
L’objectiu és aconseguir que enxanetes, acotxadors i dosos utilitzin un mateix model millorat de casc [Foto: Quim Miró]
L’any 2006 va començar l’ús del casc casteller en actuacions i assajos. Tot i això, no va ser fins al 2012 que el seu ús va passar a ser obligatori al pom de dalt, després de l’aprovació en assemblea de la CCCC. La implementació del casc ha suposat una reducció radical dels traumatismes cranials en la canalla castellera.
Una de les principals línies de treball és aconseguir que enxanetes, acotxadors i dosos utilitzin un mateix model millorat de casc
Actualment, una de les principals línies de treball és aconseguir que enxanetes, acotxadors i dosos utilitzin un mateix model millorat de casc. Paral·lelament, es vol ampliar la protecció en altres zones sensibles de la cara que no queden cobertes pel casc, com són el front, el nas i els pòmuls. L’ambiciós projecte es proposa crear una màscara o protector facial, dissenyat des dels seus inicis per a ser compatible amb l’ús simultani del casc.
Des del novembre de 2025, la CCCC i l’hospital treballen conjuntament en el disseny final i en l’optimització de les talles del casc i del protector. Es preveu que de cara a la tardor d’aquest any es podran presentar els primers prototips.
Joan González: “Les colles castelleres internacionals ja són una realitat consolidada”


