el Liverpool i el Chelsea.

Així i tot, als Estats Units la Premier League guanya per golejada LaLiga?

És a causa de l’exposició que té la Premier League respecte LaLiga, ja que es pot veure en obert. En canvi, LaLiga -que té el dret d’explotació del Barça- s’emet a través de BeIn Sports, que no té la mateixa capacitat de difusió que la Premier. Pel contrari, els partits de la Champions League sí que tenen molta audiència entre els nord-americans.

En la venda de samarretes el Barça té un lloc privilegiat, també, als Estats Units.

La societat nord-americana té una gran cultura de consum de roba esportiva, inverteix molts diners i penso que hi podem contribuir directament des dels Estats Units. Un dels reptes que ens hem fixat des de l’oficina de Nova York és gestionar l’explotació d’aquesta parcel·la, que ara es fa des de Barcelona. Tard o d’hora acabarà passant.

La pandèmia ha impedit que el Barça -com la resta d’equips d’arreu del món- no puguin fer gires. El públic nord-americà tornarà a veure a prop els jugadors un cop la Covid-19 estigui sota control?

Sí, la millor eina de promoció internacional que té el Barça és jugar als Estats Units. La tasca de captació de nous seguidors que estem fent des de Nova York és complexa tenint en compte que estàs explicant-los una realitat que es viu entre 7.000 i 12.000 quilòmetres de distància. La proximitat entre els jugadors i els aficionats que s’estableixen durant les gires té un valor gegant.

En el projecte d’internacionalització de la marca Barça als Estats Units, com afectaria un possible adeu de Messi a final de temporada?

El binomi Barça-Messi és molt potent i té una gran rendibilitat, també als Estats Units. No sé fins a quin punt afectaria, però és evident que per seguir fent créixer la marca Barça als Estats Units és millor comptar amb Messi. Ara bé, el Madrid va patir la marxa de Cristiano Ronaldo i es manté com un dels clubs amb més seguidors en el mercat nord-americà tot i que ara té clarament menys potencial per atreure’ns de nous.

Foto: L’expresident Bartomeu i Pau Gasol, fa dos anys, quan va ser presentat com ambaixador del Barça [FCB]

“Pau Gasol és un actiu gegant pel Barça. És una persona molt ben valorada i posicionada que fa que t’obri moltes portes en un mercat tan competitiu com és el nord-americà”

Un altre nom propi és el de Pau Gasol, qui és ambaixador global del Barça als Estats Units.

Pau Gasol és un actiu gegant pel Barça. És una persona molt ben valorada i posicionada que fa que t’obri moltes portes en un mercat tan competitiu com és el nord-americà. Ell i el seu entorn tenen una enorme capacitat d’atracció a l’hora de captar noves oportunitats pel Barça perquè, a més, coneixen molt bé com funciona el país.

I que la pilota entri, també condiciona el projecte d’internacionalització de la marca?

Acaba condicionant, però el repte que tenim els gestors que vivim de la incertesa de l’esport és minimitzar-la. El resultat és un complement aleatori que no tenen la resta d’empreses. Per això és prioritari disposar de professionals que entenguin bé el mecanisme d’aquesta indústria. Als Estats Units, les franquícies de l’NBA o la NFL no els condicionen tant els resultats perquè l’ingredient de la passió que genera l’esport es viu molt més intensament a Europa.

El Barça és més que un club.

Als Estats Units costa molt fer entendre que el Barça és propietat dels seus socis. Aquest model Barça -que és únic al món- els sona molt estrany i des que vaig aterrar a Nova York em toca fer molta pedagogia. Ho explico amb molt d’orgull.