Font: Institut Ramon Llull
La 58ena edició de la Biennal d’Art de Venècia ha descobert el projecte català Perdre el cap (Ídols) produït per l’Institut Ramon Llull. Pedro Azara (1955) és un arquitecte i professor de llarga i reconeguda trajectòria. Ha participat en expedicions arqueològiques a Síria i a l’Iraq, just en un moment en què va poder comprovar de primera mà els estralls que provoca la desraó i la violència, expressades en símbols icònics com estàtues, figures i representacions inanimades.
Azara ha estat comissari de diverses exposicions –entre d’altres, Les cases de l’ànima (CCCB, 1997), L’última mirada (MACBA, 1997), Abans del diluvi. Mesopotàmia, 3500-2100 aC (CaixaForum, Barcelona, 2012), Mediterráneo. Del mito a la razón (CaixaForum, Barcelona, Madrid, 2014), o Sumeria y el paradigma moderno (Fundació Joan Miró, Barcelona, 2017-2018)– i és l’ideòleg d’una proposta que arriba als “Eventi Collaterali” amb un discurs potent, molt treballat i presentat amb la cura que mereix el que es vol comunicar.
El comissari de l’exposició Perdre el cap (Ídols) assegura, en una entrevista al web de l’Institut Ramon Llull, que “la mostra explica el poder que tenen les imatges: et mouen a decapitar-les, a treure-li els ulls o cobrir-les de flors i d’espelmes. Objectivament, però, les estàtues no són més que pedres o blocs de bronze o ferro. És material conformat, i punt”. Respecte a les estàtues, Azara apunta que “en la majoria dels casos, passen totalment inadvertits, tot i ser efígies o conjunts escultòrics que són a l’espai públic i que, en bona lògica, haurien de ser vistes per molta gent”.
En la mostra s’hi pot veure el Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament del gremi dels Marejants d Tarragona –que anirà directament de la processó a Venècia–, el Monument a Lluís Companys del Passeig de Sant Joan –que traurem de la via pública per portar-lo al pavelló–, el Record d’un malson de Joan Brossa i el Monument als Caiguts de Genaro Iglesias. També inclou una performance de l’actor Marcel Borràs.
