Albert Masquef: “Explicar Catalunya a Madrid són molts cops de cap a la paret”

Albert Masquef (Reus, 1952) ha estat el president del Cercle Català de Madrid en els darrers 8 anys, tot i que ha format part de la junta directiva els darrers 30 anys. Durant aquest temps, Masquef ha estat l’ànima d’un Cercle que ha viscut diverses etapes, i que ara n’obre una altra amb Josep Ramon Casas al capdavant. En aquests anys d’activisme català a l’exterior, va ser vicepresident de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) durant vuit anys. Madrid és un punt estratègic per l’acció exterior de Catalunya i el Cercle ha actuat sempre com a bressol del catalanisme a la capital d’Espanya. A Exterior.cat, Masquef passa balanç de la seva trajectòria al Cercle.

Què el fa decidir fer un pas al costat?
Quan ets president, corres el perill de convertir-te en l’amo. No volia enquistar-m’hi, no volia fer nosa. Era el moment de fer un pas al costat, perquè hi ha un equip molt consolidat i amb Josep Ramon Casas -el nou president- fa mesos que hem anat fent el traspàs.

Ha estat trenta anys lligat al Cercle Català de Madrid.
Fa 50 anys que visc a Madrid, vaig venir de Reus per estudiar Enginyeria tècnica forestal. Al cap de poc temps vaig trucar la porta del Cercle i fins avui. El lligam amb Catalunya no el perds mai, i el Cercle d’una manera o altra m’ha fet sentir-me més connectat amb la llengua, la cultura i el país.

Què recorda dels inicis quan va decidir implicar-se en el Cercle?
El Cercle d’avui no té res a veure amb el de fa 30 anys. Als anys 80 teníem 1.500 associats, la gran majoria eren catalans. Ara tot just superem els 300! Així i tot, ara s’hi apleguen molts més madrilenys que catalans per l’oferta cultural que es projecta des de l’entitat. I ho demostra el fet que la meitat de la colla castellera és gent jove madrilenya. Aquesta és la tasca real del Cercle.

Com han aconseguit atraure els madrilenys?
En aquesta ciutat cal fer més pedagogia que en cap altre lloc del món, cal combatre la desinformació. Hi ha aquella dita en castellà que diu “Del conocimiento viene el aprecio”, és de les coses que més content me’n sento. Donant a conèixer Catalunya, des de les seves tradicions fins a la cultura i la llengua. I per això el Cercle és molt més que un casal, fa la funció d’un ateneu.

“La FIEC s’hauria de convertir en un lobby, s’hauria de professionalitzar”

Què destacaria de la tasca feta al capdavant del Cercle?
Del que em sento més orgullós és del vessant cultural que ha desenvolupat el Cercle en els darrers anys. Especialment, em fa molta il·lusió haver-nos associat amb la Federació d’Ateneus, perquè som l’únic espai actiu fora de Catalunya, o formar part del Cicle Gaudí. El Cercle té una programació estable molt potent, des de teatre fins a les sardanes, a més de la Penya Blaugrana o la Colla castellera. I una biblioteca que compta amb 12.500 volums. Quan ens visitava Ferran Mascarella deia que la nostra biblioteca era una estructura d’estat.

Un dels malsons en els darrers anys de la seva presidència ha estat el procés contenciós de la seu del Cercle, al cor de Madrid.
Així és. La seu social, que va ser adquirida l’any 1973, no disposava de llicència d’activitats. Fa 7 anys, una inspecció municipal va ordenar que havíem de clausurar l’edifici, i després d’un procés contenciós, l’hem salvat d’una manera estranya. És a dir, hem fet una venta aplaçada a deu anys, dels quals ja n’han passat tres. Mentrestant podem utilitzar la primera planta de les tres plantes que té l’immoble.

Tenen previst traslladar el Cercle en un altre espai?
Sí, estem a punt de comprar un local a Vallecas. Evidentment, no té res a veure amb l’edifici que sempre ha tingut el Cercle, però és un espai òptim que ens permet continuar amb les activitats, especialment d’assaig per a la colla castellera de Madrid i construir-hi una caixa negra, és a dir, no perdrem la nostra tradició de les arts escèniques.

