Anna Guitart, la nova directora de l’Institut Ramon Llull, a la seu de l’institució a Barcelona [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Anna Guitart (Barcelona, 1976) és, des de fa poc més d’un mes, directora de l’Institut Ramon Llull, l’ens que impulsa la internacionalització de la llengua i la cultura catalanes. Va iniciar-se professionalment a Ràdio Barcelona i després va passar pel programa La República, de Joan Barril, a COMRàdio. Posteriorment, va treballar com a guionista en programes com De què va i Via llibre del 33 o El bocamoll de TV3. A més, va dirigir una temporada el programa Savis, i de 2015 a 2017 va presentar la secció de llibres del programa Tria33 (ambdós del canal 33). També va presentar i dirigir el programa Tot el temps del món, del canal 33, entre 2017 i 2024. Ha col·laborat al programa Tot es mou de TV3, El matí de Catalunya Ràdio i el diari Ara, i ha estat assessora editorial de la revista El Món d’Ahir. Abans d’incorporar-se a l’Institut Ramon Llull va ser comissària de la FIL de Guadalajara. A Exterior.cat, Guitart reivindica la necessitat d’enfortir la internacionalització de la llengua i la cultura catalanes al món.
Gràcies al teu lideratge en el comissariat de la FIL Guadalajara avui ets directora de l’Institut Ramon Llull?
Hi ha contribuït decisivament, l’experiència de Guadalajara va ser determinant. Quan assumeixes un projecte així, el primer que passa és que et situes en un espai de visibilitat: la gent et veu i veu com treballes. Durant dos anys vaig fer, sense saber-ho, una feina molt semblant a la que ara faig ara al Llull: explicar què és Barcelona i què és la cultura catalana al món.
Així, Guadalajara va ser una mena d’aperitiu de què ve a partir d’ara?
El comissariat era un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, però des del primer moment vam entendre que no es podia fer sense l’Institut Ramon Llull, que va ser un còmplice essencial. Aquells dos anys treballant per al comissariat em van permetre conèixer molt bé la institució i entendre la complexitat d’internacionalitzar una cultura.
T’havies imaginat mai dirigint el Llull?
[Somriu] Mai. No era un objectiu ni una aspiració. Soc periodista i m’encanta ser-ho. Però durant el projecte de Guadalajara vam treballar molt estretament amb el Llull, i això també em va ajudar a decidir-me quan em van plantejar ser-ne la directora.
“Explicar-nos al món és essencial, i des d’aquesta mirada periodística també puc aportar el meu segell particular a l’Institut”
Com va arribar la proposta?
M’arriba directament de la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Ens havíem conegut a la Fira de Frankfurt, on li vaig explicar el projecte de Guadalajara. Quan em va trucar no m’ho esperava gens. El primer impuls va ser pensar: “jo, directora del Llull?”. Però hi havia alguna cosa dins meu que em deia que m’ho havia de plantejar seriosament.
Va ser difícil prendre la decisió?
Sí, perquè assumir un càrrec tan transcendent per al país com la direcció del Llull cal rumiar-ho bé. Era un canvi molt gran. Vaig demanar uns dies per pensar-m’ho, vaig fer algunes trucades. Però, des del primer moment, vaig sentir que no podia dir que no, no podia rebutjar-ho. Em sento molt feliç. Tot i que pugui sonar com un tòpic, ser directora del Llull és un privilegi, un honor i, al mateix temps, una gran responsabilitat.
La majoria et coneixem com a periodista. Sent molt jove vas formar part de l’equip d’un dels grans periodistes d’aquest país, Joan Barril al programa La república de COMRàdio. Què creus que et diria, ara, com a directora del Llull?
[Riu] En Joan estaria feliç, i voldria anar-ho a celebrar amb una ampolla de xampany i un bon dinar! El consell que em donaria el tinc claríssim: gaudeix molt d’aquesta etapa. En Barril haguera estat un ambaixador extraordinari de la cultura catalana al món.
Foto: Joanna Chichelnitzky
En Barril és un dels periodistes que t’ha influït en la teva carrera professional?
Sense cap mena de dubte. Treballar cinc anys al costat de Barril va ser una escola de periodisme brutal i em vaig empeltar d’una manera de treballar que l’he mantinguda sempre. Però, també amb la resta de l’equip que en formava part (també els col·laboradors) hi havia talent, rigor i generositat. Encara avui hi tenim vincle amb molts d’ells.
Ara exerceixes com a directora del Llull. Has deixat enrere el periodisme o de periodista, se n’és tota la vida?
De periodista se n’és tota la vida! [riu]. Ara no l’exerceixo, però la meva mirada periodística continua present. Estic convençuda que quan van posar el meu perfil sobre la taula com a candidata a dirigir el Llull, el meu vessant de periodista i comunicadora hi va jugar un pes important. Explicar-nos al món és essencial, i des d’aquesta mirada comunicativa també puc aportar el meu segell particular a l’Institut. Quan, d’aquí a uns anys, acabi la meva etapa al Llull, és molt probable que em reincorpori en el periodisme.
“L’ensenyament del català al món crea futurs prescriptors”
Fa sis setmanes que et van nomenar. Quin Institut Ramon Llull t’has trobat?
Un institut en un moment dolç, amb una trajectòria sòlida, un projecte engrescador, uns equips entregats i un gran compromís per part dels treballadors de la casa. Així i tot, trobar-nos amb pressupostos prorrogats ens condiciona.
