Carles Puigdemont, en una sessió a l’Eurocambra [Foto: Parlament Europeu]
Els fets es remunten al 2020, quan el Tribunal Suprem va demanar aixecar la immunitat als tres eurodiputats en el marc d’un nou intent d’extradició des de Bèlgica. L’Eurocambra va aprovar el suplicatori el 2021, però Puigdemont, Comín i Ponsatí el van recórrer al Tribunal General de la UE, denunciant manca d’imparcialitat, vulneració del dret a ser escoltats i dubtant de la competència del Suprem. Tot i que el TGUE va desestimar els seus arguments el 2023, el TJUE ha acabat corregint aquella sentència.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu del març del 2021 de retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí
Segons el TJUE, el Tribunal General va minimitzar un element clau: que el ponent havia organitzat anteriorment un acte amb presència de Vox sobre el lema “Catalunya és Espanya”, fet que indicaria una posició política favorable al processament dels eurodiputats. Aquesta circumstància, afirma el tribunal, podia generar una percepció objectiva de manca d’imparcialitat, fet suficient per anul·lar els informes i, en conseqüència, les decisions que van retirar la immunitat.
Tot i la importància jurídica del dictamen, l’impacte pràctic és limitat perquè actualment cap dels tres és eurodiputat en ple exercici. Puigdemont i Comín continuen a Bèlgica amb ordres de detenció nacionals vigents, mentre que Ponsatí va tornar a Catalunya i està pendent de judici per desobediència.
El cas més singular és el de Comín, que va obtenir escó el 2024 però no ha pogut ocupar-lo per no haver jurat la Constitució, una situació que el TJUE li indica que ha de resoldre per la via judicial espanyola.
Illa i Puigdemont es retroben en una reunió a Brussel·les un any després de la investidura
