Foto: Unió Europa
L’oficialitat del català a la Unió Europea torna a quedar ajornada després que no s’hagi inclòs en l’agenda del Consell d’Afers Generals celebrat a Luxemburg. El govern espanyol assegura que continua negociant amb els estats que mantenen dubtes sobre la mesura i promet portar-la a votació tan aviat com sigui possible. Ara, amb el relleu de la presidència del Consell de la UE a mans de Dinamarca a partir de juliol, serà aquest país qui decidirà si reprèn el debat durant el segon semestre del 2025.
Diversos estats membres, com Alemanya, Itàlia, Suècia o Finlàndia, han expressat reserves sobre l’impacte jurídic i econòmic d’ampliar el nombre de llengües oficials a la UE. Tot i que Espanya es compromet a assumir els costos de la mesura, alguns governs temen que un eventual canvi polític pugui alterar aquest compromís. A més, alguns països han demanat més claredat legal, i fins i tot opinions formals dels serveis jurídics europeus, sobre si la proposta requeriria reformar els Tractats de la UE.
Amb el relleu de la presidència del Consell de la UE a mans de Dinamarca, serà qui decidirà si reprèn el debat durant el segon semestre del 2025
Hi ha també una preocupació estesa pel possible efecte precedent que l’oficialitat del català, basc i gallec podria generar. Estats com Xipre o els bàltics temen que això obri la porta a altres llengües minoritzades com el rus o el turc. Malgrat això, Espanya defensa que la proposta és específica per a les llengües reconegudes constitucionalment dins el seu marc legal, i organitzacions com ELEN denuncien que aquests temors es basen en mites i arguments dèbils.
Finalment, el debat lingüístic també reflecteix una tensió més profunda dins la UE: la resistència a acceptar el multilingüisme dins d’un mateix estat. Crítiques com les de Davyth Hicks denuncien la vigència d’un model monolingüe obsolet i demanen una reforma de la regulació lingüística europea.
El govern espanyol argumenta que el català, amb més de 10 milions de parlants, supera en ús diverses llengües que ja són oficials, i insisteix que mereix el mateix reconeixement dins de les institucions comunitàries.
El conseller Duch, sobre l’oficialitat del català: “No és una qüestió de política, sinó de drets lingüístics”