Què significa pel Cercle un trasllat de la seu del centre de Madrid al barri de Vallecas?
Aquest trasllat convida a repensar l’entitat, i ho farà un equip més jove i ben preparat. El Cercle continuarà tenint vida, però avui l’associacionisme arreu ha canviat de cap a peus. Les noves tecnologies han provocat que la majoria d’entitats tinguin un format més virtual que no pas presencial, i això fa que també s’hagi de replantejar l’associacionisme arreu.

I què planteja?
Avui hi ha comunitats catalanes arreu del món que només s’agrupen per celebrar les tradicions catalanes i les festes. I l’objectiu d’un casal no hauria de ser només aquest. No podem estar sempre mirant-nos el melic.

La FIEC és la qui abraça la comunitat catalana de l’exterior. Quin paper hi juga en relació amb el govern i amb les entitats?
Vaig conèixer la FIEC quan es va fundar, des del Cercle Català de Madrid ens hi vam unir des del primer dia. La federació ha de continuar sent l’interlocutor dels casals catalans al món amb el govern, ara bé, s’hauria de convertir en un lobby.

En un lobby?
Sí, s’hauria de professionalitzar. De forma altruista i voluntària es fa molt difícil cobrir les demandes que tenen la majoria d’entitats catalanes a l’exterior. I hauria de ser així, per exemple, comptant amb un departament de suport i d’assessorament a les entitats a l’hora de presentar les subvencions, que per a molts tota la paperassa acaba sent un maldecap. No només ha de ser una federació que organitzi activitats, sinó que hauria d’oferir serveis. Ara bé, això val diners.

“Pel Cercle Català de Madrid la llengua és un objectiu irrenunciable”

Pel que fa al govern, vostè n’ha vist tots colors. Quina va ser l’època daurada per a les comunitats catalanes a l’exterior?
Amb Carod-Rovira, els anys del tripartit a la Generalitat. Així i tot, no tinc cap queixa dels consellers que han liderat l’acció exterior del govern. Les retallades van afectar molt els casals, i soc conscient que es fa molt difícil gestionar les engrunes. Durant aquests anys, els presidents Pujol, Montilla i Mas van visitar el Cercle. Ara bé, com associació el lligam que estableixes amb el govern és més aviat de contacte tècnic que no pas polític.

Madrid és un lloc estratègic en l’acció exterior catalana. Quin ha estat el lligam entre el Cercle i la delegació del govern?
La relació amb tots els delegats ha estat molt bona. A tots quan arriben a Madrid sempre els dic el mateix: compra’t un casc! I els ho dic perquè explicar Catalunya a Madrid són molts cops de cap a la paret. La delegació i el Cercle funcionen de forma paral·lela. Ara bé, mentre el Cercle procura donar a conèixer la cultura catalana en català a Madrid, la delegació dona a conèixer la cultura catalana en castellà a Madrid. Pel Cercle Català de Madrid la llengua és un objectiu irrenunciable.

Des de fa uns anys, però, l’aprenentatge del català ha passat del Cercle a la delegació.
Sí, pel Cercle va ser impossible assumir-ne el cost i tampoc era qüestió de fer-nos la competència. Des de l’any 1953 que s’oferien classes de català al Cercle, avui ja no.

Venim d’uns anys molt intensos en l’àmbit polític i social i d’una relació tensa entre Catalunya i Espanya. Com s’ha viscut a Madrid, des del Cercle?
Al Cercle la convivència no ens ha afectat gens, a excepció d’algun cas aïllat. Recordo aquella Diada que es va produir l’assalt a Blanquerna que a la mateixa hora al Cercle ho celebràvem en un acte obert a la plaça d’Espanya cantant Els Segadors i ballant sardanes. Així és com sempre hem actuat des del Cercle, donant a conèixer Catalunya amb activitats diverses, i sobretot al carrer, oberts a Madrid.