Collboni reclama a Brussel·les que les ciutats tinguin “accés directe” als fons europeus per construir habitatge

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha portat al Parlament Europeu la petició que les ciutats tinguin “accés directe” als fons europeus per poder-los destinar a la construcció d’habitatge “social i assequible”. Collboni ha viatjat a Brussel·les on ha intervingut en una audiència pública en la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor de l’Eurocambra, on ha apuntat que la crisi d’accés a l’habitatge és “el principal problema” de les democràcies europees i ha defensat les polítiques aplicades a Barcelona com el topall de lloguers o l’extinció de les llicències d’ús turístic. “La UE ha de respectar aquestes regulacions i, on no existeixen, permetre-les”, ha dit en una atenció als mitjans.

Collboni ha reclamat així que les ciutats i administracions locals tinguin un paper central en la definició de les polítiques d’habitatge de la Comissió Europea durant el nou mandat que s’estendrà fins al 2028. Per primera vegada, l’executiu comunitari compta amb un comissari a càrrec de la matèria, el danès Dan Jørgensen.

L’alcalde demana a la UE “cobertura legal” perquè les administracions locals puguin regular el lloguer temporal

Precisament, Barcelona lidera una aliança entre dotze capitals europees -entre les quals París, Roma, Amsterdam, Budapest o Lisboa- que el desembre passat ja van traslladar una carta a la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, reclamant un rol més actiu. “Demanem que, ja que per primera vegada a la UE hi haurà una part del pressupost destinat a l’habitatge i que, també per primera vegada, hi haurà un comissari dedicat a l’habitatge, que les ciutats puguin participar en la definició de les polítiques a nivell europeu”, ha apuntat Collboni,

En aquest sentit, ha reiterat que l’accés “directe” als fons europeus per part de les administracions locals és crucial per tal que les ciutats puguin construir habitatges protegits. “És la petició que fem i que farem els propers dies perquè l’impacte de la crisi d’habitatge ha estat molt gran, i això ha arribat a totes les ciutats del continent”, ha subratllat.

Defensa de les polítiques de Barcelona

Un dels motius del viatge de Collboni ha estat la seva intervenció en una audiència pública a l’Eurocambra sobre els lloguers de curta durada. Collboni ha parlat al costat de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i davant d’eurodiputats de tots els grups polítics, així com de representants d’associacions i organitzacions civils com Housing Europe.

En la seva intervenció, ha fet valdre les mesures aplicades a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fer caure el preu dels lloguers i garantir l’accés a l’habitatge. Així, ha explicat la declaració de les zones tensionades que permet la llei d’habitatge espanyola i el topall al preu dels lloguers que s’aplica a conseqüència d’aquesta declaració. Segons ha recordat, es tracta d’una mesura que ha permès una baixada del preu del lloguer d’un 3,2% el tercer trimestre del 2024 en comparació de l’any anterior.

Alhora, Collboni ha destacat davant l’Eurocambra la decisió d’extingir les llicències d’ús turístic el 2028. “És una decisió que certament ha aixecat molta expectativa i moltes ciutats ens estan preguntant”, ha assegurat. La mesura, segons el consistori barceloní, permetrà que 10.000 habitatges passin al mercat ordinari per ser venuts o llogats a partir del 2025. “Suposen l’equivalent a vuit anys de construcció d’habitatge a la ciutat de Barcelona”, ha assenyalat.

El socialista també ha demanat que els lloguers de curta durada, els inferiors a dotze mesos i que, ara com ara, queden exclosos de l’aplicació del topall del lloguer, entrin dins la regulació de lloguers ordinària per tal que se’ls hi pugui aplicar també el límit de preu. “Evitar el frau en els lloguers de temporada forma part també de l’estratègia a favor de la protecció del dret a l’habitatge”, ha afegit.

Amb tot, Collboni ha demanat des del Parlament Europeu que la UE doni “cobertura legal” a les ciutats que estan regulant el lloguer temporal i que estableixi un “marc regulador de mínims” per tal que les polítiques aplicades a Barcelona siguin el punt de partida.

Barcelona obrirà una seu a Brussel·les per liderar les polítiques d’habitatge