Font: Generalitat de Catalunya

El National Research Council of Science and Technology (NST), la principal entitat d’R+D de Corea del Sud coordinarà dos projectes d’innovació internacional amb segell català. Les dues empreses catalanes  COMSA i EVARM –en aquest cas en col·laboració amb Enagás- desenvoluparan els seus projectes en l’àmbit de la mobilitat sostenible durant dos anys i mig.

L’NST és una organització forma part del Ministeri de Ciència i TIC del país, engloba un total de 25 centres públics d’investigació científica i tecnològica i compta amb més de 15.000 treballadors i un pressupost anual de 3.600 milions d’euros. Les dues empreses catalanes tenen el suport d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement- a través del programa Nuclis d’R+D Empresarials Internacionals.

L’anunci s’ha fet durant la visita de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón a Corea del Sud, en el marc d’una missió institucional i empresarial amb l’objectiu de promoure la col·laboració tecnològica i d’innovació entre empreses coreanes i catalanes. Chacón ha assegurat que “Catalunya i Corea han establert un marc de col·laboració per fomentar la cooperació tecnològica entre empreses i centres tecnològics dels dos territoris”. I ha subratllat que que en els darrers 5 anys, les exportacions catalanes a Corea del Sud s’han duplicat i que hi ha gairebé 2.000 empreses exportadores catalanes en aquest país.

EVARM és una empresa amb seu a Sant Boi de Llobregat especialitzada en el desenvolupament i aplicació de tecnologies per introduir l’ús de carburants de baix índex de carboni en tot tipus de vehicles, amb la companyia Enagás. El consorci entre Catalunya i Corea del Sud investigarà l’ús de l’hidrogen com a combustible per als vehicles terrestres.

D’altra banda, l’empresa catalana COMSA desenvoluparà un projecte de cooperació internacional conjuntament amb el centre tecnològic Korea Railroad Research Institute (KRRI), que forma part de la NST. La iniciativa consisteix en la creació d’un nou tipus de balast –el material que s’utilitza per subjectar les vies dels trens, normalment pedres-, que habitualment és d’origen natural, perquè sigui més sostenible, requereixi menys manteniment i tingui més durabilitat.