El Pol (dreta) amb una bandera sardo-catalana. Foto cedida
Quan era petit, el Pol Rovira, de Granollers, va quedar fascinat amb una curiositat lingüística que el seu pare, que és filòleg com la seva mare, li va ensenyar: “M’explicava que no podia dir la paraula maco perquè en alguerès, un dialecte del català, significa boig”, recorda. Aquesta petita diferència, que per a molts pot semblar una simple anècdota, i també les vivències que els seus pares li explicaven de quan van anar a l’Alguer a finals dels 90 van despertar-li l’interès per l’alguerès i es van convertir en el punt de partida d’una vocació que l’ha portat a dedicar-se en cos i ànima a defensar-lo.
Pol Rovira impulsa ‘Connectem l’Alguer’, fomentant la difusió i la promoció de la llengua i la cultura alguereses, i que acumula milers de seguidors a Instagram
El setembre del 2023, el Pol marxava a viure a l’Alguer, a la costa nord-oest de Sardenya, després d’aconseguir les seves pràctiques somiades del doble grau en Dret i Ciències Polítiques que estava estudiant: li van assignar fer-les a la Delegació de la Generalitat a l’Alguer. “Un cop allà, totalment obert a viure l’algueresitat al màxim, vaig tenir l’oportunitat de conèixer gran part del teixit associatiu de la ciutat, vaig aprendre l’alguerès xerrant incomptables hores amb gent local i vaig entrar a formar part del grup d’ultres de l’Alguer de futbol i dels Mataressos, els castellers de la ciutat”, relata el granollerí.
Tot plegat va fer que s’hi sentís més a gust del que s’esperava i que, un cop acabades les pràctiques, decidís quedar-s’hi, fins ara. Però no només això. El 2024 va crear Connectem l’Alguer, una entitat sense ànim de lucre que fomenta la difusió i la promoció de la llengua i la cultura alguereses, i que acumula milers de seguidors a Instagram.
El Pol (esquerra) amb la vestimenta tradicional de l’Alguer. Foto cedida
Una llengua minoritària
La decisió d’impulsar aquesta entitat neix de la necessitat que el Pol va veure i sentir en primera persona de protegir una llengua cada vegada més minoritària a Sardenya, entre altres causes, per l’aïllament cultural que històricament ha patit l’Alguer en ser l’únic poble de l’illa on es parla aquest dialecte del català.
“Mentre que la dictadura a Catalunya va prohibir parlar el català, a Itàlia es va impulsar una italianització molt forta de l’Alguer a través de les escoles i es va estigmatitzar molt l’alguerès. Va passar a ser vista com una llengua d’ignorants i es va trencar la transmissió generacional fins al punt que als anys 70 els pares van deixar d’ensenyar l’alguerès als fills”, rememora el granollerí. En un context actual, per tant, on l’alguerès ha quedat relegat pràcticament a la gent gran, el Pol va decidir que havia de fer alguna cosa per cuidar la llengua a l’illa.
“A l’Alguer només falta que els joves deixin d’avergonyir-se de la seva llengua i la comencin a fer servir en el seu dia a dia”, subratlla el Pol
“Aprofitant el meu acostament amb el teixit associatiu i que hi vaig trobar alguns pocs joves que sí que sabien parlar alguerès, vaig començar a fer trobades de gent jove algueresoparlant perquè practiquessin la llengua i l’anessin introduint en el seu dia a dia”, explica el jove. Més enllà d’això, va començar a idear altres projectes per mantenir viu l’alguerès i a penjar contingut al compte d’Instagram de ‘Connectem l’Alguer’ entrevistant veïns, donant a conèixer entitats i projectes locals i difonent curiositats, amb l’objectiu de crear un sentiment d’algueresitat i una xarxa algueresa que pogués fer-se seu el projecte de ‘Connectem l’Alguer’.
El Pol (esquerra) amb els castellers de la ciutat. Foto cedida
Fomentar l’algueresitat
Aquesta tasca de difusió de l’alguerès, però, no ha estat un camí de roses. “La realitat associativa de l’Alguer és diferent de la de Catalunya, i no hi ha tanta força popular i reivindicativa. Aquí tot costa més, sobretot perquè la italianització és molt forta”, lamenta el Pol. Per això, el granollerí avança que de cara a aquest 2026 ha reorientat els objectius que té amb Connectem l’Alguer.
“Després de dos anys donant-ho tot per mantenir viu l’alguerès in situ, treballant primer de repartidor de pizzes i després en un supermercat per poder mantenir el projecte, i deixant de banda el meu futur a Catalunya, he decidit tornar a casa i continuar amb tot des de Granollers”, detalla. La idea és fer-ho al març, avança, però abans vol deixar-ho tot lligat perquè els algueresos continuïn el camí que ell ha començat. A més, també vol enllestir un projecte en el qual treballa des de fa temps: La Botiga de l’Algueresitat.
Vol enllestir el projecte ‘La Botiga de l’Algueresitat’, on es vendran productes de proximitat de l’Alguer, tant d’entitats com de productors locals, amb l’objectiu de donar-los suport
Segons explica, es tracta d’una botiga on es vendran productes de proximitat de l’Alguer, tant d’entitats com de productors locals, amb l’objectiu de donar-los suport. “Més enllà, de cara a l’estiu, i aprofitant que seré a Catalunya i que molts catalans van a l’Alguer en aquestes dates, també tinc pensat oferir, a través de Connectem l’Alguer, serveis per a turistes catalans que els connectin amb l’alguerès i amb la cultura local”, desgrana.
L’afany i la perseverança del Pol, doncs, juguen un paper clau a favor de la supervivència de l’alguerès, i amb l’acompanyament i la convicció local per mantenir-lo viu, el granollerí està convençut que es podria revertir la pèrdua de parlants. “La gent gran que en el seu moment no va transmetre l’alguerès ja s’ha adonat que es va equivocar, i ara només falta que els joves deixin d’avergonyir-se de la seva llengua i la comencin a fer servir en el seu dia a dia. Jo ho faig, i el fet de dirigir-me directament a la gent en alguerès els fa parlar-lo”, afirma.
Les bases per al manteniment de l’alguerès, per tant, ja estan posades. Ara només cal que els algueresos tinguin el mateix entusiasme i amor per la llengua que el Pol ha demostrat des que el seu pare li va explicar aquella particularitat lingüística.
De Virgínia a la Noguera: el retorn al llegat d’un enginyer de La Canadenca
