Cooperació entre ONG’s catalanes i marroquines per ajudar dones vulnerables

Comerç per la Pau és una ONG catalana que treballa de bracet amb Unió d’Acció Feminista (UAF) a Tànger, amb l’objectiu d'”empoderar” les dones que s’hi adrecen i puguin passar a ser “econòmicament independents”. Aquestes dues entitats fomenten l’emprenedoria de dones vulnerables a través de l’elaboració de productes tèxtils i alimentaris, que després venen a clients que tenen. Els diners que en treuen els permeten poder tenir la seva pròpia autonomia.

El perfil és variat, però totes són dones vulnerables. Algunes han patit violència masclista, d’altres no tenen recursos, però també n’hi ha que, simplement, volen tenir els seus propis diners. L’entitat subsisteix, entre d’altres, amb els diners que hi aporta el fons de cooperació del Govern.

En una petita plaça del barri de Drissia de Tànger hi ha l’ONG Unió per l’Acció Feminista (UAF), d’on entren i surten dones constantment. L’entitat compta amb un edifici de quatre plantes on aquestes dones participen en formacions i fabriquen productes tèxtils i aliments, com dolços típics del Marroc.

Moltes han patit violència masclista o no tenen recursos, però també n’hi ha de joves que busquen emprendre

Uns productes que després venen als seus clients i que els permet tenir una certa independència econòmica dels seus marits o de les seves famílies. A la UAF, però, hi ha molts perfils de dones, que això sí, comparteixen una mateixa característica: són vulnerables.

La UAF rep fons de, entre altres administracions, la Generalitat de Catalunya. Ho fa a través del Departament d’Acció Exterior i l’Associació Comerç per la Pau, que és l’ONG que presenta el projecte per aconseguir diners del fons de cooperació.

La responsable de Comerç per la Pau a Tànger és l’Alícia Fernández, explica que moltes de les dones que s’acosten a buscar ajuda a la UAF han patit maltractaments físics o psicològics i que, a través de l’activitat que fan allà, “poden tirar endavant”.

A l’inici, l’associació els dona les eines perquè es puguin iniciar i, un cop han aconseguit una cartera de clients, els lloga l’espai a un cost molt baix i els ajuden a integrar-se en cooperatives o bé treballar pel seu compte. “Tot i això, es manté la cooperació entre totes. És una mena d’ecosistema”, assenyala Fernández.

També amb joves

Una de les particularitats de l’entitat és que cada vegada treballen amb més joves. Normalment, són nois i noies que han acabat els estudis i que decideixen acostar-se a l’ONG per valorar les possibilitats que tenen per emprendre.

“Per a nosaltres és una bona manera de promoure l’economia social i solidària com un projecte de vida i un enfocament econòmic, que ens agrada que els joves que venen valorin”, explica la Fernández.

Amb tot, des de l’entitat reconeixen les dificultats que existeixen al país en relació amb l’autonomia financera de les dones i l’impuls a entrar al mercat laboral. Tot i que des de l’ONG destaquen les passes endavant i millores que s’han fet en aquest sentit al Marroc, remarquen que “el sol fet que existeixi l’entitat, vol dir que algun problema hi ha”.

El Govern injecta 8 milions extres per reforçar projectes de cooperació internacional