Centre Català de Lausana: el millor casal del món 2024

Aquest cap de setmana es va celebrar la gala Premi Casal Català de l’any 2024, una iniciativa singular i única d’Exterior.cat que cal felicitar, com bé va destacar el conseller Duch en la seva intervenció de clausura. Cal felicitar-la perquè visibilitza la feina que tantes comunitats catalanes pel món fan amb passió i entusiasme. Visibilitza que la Catalunya exterior fem coses, a banda de queixar-nos quan no podem votar o de restar talent al país quan fitxem a fora per triomfar assolint doble de mèrits i de sou. Per tant, cal aplaudir tot el que siguin reconeixements per posar en valor aquesta tasca ingent de milers de voluntaris arreu del món.

La Núria Inglín, presidenta del Centre Català de Lausana (CCL), és una d’aquestes formiguetes catalanes i voluntàries incansables pel món que s’ha premiat perquè va empenyent el carro i implicant-nos a tots per fer-lo rodar endavant. Podríem dir que és un petit cicló creatiu i organitzatiu al voltant del qual tot es revoluciona per enlairar-se. Ella expressava la seva sorpresa genuïna i plena d’orgull pel seu equip i per la casa que representa en recollir el primer premi de la nit.

“No estem acostumats a que ens diguin que ho fem bé”, deia, agraïnt el reconeixement sense poder contenir l’emoció en recordar els primers socis fundadors i els seus pares, com a simples socis participatius. Una representació àmplia del que ja és el millor casal del món l’aplaudia davant seu rememorant també aquells inicis incerts i històrics, fa més de mig segle.

Quan tradició i innovació es donen la mà

La “Presidenta” —com li dic sempre mig en broma mig seriosament per donar-li tot el valor que una dona líder i dinamitzadora com ella es mereix— va parlar de tot el que fan tota una colla d’activistes per la cultura i pel país a Lausana i que explica el premi.

Per qui es quedés amb la idea del que eren històricament els casals i pugui pensar que és encara una cosa antiga i carrinclona, que prengui nota del que és avui un casal català de chapeau: té actius ara mateix (comunicant-se per grups de WhatsApp, per cert, per qui hi vulgui entrar!) un grup de famílies, un grup de cinema, un penya del Barça, una recent colla castellera que ha animat a joves de Zuric a crear la segona que tenim Suïssa en un èxit sense precedents al món i en temps rècord.

També té un grup per millorar el francès (imprescindible per treballar i viure en aquest racó de Suïssa), organitza cursos de català, un esplai infantil, i acaba d’inaugurar nova revista digital i tota una biblioteca amb volums de tota mena! Té un grup de caminaires molt actius amb 124 membres avui i tota una planificació a la vista d’excursions fàcils però també tècniques, organitza tallers de sardanes per a principiants i perquè els avançats aprenguem a comptar els compassos per repartir els passos. I els darrers anys ha tirat endavant un cicle interessantíssim de conferències i taules rodones sobre Catalunya que fins i tot han aparegut al TN vespre de 3Cat.

“El Centre Catala de Lausana conserva l’essència i l’esperit amb el qual es va crear fa més de mig segle, renovant estratègies i activitats i conservant les tradicionals ja consolidades”

Per no parlar de l’èxit recent més gran: acaba de reunir fa pocs dies a 233 catalans residents en aquest racó de Suïssa per cantar, ballar i gaudir d’un ara ja mític concert dels Stay Homas a Lausana. Concert, per cert, que l’equip del millor casal del món ha convertit en gira exterior per casals d’Europa en conxorxa amb d’altres juntes dinamitzadores com aquesta. Ni que fos l’Institut Ramon Llull! Més d’un va fer la broma, al concert i després prenent alguna cosa i passant fotos als grups, que tant de bo els actes de país fets per professionals pagats pel Govern tinguessin tanta assistència. Clar que sempre és més atractiu anar a sentir els Stay Homas que una conferència clàssica en un lloc fred, els deia jo. Però tenen part de raó, de fet.

