Iolanda Batallé és la directora de l’espai cultural i llibreria Ona Llibres de Pau Claris de Barcelona [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971) és la directora de l’espai cultural i llibreria Ona Llibres de Pau Claris de Barcelona. És escriptora, editora i directora. Llicenciada en Filologia anglesa a les universitats de Barcelona i Southampton, i un MBA a Esade i a la Universitat de Berkeley, ha viscut a l’Argentina, Sud-àfrica, el Marroc, l’Índia, Anglaterra i Califòrnia. Ha treballat en producció teatral, ha fet de traductora i de periodista. Ha dirigit el suplement dominical del Diari de Girona i ha impartit classes de literatura a Los Angeles. Va treballar com a editora a Galaxia Gutenberg i Random House. Va dirigir els segells de llibreria del grup Enciclopèdia Catalana, reforçant editorials històriques com La Galera i creant-ne de noves com Catedral, Bridge i :Rata_, on va editar dos premis Nobel, abans que el guanyessin, Olga Tokarczuk i Han Kang. Va ser la primera i fins ara l’única dona que ha dirigit l’Institut Ramon Llull. Col·labora en programes de TV3 com La selva. Va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb Faré tot el que tu vulguis, va escriure l’assaig sobre lideratge Atreveix-te a fer les coses a la teva manera i la seva darrera novel·la és Massa deutes amb les flors. A Exterior.cat, Batallé posa la mirada en les comunitats catalanes a l’exterior.
De directora de l’Institut Ramon Llull a dirigir Ona Llibres.
Quan vaig acabar amb la direcció general de l’Institut Ramon Llull, la meva intenció era tornar al meu ofici de sempre: editora de llibres. Però no va ser així.
Que ho va canviar?
El projecte que em va presentar Tatxo Benet. Em va seduir de dalt a baix. A mi m’agrada treballar amb persones que m’inspirin. Anys enrere ho havia fet amb Núria Cabutí, Albert Pèlach i Antoni Subirà. Amb Tatxo Benet em venia molt de gust.
Per què l’inspira Tatxo Benet?
Hi crec fermament. És una persona més que rellevant del nostre país, el que està fent per la cultura catalana té un valor immens. A mesura que avanci el temps, encara donarem més valor a la seva figura.
Què la sedueix del projecte d’Ona Llibres?
Teníem un repte compartit: fer créixer i consolidar el projecte d’Ona Llibres. Després de cinc anys i mirant com ho estem fent, aquest projecte representa un abans i un després per a tota la cadena del sector editorial i cultural del país.
Quan va conèixer, per primer cop, les intencions de Tatxo Benet de tirar endavant el seu projecte?
[Riu] Amb Tatxo Benet feia anys que ens coneixíem. Durant la meva etapa a la direcció del Llull havíem tingut algunes trobades com amb altres persones que com ell, des del sector privat, contribueixen a posar el seu gra de sorra per la llengua i la cultura del país. Aleshores em va fer alguna referència al projecte.
Quina?
Em va ensenyar una fotografia del quadre de llibres que hi ha actualment a l’accés de la llibreria i que s’ha convertit en una icona, sent una de les joies més compartides a les xarxes socials, especialment a Instagram. I, sobretot, em va explicar l’essència del projecte: crear un nou espai cultural de referència de la ciutat de Barcelona, una llibreria únicament amb publicacions en català.
“La literatura catalana està més viva que l’ús social de la llengua”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Què suposa dirigir Ona Llibres?
És la primera empresa que dirigeixo a porta oberta. Treballar a porta oberta onze hores diàries, de dilluns a dissabte, és molt bèstia. Passen moltes coses, majoritàriament extraordinàries. I tot passa en un espai de només 900 metres quadrats. Aquest projecte comporta un nivell de gestió complex, però a la vegada, és el més difícil, més intens i més preciós que he liderat mai.
Què ha aportat Iolanda Batallé a Ona Llibres, quin és el seu segell?
Ona Llibres va més enllà de Iolanda Batallé. És la suma de totes les persones que formen part de l’equip del qual n’estic molt orgullosa i, al mateix temps, d’aquestes persones que hi conviuen habitualment. Per això, un dels segells és la feina col·lectiva diària. Avui Ona és un espai en què cada llibreter i llibretera t’acull amb un somriure. Ho hem fet picant molta pedra. I com que a l’equip majoritàriament som dones, el lema és “pit i pala cada dia” [riu].
Ona Llibres va inaugurar-se fa cinc anys, tot just sortint del confinament.
És projecte complement nou i transformador, però és una llibreria que hereta una trajectòria de 63 anys d’història. Som baula d’un projecte impulsat per una colla de persones valentes que al final de la dictadura franquista es van atrevir a vendre llibres únicament en català. Si avui ja és difícil, imagineu-vos aquella època. La literatura ens uneix. Els llibres creen vincles. El nostre idioma ens fa qui som.
900 metres quadrats donen molt joc. La llibreria de Pau Claris està dividida en diferents espais: la plaça major és la Bookeria.
[Somriu] La Bookeria és el cor i la plaça, el teatre i l’assemblea, el pati i el balcó, un lloc per seure amb una tassa de te, per llegir o escoltar, per obrir l’ordinador, per conversar. I, fins i tot, per atrevir-se a tocar el piano. És un oasi al mig de l’Eixample.
