Carla Conejo, una de les nou dones integrants d’HypatiaI I, des de Toronto on resideix actualment [Foto: cedida]
Carla Conejo (Lleida, 1993) és biòloga i cap de programes científics de la Fundació Catalunya La Pedrera. És llicenciada en Biologia Humana per la Universitat Pompeu Fabra, màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica per la mateixa universitat i postgrau en Comunicació Científica per la Universitat de Vic. Actualment viu a Toronto (Canadà) amb la seva parella i treballa a distància. Anteriorment va ser assessora científica i documentalista al programa Quèquicom de TV3. També ha va ser vicepresidenta de l’associació de diplomàcia científica Scientists Dating Forum. És una de les nou dones integrants d’Hypatia I, el primer projecte liderat per dones catalanes que viatjarà a la Mars Desert Research Station. A Exterior.cat, Conejo reivindica Hypatia I com a eina per contribuir a augmentar les vocacions científiques en les dones en un sector tan masculinitzat com és el de l’espai.
Com sorgeix el projecte d’Hypatia I?
La idea va sorgir l’11 de febrer de 2021, que se celebra el dia internacional de la nena i la dona en la ciència. Aquell dia estaven passant moltes coses a la ciutat de Barcelona i vaig coincidir amb Mariona Badenas -qui és la comandant de l’expedició a Mart-. El 2019, Badenas ja va participar en una missió anàloga en la mateixa estació a la qual viatjarem d’aquí a dos anys. Teníem moltes ganes de compartir un projecte plegades.
I poseu en marxa l’expedició a la Mars Desert Research Station.
Així és. Aquesta és la llavor d’aquella idea. I així és com vam embarcar-nos en aquesta nova aventura. Un projecte plural amb uns senyals d’identitat molt definits, que es diferencien de l’anterior projecte en el qual Badenas ja n’havia format part.
Quins són aquests senyals identitaris?
Hypatia I té uns senyals d’identitat molt definits: som dones, catalanes i amb talent. Només vam trigar quinze dies a reunir un equip de dones catalanes amb talent, d’àmbits científics molt diferents, públics i privats.
Que el projecte sigui íntegrament femení és una declaració d’intencions?
Sí, absolutament. I ho és perquè un dels objectius del projecte és fomentar els referents femenins, especialment els quotidians, és a dir, que les investigadores i les científiques també són persones de carn i ossos. Volem llançar un missatge a les nenes i a les noies que, al cap i a la fi, ser científica vol dir tenir curiositat i passió per observar i entendre el món una mica millor del que ja ho fem.
“És important que l’aposta del Govern per l’espai no sigui només una inversió econòmica, sinó que cal fer entendre a la societat la importància i el retorn que aquesta té en les persones”
El projecte és la suma de 9 dones. Quina està sent la teva aportació a Hypatia I?
Com a biòloga hi aportaré en la vessant de la biologia i la medicina espacial, i estudiaré la mateixa tripulació. Una tripulació que viatja a l’espai s’ha d’adaptar a unes rutines i condicions de treball molt diferents que afecta certs aspectes vitals, com pot ser el son. Això s’ha vist en estudis fets a l’Estació Espacial Internacional, on no hi ha dia i nit, i els cicles de llum es regulen artificialment.
I què ens passaria si visquéssim a Mart?
Viure a Mart podria suposar un canvi substancial en el nostre dia a dia, ja els que els dies són una mica més llargs que a la Terra. Per això, una de les meves aportacions a la missió és intentar trobar marcadors biològics predictius dels desajustos fisiològics que pot patir el nostre cos a l’espai.
Com s’ha de preparar la tripulació abans d’iniciar el viatge?
Tot i que la missió no comença fins d’aquí a un any i mig, ja hem començat a preparar-nos. De fet, per formar part d’aquesta expedició ja vam haver de fer una proposta inicial de la recerca que durem a terme a l’estació. A més, algunes de les integrants ja ens hem format en primers auxilis per si es produeix una emergència mèdica. Aquesta ja és una primera part de la preparació.