Sentint el delegat del país felicitar-se pel premi del Casal Català de Lausana, delegat que curiosament no es va desplaçar fins a una gala tan especial com sí que ho van fer socis de més de 90 anys des de Suïssa per a l’ocasió, hom es podia imaginar com, mentre dirigia unes paraules protocol·làries en vídeo a una audiència que ni veia, en el fons potser sí que pensava que, efectivament, tant de bo assistís ni que fos la meitat o un terç d’aquest públic als actes de la seva delegació. Per plantejar-s’ho, potser sí.

En tot cas, queda clar que el Centre Català de Lausana s’ha consolidat com un model d’èxit entre els casals catalans del món. Conserva l’essència i l’esperit amb el qual es va crear fa més de mig segle, renovant estratègies i activitats i conservant-ne les tradicionals ja consolidades. Potser no ho saps, però el sopar de nadal amb escudella i canelons, a Lausana, el fa ni més ni menys que el millor pastisser xocolater de Suïssa (un altre català exiliat) i un dels millors del món, per tant. El premi de Millor Xocolater del Món, de fet, l’ha guanyat un altre català des de Vic, per cert. És molt fort pensar, en la mentalitat Suïssa, que el seleccionat per representar el país de la xocolata per excel·lència és un immigrant català recent, i no un suís. De tot això en parlarem un altre dia, però pren-ne nota perquè dóna més valor encara al que fan els catalans pel món i al luxe que suposa tenir-lo de cuiner de Nadal del CCL. No hi sobra ni un lloc ni un plat a taula cada desembre, t’ho asseguro.

La recepta de l’èxit

Aquest model d’èxit del casal no és casualitat: impulsat per un equip de voluntaris incombustibles, innova tot mantenint la tradició oferint una àmplia diversitat d’activitats sumades a la celebració de tradicions ben catalanes i genuïnes com les calçotades, fer panellets i castanyades, fer cagar el tió amb la mainada… Cal recordar, de fet, que van ser els casals els qui, a Suïssa, van instaurar els vincles amb les llibreries de grans ciutats del país per Sant Jordi molt abans que existís cap Delegació. I si això així es manté és per l’empenta dels voluntaris, no pas de cap institució vinguda després per molt logo que hi aparegui de sobte als targetons digitals per xarxes. Al Cèsar el que és del Cèsar, això és així.

I aquest model d’èxit s’explica per una junta i un equip de voluntaris capitanejats per la Núria Inglín i en Jordi Serra, que han sabut fer créixer el col·lectiu i implicar a les noves generacions d’exiliats laborals. El creixement dels castellers, per posar un cas concret, ha esdevingut un puntal d’integració per a nous membres, especialment entre el jovent. Enginyers, científics, professionals de diversos àmbits que han anat arribant a Suïssa són un motor que, ben dirigit, fa més feina que el que hom podria imaginar amb voluntaris motivats que algunes organitzacions professionalitzades.

“Aquest model d’èxit s’explica per una junta i un equip de voluntaris capitanejats per la Núria Inglín i en Jordi Serra, que han sabut fer créixer el col·lectiu i implicar a les noves generacions d’exiliats laborals”

A més, el CCL, que per acabar-ho de reblar acaba de crear la seva pròpia banda de música, promou també la preservació de la llengua i cultura catalanes amb classes de català i activitats per a infants. Aquesta tasca és vital, especialment en un context de retrocés de l’ús de la llengua entre les noves generacions. El lideratge del centre exemplifica així el compromís per mantenir viva la identitat catalana a l’exterior. En un moment de reptes culturals i lingüístics, s’ha convertit en un espai de cohesió i projecció que inspira a d’altres casals del món. Continua essent una llar per a catalans a Suïssa i un far de la nostra cultura a l’estranger. Això sí, el futur del CCL depèn del suport col·lectiu: sumar nous socis i projectar-lo encara més enllà serà la millor manera d’assegurar que aquesta història d’èxit continuï. El millor premi és que tots aquells qui vulguin ajudar a fer créixer el projectes i les activitats se’n facin socis.