Quin és el llegat que t’ha deixat el teu predecessor, Pere Almeda?
Almeda va fer-me un traspàs modèlic i ha deixat, com a llegat, un pla estratègic que és una base molt bona. Ara em trobo, encara, en una fase d’aterratge immersiu: observar, entendre i fer-me meu aquest pla estratègic abans de prendre decisions. Tinc molta sort d’incorporar-me en aquest moment.
En la darrera entrevista a Exterior.cat, l’anterior director de l’IRL, Pere Almeda assegurava que “la cultura catalana ha de passar de ser reconeguda a ser influent”. Ho comparteixes?
Sí, plenament. Per ser influents hem de ser-hi, tenir presència continuada al món. Ja tenim figures -com Jordi Savall, per dir-ne un- i àmbits on som referents, però cal consolidar aquesta presència sense complexos. Tenim una cultura rica, viva i potent.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El Llull ja és una maquinària molt consolidada. Quin segell vols aportar-hi?
És cert que el Llull funciona com un rellotge, i això és molt bo, i els projectes són a llarg termini. No pots arribar i canviar coses immediatament. El repte és veure quina contribució personal puc fer sense trencar una feina que ja està consolidada. En aquest sentit, no vull precipitar-me a dir en què puc posar l’accent. Abans necessito empeltar-me, encara més, de l’Institut.
Un dels projectes a mitjà i llarg termini inclòs en el pla estratègic 2030 és l’impuls de noves oficines a l’Amèrica Llatina i al sud-est asiàtic. Ens podria avançar si ja hi ha ciutats assignades per acollir la seu de l’oficina i quan es posaran en marxa?
Aquest és un objectiu absolutament estratègic. Però no hi ha dates ni és un projecte imminent. Ens interessa molt, però encara no està en marxa. Aquest 2026 segur que no.
“Els 100 anys d’estudis catalans a Liverpool previst per aquest 2026 és una fita simbòlica”
Precisament, Almeda va anunciar-nos la represa de la docència del català a la Beijing Foreign Studies University, a la Xina, per aquest 2026. Està a punt d’iniciar-se?
Sí, començarà entre aquest mes i el vinent. Ens fa molta il·lusió perquè la Xina és un territori estratègic per a la llengua i la cultura catalanes. De retruc, i com a element estratègic, la cultura catalana també participarà en la Fira del llibre de Beijing prevista pel juny.
Més enllà de Beijing, quines universitats és previst que se sumin el curs 2026-27 a la Xarxa Llull?
Pel que fa a nous projectes de cara al 2026-27, ens estimem més esperar per anunciar-los. Però s’ha obert recentment el lectorat de la University College Dublin, i el curs vinent recuperarem el de la Université Grenoble Alpes.
Per què és important la presència del català a les universitats?
Perquè ens garanteix una presència continuada i un relleu. La Xarxa Llull no només ensenya llengua, sinó cultura catalana, i ho fa en universitats de primer nivell. Des del Llull estem posicionant l’ensenyament del català en les millors universitats. Això assegura estudiants amb un interès real i crea futurs prescriptors culturals.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Les traduccions d’obres catalanes viuen un moment d’expansió. Continuarà aquesta tendència?
Sí, aquest és l’objectiu. La figura del traductor és una figura central per al Llull i el nivell de coneixement del sector és extraordinari. A més, aquest 2026 serà especialment important perquè Barcelona acollirà un fòrum internacional amb la presència de 150 traductors en llengua catalana. És un esdeveniment que no s’ha fet mai i estem molt satisfets de promoure aquest fòrum.
Quins altres moments destacats marcaran aquest any per al Llull?
N’hi ha un de molt potent: la celebració dels 100 anys d’estudis catalans a Liverpool. És una fita simbòlica, que demostra la bona salut dels estudis catalans al Regne Unit. Tot i que hi haurà actes acadèmics i culturals durant tot l’any, els dies 10 i 11 de març és prevista una jornada literària amb la presència de l’escriptora Carlota Gurt, i amb l’actuació de The Tyets.
“Arreu del món molta gent connecta amb la cultura catalana a través de Barcelona”
Quin vincle ha de mantenir el Llull amb l’Instituto Cervantes?
La mateixa que ara, que la relació és excel·lent. Encara no he tingut l’oportunitat de conèixer-nos personalment amb el director, Luis García Montero, i ho farem pròximament. Ell té una sensibilitat molt gran amb la llengua i la cultura catalanes.
Barcelona, com a capital del país, continua sent un actiu per projectar la cultura catalana?
Sens dubte, Barcelona és un actiu. Al món molta gent connecta amb la cultura catalana a través de Barcelona. És una porta d’entrada que hem d’aprofitar intel·ligentment per explicar qui som culturalment.
Com es lliga l’efervescència internacional pel català amb la pèrdua d’ús social dins del país?
És una contradicció i totes aquelles persones que ens estimem la nostra llengua ens preocupa i ens entristeix. Però s’estan fent coses: la creació de la conselleria de Política Lingüística n’és un exemple. I aquesta és una eina estratègica d’aquest govern. La posada en marxa d’aquesta nova conselleria indica que s’ha pres consciència del problema i que hi ha voluntat de revertir-lo. Hem de treballar-hi amb esperança per capgirar aquesta tendència.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La Xarxa Llull: el batec per prestigiar la llengua i la cultura catalanes al món
