Font: Temporada alta

El teatre català continua recollint èxits més enllà de les nostres fronteres. És el cas de Tocar mare, de Marta Barceló, que s’ha estrenat amb una molt bona acollida a Atenes, amb funcions amb totes les entrades esgotades i una reprogramació en una sala més gran a partir de l’1 d’octubre.

La traducció ha anat a càrrec de Maria Chatziemmanouil, una de les sis participants de la Missió de traductors que organitzen conjuntament l’Institut Ramon Llull i la Fundació Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia de l’any 2017, de la qual Tocar mare n’és un fruit directe. Enguany, se celebrarà una nova edició del seminari de traducció al novembre, també en col·laboració amb la Sala Beckett.

L’èxit de Tocar mare ha provocat l’encàrrec de traducció d’una altra obra de Barceló a Chatziemmanouil, Abans que arribi l’alemany, que s’afegeix a la recent traducció de Contra la igualtat, d’Esteve Soler, i a les reestrenes d’obres com Soterrani, de Josep M. Benet i Jornet (de gira a Kozani, Tessalònica i, de nou, Atenes), o El principi de Arquímedes, de Josep Maria Miró i Coromina.

L’Institut Ramon Llull i la Fundació Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia organitzen conjuntament una missió de traductors amb l’objectiu de promoure la traducció (i, de retruc, la representació) de textos teatrals en català en els mercats naturals de cadascun dels convidats. El 2017, la missió es va celebrar amb Hillary Gardner (Estats Units), Laurent Gallardo (França), Klaus Laabs (Alemanya), Pino Tierno (Itàlia), Olga Nikolaeva (Rússia) i Maria Chatziemmanouil (Grècia).

El programa va constar de xerrades introductòries sobre la dramatúrgia catalana, el panorama teatral en català i els ajuts a la traducció de l’Institut Ramon Llull. També va incloure visites a espais significatius de l’escena barcelonina, i l’assistència a dues representacions teatrals. Finalment, es va proposar una taula rodona amb els traductors perquè expliquessin la seva experiència amb obres en català i esdevinguessin prescriptors entre ells.

Durant aquestes trobades, els dramaturgs van poder compartir amb els traductors les virtuts de les seves obres, intercanviar punts de vista, contactes i, en definitiva, iniciar o consolidar una relació professional que hauria de permetre l’accés dels autors als mercats dels traductors.