Reptes i oportunitats per a la Catalunya exterior

Deia el Conseller Duch per cloure l’acte: “els casals sou un pilar fonamental per a la projecció de la nostra cultura al món”. I afegia que “escoltar i atendre a la Catalunya exterior és un dels eixos” de la conselleria que capitaneja. El Centre Català de Lausana és un model d’èxit i un estudi de cas inspirador per a molts d’altres. Fa anys i panys que escric i reescric el mateix, fins al punt que a vegades tinc por de fer-me pesada, però és perquè ningú no ho oblidi mai: la Catalunya exterior és la segona ciutat del país després de la capital, Barcelona. Que sigui clau per a la Conselleria és una bona notícia.

“Esperem i desitgem que sí, que la ciutadania exterior sigui clau pel Departament, que l’equip del nou Govern es prengui seriosament”

Els qui formem part d’aquesta Catalunya exterior esperem i desitgem que sí, que la ciutadania exterior sigui clau pel Departament, que l’equip del nou Govern es prengui seriosament, ara sí que sí, tot allò que segueix fallant en el vot exterior i a les ambaixades i consulats en l’exercici d’un dret fonamental com és la participació a comicis per a qualsevol democràcia. Que es facin públiques totes les dades de participació desglossades en col·laboració amb Interior i Asuntos Exteriores, oferint la màxima transparència, que es cerquin estratègies innovadores i acords amb les institucions espanyoles per millorar els serveis i la informació, que es millori la comunicació i la interconnexió amb i entre la ciutadania exterior… Hi ha molta feina per fer i tot èxit serà benvingut després d’anys d’esperar asseguts que algú s’hi decidís.

Però també serà interessant que el conseller Duch, que sap de primera mà què és ser Catalunya Exterior des de fa dècades i sap de què va la cosa, miri com podria encarrilar-se el famós “Pla de Retorn” ja iniciat anteriorment tal com demanen els companys de la FIEC. En algun moment tocarà posar-s’hi si un país que es vol potent pretén frenar la fuga de talents i de cervells i tornar-los a atraure per fer de Catalunya un país punter, en lloc que tants milers de catalans converteixin els seus èxits professionals exteriors en beneficis dels països on s’instal·len, especialment per Europa i els Estats Units.

Fent coses junts pel món amb compromís i mirant endavant

“Los catalanes hacen cosas”, deia un tal M. Rajoy en una campanya que va generar mofa al seu entorn. Tenia, però, part de raó en el fons. Els catalans fem coses notables que només nosaltres sabem fer. I en fem moltes, de coses pel món. Coses impensables per altres pobles que reuneixen com el nostre les seves diàspores a l’exterior, que no són pocs. Fem coses que van més enllà del simple folklore, coses genuïnes que construeixen ponts o en benefici de la comunitat. Els catalans ens arremanguem i ens hi esforcem, cerquem les complicitats allà on som, obrim els braços per donar la benvinguda a tothom per tal de sumar més i millorar junts, units en la diversitat. Sabem tocar les tecles que cal i hem fet d’Estat quan no hi ha hagut representació oficial catalana a fora o quan aquest ens ha tallat les ales.

“Molt abans que hi hagués braços del Govern fora de les nostres fronteres, els casals ja feien coses i ja eren el millor ambaixador d’un país sense Estat a l’exterior”

Per això, molt abans que hi hagués braços del Govern fora de les nostres fronteres, els casals ja feien coses i ja eren el millor ambaixador d’un país sense Estat a l’exterior. Només això explica realitats com que, per exemple, la celebració de Sant Joan a l’Uruguai, impulsada pel casal de Montevideo, finalista d’aquest certamen 2024, ja sigui una festa popular celebrada per milers de persones arreu del país. Qui ens havia de dir als catalans, que des d’una “simple” comunitat catalana de voluntaris construiríem un pont d’una banda a l’altra de l’Atlàntic per exportar-hi la nostra festa del foc per excel·lència, la catalanor més ancestral amb la rauxa més nostrada? Perquè, a banda de fer coses, la Presidenta Inglín ho sentenciava molt bé: “anem junts i anem endavant”. Doncs això. Felicitats al millor casal català del món i que el seu model d’èxit inspiri a les desenes de comunitats com a referent mundial.

Es lliura el Premi Casal Català de l’Any 2024

Misty, a l’Espai Línia: “M’agradaria cantar per a les comunitats catalanes a l’estranger”