El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, José Manuel Albares, a l’acte de Fòrum Europa [Foto: Roger Gutiérrez]
L’ús del català al plenari europeu és una qüestió pendent des de fa anys que es va reactivar el setembre del 2024, quan Albares va enviar -per tercera vegada- una carta a la presidenta del Parlament Europeu en què li reclamava que facilités el seu ús a la cambra.
Com a resposta, Metsola, va encarregar als eurodiputats el Grup de Treball Llengües dels Ciutadans i Serveis Lingüístics -que es va constituir fa poc més d’un any expressament per aquesta legislatura europea- que abordessin la viabilitat econòmica, jurídica i logística de permetre l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat al plenari europeu.
Tenen l’encàrrec d’elaborar i presentar una proposta sobre la viabilitat de l’ús de les tres llengües al plenari a la Mesa de la cambra, on s’haurà de donar llum verda a la mesura. Des que es va constituir fa més d’un any, els cinc vicepresidents han abordat la qüestió del català en tres ocasions.
L’última ocasió perquè el govern espanyol demani debatre l’oficialitat del català a la UE abans que acabi l’any serà el 16 de desembre.
El conseller Duch: “És un pas més endavant”
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern, Jaume Duch, ha afirmat que la reunió d’aquest dijous entre el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, sobre l’ús del català a la cambra europea “és un pas més endavant” per aconseguir el reconeixement de la llengua a la UE.
“No puc valorar la reunió perquè no hi era, però el que puc fer és reconèixer la feina que està fent el govern espanyol i, molt especialment, el ministre Albares per aconseguir l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec”, ha dit en una atenció als mitjans durant la inauguració d’una exposició amb motiu del mil·lenari de Montserrat a la Delegació del Govern davant la UE.
En aquest sentit, ha insistit que la reunió entre Albares i Metsola “és un pas més endavant” i ha assenyalat que aconseguir l’oficialitat del català a la UE “requereix molts contactes, requereix molta discussió, i explicar molt bé la importància que té el català com la llengua pròpia de Catalunya, però també de molts milions de persones, gairebé 10 milions de persones que parlen el català a Europa”.
