El Departament de Política Lingüística ha elaborat l’estudi “Les llengües d’Europa al mercat de la tecnologia de la llengua”, on ha analitzat més de 200 referències de productes en 30 idiomes i en què el català s’equipara al neerlandès, el danès, el suec, el finès, el polonès i el txec. L’informe s’ha presentat en el Campus NPLD Coppietters, que ha tingut lloc a Barcelona amb representants de governs i entitats d’arreu d’Europa per tractar la relació entre les llengües, la digitalització i la intel·ligència artificial.
Així, el català té una presència d’entre el 57% i el 72% en les tecnologies avançades, tot i que la seva disponibilitat és desigual. Si bé hi ha una oferta acceptable en traducció simultània i xatbots d’IA, com ChatGPT o d’eines de caràcter corporatiu per a empreses, s’han detectat mancances en productes de consum massiu, com els assistents Alexa o Google Assistant.
El congrés ha reunit més de 120 participants, entre els quals 70 experts, investigadors i representants dels governs europeus de catorze jurisdiccions com Irlanda, el País Basc, Suècia, la província de Trento i Gal·les. Més de 20 experts han exposat les principals novetats del sector davant, entre d’altres, del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.
La Fundació Coppieters i la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística han organitzat la trobada, on ha participat la Generalitat de Catalunya donant-hi suport. La primera és un grup de reflexió europeu centrat en els afers europeus que desenvolupa idees i produeix coneixements sobre la gestió de la diversitat lingüística i cultural. La segona va ser creada el 2007 amb l’objectiu d’influir en les polítiques lingüístiques de la Unió Europea en relació amb les llengües regionals i minoritàries i a la gestió de la diversitat lingüística en el context europeu.
El foment del català en clau digital, l’objectiu del projecte Aina Hack