No és l’únic espai. N’hi ha d’altres.
Així és. La sala, que anomenem el carrer Major de la llibreria, és un lloc per seure a observar el tràfec feliç de la gent, un lloc de casualitats i d’històries, de cordialitat i talent; la cova, és el ventre de la llibreria, és fosc i secret; les capelles, són l’espai més espiritual de casa; i el petit Ona, un lloc per venir amb nens, per als que aprenen a llegir i a mirar, el racó dels ulls grossos, per seure a terra i entrar en un conte i retrobar somnis.
“Un dels èxits d’Ona són les persones que han convertit la llibreria en casa seva”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin és el volum de referències de llibres que té avui Ona Llibres?
Actualment, ja disposem de gairebé 50.000 referències de llibres en català. També s’hi ha de sumar 1.300 referències de traduccions de llibres d’autors catalans en diferents llengües. I a banda de llibres, també comptem amb revistes, productes relacionats amb la música i jocs.
Els clients i visitants de la llibreria no només són catalans.
[Somriu] No, cada cop més estrangers visiten Ona. A més de visitar la Sagrada Família o la Casa Batlló, Ona Llibres s’ha convertit en un altre atractiu de la ciutat de Barcelona. Tenim una estratègia amb diferents hotels, museus i universitats de la ciutat. Així, programem visites guiades per la llibreria on els expliquem, també, una mirada sobre la literatura en català. Prova d’això és que cada setmana, un dels llibres més venuts a la llibreria és una de les traduccions de Mercè Rodoreda a l’anglès.
Vostès s’abanderen de ser una llibreria que només venen referències en català i d’autors catalans. Com han resolt la traducció d’autors catalans al castellà, tenint en compte que és una llengua molt llegida al món?
Comptem amb una petita part d’autors catalans traduïts al castellà. Són d’autors morts i superclàssics. Si no fèiem aquesta divisió, ens convertíem en una llibreria qualsevol.
Una de les grans potes d’Ona Llibres és l’aposta per l’e-commerce, la venda de llibres en català en línia.
Sí, actualment hem fidelitzat clients multicanal: compren a través del portal onallibres.cat i recullen a la llibreria física. Tenim el deure d’apropar la cultura en català arreu i sabem la importància que té en la construcció d’una identitat, sentir l’escalf d’un idioma propi. Estem posant l’accent és fer arribar la nostra cultura aquí, però també al món.
“El projecte d’Ona Llibres representa un abans i un després per a tota la cadena del sector editorial i cultural del país”
Foto: Joanna Chichelnitzky
A Ona Llibres han focalitzat la seva estratègia en les comunitats catalanes a l’estranger.
Sí, quan vaig dirigir l’Institut Ramon Llull vam detectar que les comunitats catalanes a l’exterior se sentien abandonades quant a la possibilitat de poder adquirir llibres i jocs en català. Per a Ona Llibres, els catalans i catalanes residents a l’estranger també són els nostres aliats. Els donem totes les facilitats, també, als clubs de lectura que hi ha entre els casals catalans al món. A més, cada cop hi ha més catalans residents a l’estranger que compren llibres d’autors catalans traduïts en la llengua del seu país d’acollida.
La literatura catalana al món viu un moment dolç?
Sí, moltíssim! Hi ha grans escriptores catalanes que són molt llegides en altres llengües. En l’última dècada, hi ha hagut un avenç significatiu quant a les traduccions a altres llengües. I també en la literatura infantil i juvenil com la poesia. La literatura catalana està més viva que l’ús social de la llengua. Per això, entre totes hem de continuar remant fort per enfortir el català. El sotabosc s’ha de vetllar, i així ho farem.
Sant Jordi és a la cantonada. Com es presenta per Ona Llibres?
[Somriu] Amb molta il·lusió! A Ona comptarem amb una parada de 24 metres al passeig de Gràcia amb Gran Via, amb moltes signatures d’escriptors i escriptores i la llibreria oberta tot el dia. Com a novetat, hi ha un mitjà de comunicació que vol posar-hi un plató al mig de la parada. La campanya de Sant Jordi, com Nadal, comença pràcticament a mitjans de març. Com és tradició, un grup de periodistes estrangers ens faran una visita aquell dia en una iniciativa que promou Catalunya Internacional.
Ona Llibres és actualment el que Tatxo Benet havia projectat?
Sí, actualment hem convertit Ona en un centre cultural de referència al mig de l’Eixample de Barcelona. A més de comprar llibres, s’hi pot llegir, passejar, treballar, degustar te, tocar el piano, fer-hi trobades… I, sobretot, hem instaurat una agenda de presentacions de llibres (cada dia, i més d’una!) i activitats familiars. Un dels èxits d’Ona són les persones que han convertit la llibreria en casa seva. Hem aconseguit convertir la llibreria en un espai de trobada, en un lloc per passar-hi el dia i que tothom se l’acaba estimant. Som la casa de les abraçades.
José Manuel Lucía: “Barcelona acollirà la Xarxa de Ciutats Cervantines, és l’única que apareix al Quixot”