Quina serà la segona part?
Té a veure amb la formació i entrenament per realitzar correctament les sortides extravehiculars, fora de la base, quan haurem de col·locar-nos la vestimenta adequada, i les estratègies de relació i exploració de l’entorn. Un dels aspectes més rellevants durant la missió també serà la convivència. Aquí ja hem començat a treballar-hi, coneixent-nos bé entre totes les integrants de la tripulació, per adquirir un seguit d’estratègies que ens permetin conviure el millor possible durant els quinze dies que s’allargarà la missió. Caldrà anar-hi ben preparades.
“La meva passió per l’espai ve molt forjada per la cinematografia”
El viatge està fixat l’abril de 2023. D’Hypatia I, què et genera més respecte?
Assumir el paper de lideratge que tenim tant com Mariona Badenas i jo, com a impulsores del projecte. És un rol de molta responsabilitat, tant en l’etapa de preparació com durant la missió. Haurem d’actuar amb molta maduresa davant tot el que pugui succeir.
Què vols dir?
Que potser haurem de prendre decisions en les quals no tot l’equip pugui estar-hi d’acord i això requerirà que siguem molt assertives. És cert que l’última paraula sempre la té la comandant, jo soc la seva mà dreta, és un paper que té molta rellevància i que haurem d’exercir el millor possible per garantir l’estabilitat de l’equip.
Les 9 dones catalanes que participen en la missió [Foto: Hypatia I]
Sí, molt! És bo que el Govern vulgui formar part de la conversa global sobre l’espai i el NewSpace és tota una declaració d’intencions. La recerca de l’espai té moltes virtuts i aporta molts valors per a la societat. És important que l’aposta del Govern per l’espai no sigui només una inversió econòmica sinó que cal fer entendre a la societat la importància i el retorn té en les persones.
Hypatia I forma part del NewSpace. Què simbolitza?
Entenem que l’aposta que fa la Generalitat en Hypatia I té una clara reivindicació en la perspectiva de gènere, que ve a trencar els estereotips tan arrelats a Catalunya on la majoria de les universitats i carreres vinculades a l’espai estan sembrades de nois. I tan debò pugui contribuir a augmentar les vocacions científiques en les nenes. Perquè un sector en el qual li falta una ala, no pot arribar a volar.
“Un dels aspectes més rellevants durant la missió serà la convivència. Caldrà anar-hi ben preparades”
Faràs un viatge simulat a Mart. Ets d’aquelles que de petita ja volia anar a la lluna?
[Somriu] La meva passió per l’espai ve molt forjada per la cinematografia, i soc conscient que a través de la biologia no aspirava a tenir una connexió com ara amb l’espai. Jo sempre he sigut una persona curiosa en molts àmbits, per això tinc molts interessos més enllà de la ciència. I penso que aquesta és una mirada que defineix el projecte Hypatia I, és a dir, poder demostrar que la investigació i la recerca es pot fer des de diversos àmbits i no exclusivament des de l’astronomia o la física.
A casa, de petita, has forjat aquesta passió?
L’educació ha estat la pedra angular de la meva vida, ja que els meus pares són mestres. Aquesta ha estat una influència molt rellevant. Jo no tenia gens clar que em dedicaria a la divulgació, sinó que com a biòloga estava convençuda que tota la meva energia la dipositaria a la investigació i a la recerca. La divulgació havia format part del meu temps lliure i, de sobte, va acabar formant part del meu temps laboral.
Professionalment, treballes a la Fundació Catalunya La Pedrera. En què consisteix la teva funció de cap de programes científics?
M’encarrego de dirigir projectes totalment diferents però tots amb un sol objectiu: fer arribar la ciència a la societat a Catalunya. El meu rol dins la fundació ha anat canviant, però sempre ha estat vinculat a la formació de vocacions científiques en estudiants d’edat d’ESO i de Batxillerat. Jo quan era adolescent vaig participar en el programa ‘Joves i Ciència’ i és bonic com anys més tard acabes liderant aquest programa i així, tancant el cercle.
