Font: Generalitat de Catalunya
El conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, ha homenatjat Lázaro Cárdenas, president de Mèxic entre 1934 i 1940, un moment històric per a l’Estat espanyol quan entre 20.000 i 25.000 republicans espanyols van creuar l’Atlàntic cap al país centreamericà. D’aquests, uns 5.000 eren exiliats catalans. En la visita a terres mexicanes, Bosch ha compartit el moment de l’ofrena floral amb Cuauhtémoc Cárdenas Batel, nét de l’expresident.
L’homenatge s’ha fet a l’estàtua del mandatari situada al Parc Espanya de la Ciutat de Mèxic, en el marc del viatge oficial que el conseller va iniciar diumenge a Mèxic per commemorar els 80è aniversari de l’exili republicà al país. El titular d’exteriors català ha manifestat que “tenim un agraïment etern a la generositat de Mèxic”. 80 anys després d’aquell exili republicà, Bosch assegura que “la comprensió i les simpaties que estem trobant són enormes i només tenim paraules d’agraïment cap al poble mexicà”.
En relació a Lázaro Cárdenas, el conseller ha subratllat que “no només va actuar de manera valenta acollint els refugiats republicans, sinó que també es va negar a reconèixer el règim de Franco i va adoptar un posicionament polític molt clar a favor de la democràcia i dels drets humans”. Una postura que, segons Bosch, continua a dia d’avui vigent a Mèxic.
“Mèxic també agraeix la contribució que, des de la seva arribada, han fet els refugiats de la Guerra Civil espanyola al país”, ha reconegut Cuauhtémoc Cárdenas Batel i ha aplaudit el gest que ha tingut la Generalitat cap al seu avi. Així, ha citat alguns dels noms il·lustres catalans que hi havia entre els exiliats, com ara Josep Carner, Avel·lí Artís, Joaquim Xirau o Ramon Xirau.
Cádernas ha afegit que “compartim un ideal per la democràcia i l’autodeterminació dels pobles, compartim anhels per fer d’aquest món un món millor, en pau i on els pobles tinguin la capacitat de decidir el seu destí”. A més, ha lamentat que hi hagi presos polítics a l’estat espanyol. “tenir dirigents polítics a la presó per motius polítics, sigui quin sigui el seu signe, mai és beneficiós per a cap poble. El primer per arribar a una bona solució és alliberar aquells que estan empresonats per les seves idees polítiques a Catalunya o en qualsevol part del món, començant per Mèxic”.
El 2009 el Govern va atorgar la medalla d’or al poble mexicà en reconeixement al suport que el país va donar a la cultura catalana i al patrimoni nacional durant aquest fosc període, així com per l’acollida dels exiliats.
