Foto: Freepik
La ciutadania satisfeta amb la convivència, sobretot en l’entorn més proper, però amb una desconfiança creixent – envers la resta de persones i envers les institucions – i preocupada per a la seguretat i la diversitat. És el més rellevant dels resultats de l’Enquesta ICIP 2025 “Convivència i seguretat a Catalunya” que elabora l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L’enquesta analitza la percepció de la ciutadania sobre la convivència, la confiança, la polarització, la seguretat i el grau de compromís amb la cultura de pau.
“La desconfiança en les institucions i en les polítiques transformadores (com el pacifisme, l’ecologisme i el feminisme) és comprensible en un moment en que la població perd l’esperança en un futur millor”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. “És una desconfiança promoguda per discursos polítics i mediàtics que atien la por, criminalitzen la migració, qüestionen la democràcia i alimenten el militarisme i en aquestes circumstàncies allò sorprenent és que encara predominin actituds de respecte i solidaritat, tant en l’entorn més proper com a nivell internacional”, ha subratllat.
“L’enquesta demostra que calen polítiques públiques que redueixin les violències físiques, estructurals i culturals, i que entenguin la seguretat d’una manera més àmplia”, subratlla el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer
Segons el director de l’ICIP, “els resultat de l’Enquesta ICIP 2025 demostren que calen polítiques públiques que redueixin les violències físiques, estructurals i culturals, i que entenguin la seguretat d’una manera més àmplia”. Aquest és el sisè sondeig que publica l’ICIP amb l’objectiu d’aportar informació sobre la percepció de l’opinió pública en relació a diferents aspectes de la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en el foment de la pau.
Segons l’investigador Toni Rodon, es constata “una tendència conservadora per part dels homes joves en diverses qüestions relatives al feminisme: entre un 10% i un 25 d’ells tenen posicions reaccionàries”. Unes actituds que també es mostren en altres qüestions, com les que fan referència a la valoració de la democràcia o a la despesa militar.
Descens de la confiança social i institucional
L’enquesta mostra una caiguda notable de la confiança interpersonal. Un terç de la població afirma desconfiar de la resta de la gent, i la nota mitjana se situa en 4,7 sobre 10, per sota de la mitjana europea. La confiança augmenta amb el nivell d’estudis: les persones amb formació superior mostren més confiança social que aquelles amb estudis bàsics.
Pel que fa a la confiança en les institucions, cap d’elles obté un aprovat. Els governs locals (4,3) i la Unió Europea (4,2) són els millor valorats, seguits de la Generalitat (4,1) i el Govern espanyol (3,5). Tot i això, el 64% de la població considera que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, mentre que un terç expressa dubtes o desacord. El rebuig a l’autoritarisme és majoritari, amb una puntuació mitjana d’1,4 sobre 10 davant la idea d’un dirigent fort per sobre de la llei, encara que els joves mostren un menor rebuig.
Rodon considera quee el deteriorament del capital social és “preocupant”, tant a nivell horitzontal (confiança en la resta de la gent) com a nivell vertical (confiança en les institucions). “Sembla que d’una societat més comunitarista a una societat més individualista, i en aquest període de transició poden sorgir conflictes i tensions”, afirma.
Foto: Freepik
Més polarització ideològica que emocional
El Procés independentista, la immigració i la llengua són els temes que es perceben com a més polaritzadors, si bé el Procés perd rellevància en relació amb els anys anteriors. L’enquesta també constata que la polarització és més ideològica que emocional: el respecte continua sent l’emoció predominant envers les persones que pensen diferent, molt per sobre de la ràbia i el menyspreu.
Creix la percepció que la seguretat ha empitjorat l’últim any a tots els nivells territorials, especialment al poble o ciutat de residència. La meitat de la ciutadania considera que la seguretat en el seu municipi és pitjor que fa un any, i el percentatge puja al 64% en el cas de Catalunya i al 72% quan es pregunta pel món.
El vandalisme, el tràfic de drogues i els robatoris són percebuts com a fenòmens habituals per un 60% de la població, i la delinqüència, les crisis econòmiques i el canvi climàtic són les principals preocupacions que expressa la ciutadania.
Pel que fa a les polítiques de seguretat, el suport a mesures punitives és majoritari (endurir penes, expulsar persones migrants que delinqueixen), però la ciutadania rebutja perdre llibertats a canvi de més seguretat. L’Enquesta ICIP també analitza la seguretat des d’un àmbit personal, i constata que un 18% de les persones enquestades se senten part d’un col·lectiu discriminat, principalment per raó de llengua, origen, gènere o orientació sexual, un percentatge que duplica la mitjana europea.
Suport a la cooperació i rebuig a l’augment de la despesa militar
L’enquesta també recull la percepció de la ciutadania sobre la seguretat internacional en el context actual de rearmament global i amb els conflictes vigents a Ucraïna i al Pròxim Orient. En aquest context advers, la majoria de la població considera que la cooperació entre països, les sancions internacionals i l’ajuda als països empobrits són les vies més efectives per garantir la pau al món, molt per sobre de les intervencions militars. I un 43% de la població destinaria els recursos de defensa a forces civils noviolentes i els Cascos Blaus de Nacions Unides, més que a l’exèrcit.
També es constata que la meitat de la ciutadania és contrària al fet que Espanya augmenti la despesa militar al 5% del PIB com reclama l’OTAN, i una majoria considera que la despesa militar actual és adequada o excessiva. Amb tot, l’enquesta també desprèn que el suport a augmentar la despesa militar ha crescut de manera considerable els darrers anys, i els nois joves són els més partidaris a invertir més diners en aquest àmbit.
Pel què fa als riscos per a la seguretat a nivell mundial, la meitat de la població veu la influència dels Estats Units i Rússia com un risc elevat per a la seguretat, i una majoria és favorable de trencar vincles econòmics amb Rússia i Israel mentre durin les guerres a Ucraïna i Gaza.
L’Enquesta ICIP 2025 s’ha elaborat a partir d’una mostra de 2.763 persones majors d’edat residents a Catalunya, entrevistades entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i ha inclòs diferents experiments metodològics.
Foto: Freepik
Kristian Herbolzheimer: “Volem projectar Catalunya com un hub global de foment de la pau”
