La consellera Ciuró durant la seva intervenció a l’acte de Mauthausen [Foto: Govern]
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró va recordar que Mauthausen va ser una “xarxa d’horror i terror” i considera que és important “recordar aquests episodis negres i denunciar que el feixisme no pot campar lliurement pels carrers i les places”.
Per això, va dir, el Govern hi “planta cara” tirant endavant lleis com la de Memòria Democràtica. De la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va aprofitar l’ocasió per reclamar a l’Estat que es facin “actes de memòria, justícia i reparació a l’alçada d’una democràcia”.
Una ofrena floral i el Cant dels Ocells
En l’acte que va organitzar la Delegació de la Generalitat a l’Europa Central es va fer una ofrena floral en record de les víctimes i es va interpretar el ‘Cant dels Ocells’ i també la peça ‘Kaddish’, de Maurice Ravel. Un grup d’alumnes de diferents instituts de Manresa van llegir un manifest.
La delegació catalana també va participar en l’acte internacional de commemoració que es va fer a Mauthausen on hi participen, cada any, entre 10.000 i 15.000 entitats i delegacions d’arreu del món per commemorar les víctimes. Està organitzat per diverses entitats austríaques, com el Comitè Mauthausen, i és un dels esdeveniments més importants i de més repercussió a Àustria.
El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen van ser un dels grans complexos d’extermini nazi. El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 de les quals hi van morir.
A partir de 1941, van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans, juntament amb republicans d’altres punts de l’estat espanyol i membres de la resistència francesa. Al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
