Font: Casal Català de Brussel·les

El 6 de novembre de 1930 Francesc Macià i Ventura Gassol van fundar el Casal Català a Brussel·les. Ho van fer durant el seu exili a Bèlgica després dels ‘Fets de Prats de Molló, el 1926. Macià va seguir la seva tasca política d’oposició a les dictadures de Primo de Ribera.

Des d’aleshores els lligams entre Brussel·les i Catalunya han anat agafats del bracet. I la ciutat belga s’ha convertit en un lloc de trobada i de refugi per als exiliats catalans. Com ho va ser durant la Guerra Civil espanyola amb Josep Carner i el general Frederic Escofet.

Al marge de personalitats il·lustres, a partir dels anys 60, Brussel·les va ser la ciutat escollida per a nous catalans cercant noves oportunitats laborals que va reforçar-se arran de l’adhesió de l’Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea. És el cas de l’actual president del Casal Català a Brussel·les, Llorenç Navarro (Esplugues de Llobregat, 1976) qui treballa com a intèrpret al Parlament Europeu.

ESTRENEN PRESIDENT

Navarro va rellevar l’octubre passat la fins ara presidenta Roser Maresma després de dos anys a la junta del casal. “Esporàdicament havia participat de les activitats del casal, però m’hi vaig implicar del tot quan vaig veure la necessitat que els meus fills mantinguin el català”, explica Navarro a Exterior.cat.

De pare a president. “Sóc el cap visible, però al Casal Català de Brussel·les treballem amb equip. Totes les decisions es prenen al Consell”, subratlla. Una de les novetats és la contractació amb sou inclòs d’una coordinadora que “ens treu molta feina per evitar que la burocràcia ens mantingui atrapats”, admet. Així, el Consell es dedica exclusivament a promoure activitats.

Anualment, Brussel·les organitza una quinzena d’activitats. Navarro explica que “tinc la sensació que una bona part d’associats al Casal participen de les activitats i prou. Volem que tothom s’hi acabi mullant i que tothom hi participi d’una manera més intensa per crear un teixit social més fort”.

Brussel·les compta amb una Penya Blaugrana, un esplai per a infants i una coral. A més promou cursos de català per adults, de dilluns a divendres. Un dels reptes que té el Consell és reactivar l’ús del casal. “Els caps de setmana és buit i volem promoure tota mena d’activitats culturals d’altres associacions que vulguin usar-lo”, diu Navarro.

ELS 90 ANYS, A TOCAR

El 6 de novembre de 2020 el Casal Català de Brussel·les celebrarà els seus 90 d’existència. Per això, l’any vinent serà molt emblemàtic. S’ha creat una comissió organitzadora dels actes que s’encarrega de promoure tota manea d’actes culturals i festius.

Entre les activitats previstes destaquen un concert amb les grans veus de la música clàssica catalana, al febrer; la tradicional calçotada, al març; la Setmana de Sant Jordi, amb la col·laboració de la Delegació del Govern, a l’abril i la 12a Trobada dels Casals Catalans d’Europa, al setembre, ja que Brussel·les serà la ciutat amfitriona.

A més, també és prevista la publicació d’un llibre que recorre la història del Casal Català que anirà a càrrec de l’historiador Jordi Bohigas. “En la recerca, s’ha recuperat visites de presidents de la Generalitat que desconeixíem i que apareixeran al llibre”, subratlla Navarro. Però hi haurà un segon llibre “més personal i anecdòtic” que es presentarà durant la tardor de 2020.

Tot i la presència del president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i la delegada del Govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret, “el contacte és força limitat i a qui els respectem la seva intimitat”, admet el president. A excepció de Puig, “qui més participa dels nostres actes” i de Serret, ja que “hi ha actes que col·laborem amb la delegació”, rebla.

Aquest 2020 que està a punt de començar Brussel·les tornarà a bategar amb força amb la intenció que la cultura, la llengua i les tradicions catalanes es mantinguin 90 anys més.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram