Dolors Camats, a la seu de la Fundació Catalunya Europa – Llegat Pasqual Maragall a Barcelona [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Dolors Camats (Barcelona, 1971) és la directora de la Fundació Catalunya Europa – Llegat Pasqual Maragall (FCE) des de fa tres anys rellevant Pau Mas. Durant la seva trajectòria professional ha exercit la direcció d’entitats en l’àmbit de l’economia social, el cooperativisme i el tercer sector, i ha liderat projectes internacionals a la Mediterrània i l’Est d’Europa. També ha estat diputada al Parlament de Catalunya i portaveu parlamentària, responsable de cooperació internacional a la Xarxa Vives d’universitats, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, i ha estat col·laboradora del Consell d’Europa o la Fundació UB, entre d’altres. Fins al seu nomenament a la FCE dirigia la COV, una cooperativa d’habitatge i serveis a les persones, del Prat de Llobregat. A Exterior.cat, Camats aborda l’estratègia de la Fundació i remarca la vocació europeista.
Com li va arribar l’oportunitat de dirigir la Fundació?
Ja formava part del patronat i tenia moltes ganes de col·laborar en el projecte del llegat de Pasqual Maragall, especialment en una fundació amb vocació europeista, un fil conductor que m’acompanya des de molt jove. Vaig començar a participar en projectes europeus amb 18 anys i, quan es va produir el relleu a la presidència —ara, amb Airy Maragall Garrigosa— i a la direcció, vaig tenir l’oportunitat d’assumir aquesta responsabilitat.
Vostè va coincidir en l’etapa de política activa amb Pasqual Maragall. Això li atorga un valor afegit al càrrec?
[Somriu] Ho fa més fàcil i més amable, perquè ajuda a entendre moltes coses. Però nosaltres no som una fundació nostàlgica ni reivindiquem acríticament una figura. Fem servir el seu llegat per interpretar la realitat actual i projectar idees de futur. Avui Pasqual Maragall continua sent una figura reivindicada per molta gent, fins i tot per antics adversaris polítics. Treballem amb estima, però sobretot mirant endavant.
Quin llegat li va deixar l’exdirector de la Fundació, Pau Mas?
Va orientar clarament la Fundació cap a la mirada europea. Històricament, hem tingut moltes línies de treball —des del món local fins a la governança europea o la democràcia—, però en els darrers anys s’ha anat afinant el projecte cap a Europa, malgrat dificultats com la pandèmia.
Després de 19 anys d’història, en quin moment es troba la Fundació?
Hem passat diverses etapes: una primera presidida pel mateix Maragall, altres més centrades en recerca o desigualtats socials. Ara ens preparem per celebrar els 20 anys, el 2027, amb novetats que consolidaran el projecte com a referent d’un europeisme crític a Catalunya.
Quin és el segell personal que vostè ha impregnat en la Fundació des que la dirigeix?
Fins ara he intentat ordenar projectes i reforçar la vocació europea sense perdre l’arrel catalana. Volem ser un espai transversal, progressista i de trobada, obert al diàleg i sense dependència partidista.
“No som una fundació nostàlgica, el llegat de Pasqual Maragall ens permet interpretar el present i projectar idees de futur”
La Fundació projecta Catalunya cap a fora o a la inversa?
Intentem ser una via de doble direcció: explicar què fa Catalunya al món i, alhora, importar bones pràctiques europees. Volem explicar Europa des d’aquí, però també explicar-nos nosaltres a Europa. Volem ser una finestra oberta.
Què simbolitza, encara avui, la figura de Pasqual Maragall?
És un polític amb una proximitat extraordinària malgrat haver ocupat les màximes responsabilitats institucionals. Molta gent el sent proper. Sovint s’ha dit que improvisava, però quan revises i rellegeixes els seus discursos t’adones que no ho feia: tenia una enorme preparació intel·lectual i sabia aprofitar les oportunitats. Les anomenades “maragallades” estaven molt pensades. A més, tenia una gran capacitat per envoltar-se de professionals excel·lents.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com es veu Pasqual Maragall més enllà de Catalunya?
Com un polític europeu de referència. El record internacional és d’afecte i reconeixement pel seu lideratge i capacitat de proposta. Va ser un dels arquitectes del Comitè de les Regions i un actor rellevant dins el projecte europeu.
