L’exconseller d’Exteriors, Raül Romeva [Foto: ACN]
La Secció 21a ha acordat aplicar l’amnistia a tots els investigats pel referèndum de l’1-O, tal com havia demanat la Fiscalia. A més, ha revocat la resolució de la jutgessa instructora que els deixava a un pas de judici per la seva implicació en la planificació de la votació unilateral.
Entre els amnistiats destaquen Manuel Manonelles, Gerard Figueras, Aleix Villatoro, Núria Llorach, Amadeu Altafaj, Josep Ginesta, Rosa Vidal, Saül Gordillo, Joaquim Nin, Antoni Molons, Jaume Clotet, Albert Royo, Marta Garsaball, Frederic Udina, Josuè Sallent, Joan Manel Gómez, Rosa Rodríguez Curto i Xavier Puig.
“Avui ens arriba una de les millors notícies: s’aplica l’amnistia a tots els companys i companyes que estaven processats al Jutjat d’Instrucció nº13, on va començar la persecució a primers del 2017. Es fa justícia després de 8 anys de patiments”, ha assegurat el president d’Esquerra, Oriol Junqueras. “Gràcies per haver resistit tants anys el cost emocional, familiar, econòmic i de temps robat. Amb vosaltres fins al final!”, ha afegit.
El tribunal deixa fora Albert Royo i Roser Clavell per dos contractes del Diplocat
El tribunal, però, obliga a continuar el procediment per un delicte de prevaricació administrativa en el cas d’Albert Royo i Roser Clavell, exsecretaris generals del Diplocat, per dos contractes concrets que considera que no tenen a veure amb el procés independentista.
La resta de supòsits examinats tenen per objecte fets que es troben “clarament compresos” en l’article 1 de la llei d’amnistia per tractar-se de “conductes directament o indirectament orientades a la consecució dels fins propis del procés independentista català”.
Pel que fa a la part de l’acció exterior, la situa també en el context de l’objectiu de fer visible el projecte independentista arreu del món. “L’acció exterior desenvolupada pel Diplocat perseguia la consecució dels fins propis del procés independentista català, tal com reconeix el Tribunal de Comptes en el seu informe”, argumentava la fiscalia.
Pel que fa al delicte de malversació, el ministeri públic no apreciava “cap ànim d’enriquiment propi”, i remarcava que la llei d’amnistia especifica que no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics per aconseguir l’objectiu polític de la independència si no hi ha hagut benefici personal de caràcter patrimonial.
Diàspores d’extrema dreta? El vot de les diàspores a Europa en les darreres eleccions
