Font: Diario de Álava
Després de quatre dècades sota la presidència d’Antonio Llorens, el Cercle Català d’Àlaba ha iniciat una nova etapa amb Ignasi Borràs com a cap visible dels catalans a Vitòria-Gasteiz. La ciutat del País Basc acollirà els dies 27, 28 i 29 de setembre la 11a edició de la Trobada de Casals Catalans d’Europa. L’associació es troba en un procés de transformació fins al punt que l’any vinent es preveu un canvi de nom.
Des de 1977, un grup de catalans residents a Vitòria s’aplegaven per celebrar dates assenyalades a la tradició catalana com ara Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan i l’11 de setembre. Però no va ser fins el 1989 quan es va formalitzar la inscripció al registre d’associacions del govern basc com a Cercle Català d’Àlaba. Dos anys més tard, l’associació entra a formar part de la Federación de Centros Regionales de Alava i posa en marxa la projecció del català entre la societat basca.
L’actual president, Ignasi Borràs ha estat la mà dreta del president sortint, Antonio Llorens. Borràs va aterrar a Vitòria l’any 1986 i tres anys més tard ja va picar la porta del Cercle Català d’Àlaba. “Excepte un periode de cinc anys, sempre n’he format part”, assegura Borràs a Exterior.cat. Després de ser secretari durant una munió d’anys, Borràs lidera un grup de persones més jove i amb ganes de canviar la dinàmica: “m’encarrego que la transició d’una època a una altra sigui el millor possible”.
Segons dades de l’Eustat -l’Institut Basc d’Estadística a la província d’Àlaba hi conviuen 1.586 catalans procedents de Barcelona (1.144), Tarragona (162), Lleida (150) i Girona (130). Pel que fa al País Basc hi viuen gairebé 9.000 catalans dels quals, poc més de 4.000 a Biscaia i més de 3.000 a Guipúscoa. Borràs reconeix que “des de fa alguns anys, hi ha hagut una nova fornada de catalanes que han arribat a Vitòria. Sí, s’ha invertit la tendència. A finals del segle passat van ser molts catalans i ara són les catalanes qui formen parelles mixtes amb homes bascos”, diu Borràs.
La seu de l’associació sempre és al número 3 del carrer Loreto Arriola, inaugurada fa una dècada. El Cercle Català d’Àlaba no va allotjar-se a Lakua Arriaga, on s’hi apleguen la resta de cases regionals a Vitòria-Gasteiz. Tot i que l’Ajuntament va cedir un terreny a l’associació amb la condició de construir un edifici, l’aleshores junta va reclinar la proposta municipal tenint en compte que havia d’invertir prop de 500.000 euros per a l’equipament.
Durant aquests anys, el Cercle Català d’Àlaba ha impulsat la cultura catalana a Vitòria-Gasteiz. Entre els moments més rellevants d’aquestes quatre dècades destaquen la ballada de sardanes conjunta que es va fer en totes les ciutats del món que hi ha casals catalans. Era l’any 1999, i al Parc de la Florida de la ciutat basca, el Cercle Català d’Àlaba va triar el tarragoní Henrike Knörr per llegir un manifest en català, castellà i euskera. Dos anys més tard, els Castellers de Sitges van participar durant la festa major de la ciutat amb una exhibició davant de l’Ajuntament.
SEU DE LA TROBADA DE CATALANS D’EUROPA
Els dies 27, 28 i 29 de setembre Vitòria-Gasteiz acollirà la 11a edició de la Trobada de Casals Catalans d’Europa. La trobada, organitzada pel Cercle Català d’Àlaba, aplegarà més d’una cinquantena de casals d’arreu del continent. Vitòria-Gasteiz agafa el relleu de Basilea, que l’any passat va reunir la comunitat catalana d’Europa amb l’assistència de l’exconseller de Cultura, Lluís Puig.
Borràs explica que “les trobades són un moment d’enfortir les relacions entre comunitats i persones de diferents països que ens mou l’interès per difondre la cultura catalana arreu”. En aquest sentit, “cada cop més hi ha una necessitat de treballar en xarxa, de compartir sinèrgies i experiències i d’establir vincles per poder mantenir viva l’activitat de cada casal”, reconeix el president.
“L’equip de persones que ha accedit a la nova junta vol incidir més en la reivindicació dels drets i les llibertats de Catalunya, tot i que fins ara el posicionament polític havia estat més neutre”, subratlla Borràs. Una de les propostes que estan sobre la taula és el canvi de nom de l’associació. L’actual president admet que “l’any que ve, amb tota probabilitat, es modificarà el nom. Són uns altres temps i ens hi hem d’adaptar el més aviat possible”, diu el president.
Els associats al Cercle Català d’Àlaba són poc més d’una quarantena i, segons Borràs, una de les prioritats és “rejovenir l’associació per intentar captar famílies més joves i, sobretot, que els catalans residents a Àlaba se sentin el centre més proper”. La trobada de les comunitats catalanes d’Europa a Vitòria-Gasteiz serà una bona carta de presentació de la nova junta després del pas al costat d’Antonio Llorens, qui té el càrrec de president d’honor de l’associació.
