Acció Exterior, la partida que menys creix dels pressupostos del Govern

La partida de la conselleria d’Acció Exterior i Unió Europea és la que menys creix en l’acord de pressupostos pactat pel Govern d’ERC i el PSC, ja que preveu només un increment del 2,2% respecte al 2023, quan va comptar amb uns 100 milions d’euros. D’aquesta manera, el departament que dirigeix la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, se situa a la cua en augment de recursos aquest 2024, seguida de prop per Economia i Hisenda (2,6%) i Justícia Drets i Memòria (5,4%). De fet, la conselleria de Serret també és la que té la partida més baixa dels pressupostos.

La cooperació al desenvolupament guanya pes en l’acció exterior del Govern amb l’acord de pressupostos ERC-PSC. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha anunciat aquest dimecres des d’Estocolm que el seu departament destinarà 47,8 milions d’euros a cooperació al desenvolupament el 2024, un 6,2% més que l’any passat. Això representa gairebé la meitat del pressupost total de la conselleria d’Acció Exterior: 102 milions d’euros.

D’aquests, també hi ha pressupostats 19,4 milions d’euros per a les 21 delegacions actuals a l’exterior i les dues que hi ha previst obrir aquest any. També hi ha 6,4 milions d’euros per a emergències humanitàries, segons dades de l’executiu.

Uns pressupostos “expansius i bons”, segons Serret

Serret ha celebrat, per altra banda, l’aprovació dels nous pressupostos i les partides que es destinaran a la conselleria d’Acció Exterior i Unió Europea. Per això, ha dit, “hem fet un pas més per tenir uns pressupostos que seran expansius i bons per al conjunt de la ciutadania, per revertir els retallades i tenir uns serveis òptims per a tothom”.

Serret ha afirmat que “amb aquests pressupostos continuarem fent una acció exterior útil a la nostra ciutadania per reforçar la internacionalització de la nostra societat”.

Durant el primer dia de visita, la consellera Serret s’ha reunit amb representants de la llengua del Ministeri de Cultura, amb qui ha parlat sobre els arguments a favor de l’oficialitat del català a les institucions europees. “Amb els representants de llengua de Suècia hem reforçat els arguments a favor de l’oficialitat del català, una prioritat per al govern que els hem pogut traslladar”.

Un dia abans, va trobar-se també amb el ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, i ha exposat que va recordar-hi “l’exigència i la prioritat que és per al govern català i que cal posar tots els esforços perquè la proposta no es dilati innecessàriament”.

Meritxell Serret: “A les eleccions europees ens juguem el futur d’Europa davant dels postulats d’extrema dreta”