Quin paper va tenir Maragall en la projecció internacional de Barcelona?
Els Jocs Olímpics del 1992 van transformar la ciutat físicament i la van projectar al món, però sobretot van servir per millorar-la per a la ciutadania: l’obertura al mar, les rondes o el redisseny urbà. Maragall també va impulsar una política de proximitat als barris i va entendre Barcelona com una metròpoli, no només com una ciutat dins les seves fronteres.
I la seva vocació europeista?
Creia que el projecte europeu era una nova pàtria política. Defensava una Europa propera, basada en el principi de subsidiarietat, i va ser clau en la creació del Comitè de les Regions. Volia una Europa menys dependent dels estats i més connectada amb les ciutats i la ciutadania.
“Rellegint Pasqual Maragall t’adones que no improvisava, les ‘maragallades’ estaven molt pensades”
En un moment de desencís polític i auge de l’extrema dreta, cal reivindicar figures com la seva?
El que hem de reivindicar és la política. I qualsevol figura que ajudi a fer-ho és benvinguda. Maragall exemplifica els valors positius del compromís públic: honestedat, preparació i vocació de servei. Però no n’hi ha prou amb figures individuals; cal defensar la política com a instrument de canvi democràtic.
Enguany fa 40 anys de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea. Per què va ser rellevant?
Va significar homologar-nos democràticament i econòmicament amb Europa i consolidar la transició democràtica. Per a molta gent, l’adhesió del 1986 va ser el punt final simbòlic d’aquell procés. A més, ha permès reduir desigualtats entre estats, tot i que han augmentat entre regions.
Així i tot, per què Europa encara es percep llunyana?
Perquè la seva arquitectura institucional és complexa i sovint s’ha explicat poc. Però les decisions europees afecten directament la vida quotidiana. Un exemple clar són els sistemes de reciclatge: molts canvis als municipis venen de directives europees sobre medi ambient.
Europa és només un lobby d’estats?
És una organització internacional formada per estats, però és l’única amb institucions democràtiques escollides directament per la ciutadania, com el Parlament Europeu. Probablement és la menys estatal de totes les organitzacions internacionals. Ara es troba davant un dilema: reforçar les sobiranies nacionals o aprofundir en la integració europea.
L’Europa de Maragall era la de les regions i les ciutats.
Exactament. Defensava que tot allò que es pugui gestionar des d’un àmbit més proper no s’ha de centralitzar. Els ajuntaments són sovint els primers a afrontar problemes reals com l’habitatge o l’ocupació.
Foto: Joanna Chichelnitzky
“Volem ser un espai transversal, progressista i de trobada, obert al diàleg i sense dependència partidista”
L’oficialitat del català a les institucions europees continua sent una assignatura pendent per al país?
És una gran oportunitat, però jo canviaria l’enfocament. Europa és diversitat, i la defensa del català hauria de formar part d’un model europeu que reconegui totes les llengües, no només una excepció particular.
Com connecten amb la ciutadania i amb els catalans residents a l’exterior?
Especialment amb activitats presencials i en línia. Destaco el Cafè Europa, són trobades mensuals en línia amb experts de Catalunya i de l’estranger sobre temes d’actualitat europea. També publiquem informes en català i anglès per projectar idees internacionalment.
La Fundació impulsa diferents premis que fomenten i enriqueixen la divulgació.
Tenim tres distincions: Què és per a tu Europa?, per a estudiants de secundària, amb vídeos curts i viatge a Brussel·les; Premi Europa Jove, per a treballs de recerca de batxillerat amb temàtica europea; Premi Llegat Pasqual Maragall, per a treballs universitaris i projectes de recerca. A més, enguany hem creat un premi periodístic europeu conjuntament amb l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i El Periódico.
Aquest mes de febrer han aprovat el pla de treball de la Fundació per aquest 2026. Què en destacaria?
La celebració dels 20 anys, la traducció a l’anglès del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima i activitats vinculades amb els 40 anys de relació Catalunya-Europa. També recuperem el programa Ordit, destinat a formar joves lideratges.
Treballar amb els joves és prioritari?
Sí. No podem donar per fet que les noves generacions comparteixin experiències democràtiques que nosaltres hem viscut. Cal explicar i posar en valor conceptes com la llibertat, el pluralisme o el pensament crític.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Anna Guitart: “Cal consolidar la presència del català al món sense complexos”
