Foto: El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en la presentació de l’informe [Generalitat]
La connectivitat, el capital humà i els serveis públics digitals són les “palanques” del creixement digital, mentre que la venda de productes en línia o la política de dades obertes són les principals assignatures pendents.
“Un país connectat avui és un país amb futur”, ha assegurat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Catalunya obté el lideratge en cobertura de banda ampla mòbil i se situa en segona posició pel que fa a la implantació de banda ampla ràpida. La connectivitat a Catalunya ha assolit un valor de 71,7% el 2019, gairebé dotze punts per sobre de la mitjana europea.
Pel que fa al capital humà, Catalunya arriba a un 58,7% i ocupa el vuitè lloc. El territori és líder en graduats en TIC però ocupa la divuitena posició en el nombre d’especialistes. “Hi ha un desajustament entre els sistemes educatius i el mercat laboral”, ha explicat el coordinador del Lab d’Economia Digital d’Orkestra – Instituto Vasco de Competitividad de la Universitat de Deusto, Agustín Zubillaga.
En matèria de serveis públics digitals, Catalunya obté la cinquena posició, amb un 78,1%, i és líder en ‘e-health’ gràcies a l’extensió de l’intercanvi de dades mèdiques i la recepta electrònica. Catalunya també obté la millor posició en serveis públics digitals per a les empreses però l’informe assenyala marge de millora en el segment de dades obertes.
En relació amb la integració de la tecnologia a les empreses, Catalunya obté la desena posició, amb pràcticament un 47%. En aquest apartat, Catalunya manté un bon comportament en l’intercanvi electrònic d’informació i l’ús de xarxes socials, però té un marge de millora en les actuacions de foment de les tecnologies digitals avançades com el BigData o el comerç electrònic per part de les pimes.
Quant a l’ús de serveis d’Internet, Catalunya destaca per ser líder en usuaris habituals d’Internet i compres en línia, amb un 97,2% i un 91,5%, respectivament. Tot i això, ocupa la darrera posició pel que fa al consum digital de música, vídeos i jocs, amb un 56,8%, i se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea en vendes i banca en línia.
En general, Catalunya obté un grau de digitalització del 62,5%, per davant de països com el Regne Unit, Luxemburg, Irlanda o Estònia. Catalunya només queda per darrere de Finlàndia, Suècia, Holanda i Dinamarca, històricament líders en el desenvolupament digital a Europa.
Enguany és la primera vegada que es presenten els resultats del DESI calculat per a Catalunya. L’Estat espanyol ocupa l’onzena posició en digitalització entre els països europeus i té un bon comportament en l’àmbit de serveis públics digitals. Tot i això, pràcticament la meitat de la població espanyola no té competències bàsiques d’internet i un 8% no n’ha fet servir mai.
