Els representants de es universitats que integren la Xarxa Vives [Foto: Xarxa Vives]
Les universitats demanen als polítics de l’Estat que “facin costat” a la iniciativa; apel·len a “l’ampli consens social de què la qüestió lingüística disposa” i reivindiquen que significaria “un reconeixement de la diversitat inherent de la UE, així com dels drets lingüístics i de la llibertat acadèmica i de creació científica”.
Els centres reivindiquen la importància del reconeixement per a la llibertat acadèmica i la creació científica
Els centres signants agraeixen l’esforç que actualment està duent a terme el govern espanyol davant del Consell de la UE per a la inclusió del català, l’euskera i el gallec en l’article 1 del Reglament Primer.
També argumenten que els territoris on aquestes llengües són cooficials representen el 40% de la població de l’estat espanyol i entre totes tres compten amb més de 13 milions de parlants actius. Les universitats signants desenvolupen activitat acadèmica, científica i de gestió en aquestes llengües pròpies, en convivència amb el castellà i amb les altres llengües oficials de la UE, especialment l’anglès.
Les universitats signants
Signen el manifest, de la Xarxa Vives, els centres de l’Estat: la Universitat Abat Oliba CEU; la Universitat d’Alacant (UA); la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); la Universitat de Barcelona (UB); la Universitat Cardenal Herrera (CEU); la Universitat de Girona (UdG); la Universitat de les Illes Balears (UIB); la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona); la Universitat Jaume I (UJI); la Universitat de Lleida (UdL); la Universitat Miguel Hernández (UMH); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat Pompeu Fabra (UPF); la Universitat Ramon Llull (URL); la Universitat Rovira i Virgili (URV); la Universitat de València (UV) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
De Galícia, la Universidade de Santiago de Compostela (USC); de Navarra, la Universidad Pública de Navarra (UPNA) i, del País Basc, l’Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco (EHU); la Universidad de Deusto; Mondragon Unibertsitatea i l’EUNEIZ.
La UE torna a ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català per falta de consens
