Font: Casal Català de Polònia

El Casal Català de Polònia (Stowarzyszenie Catalunya Polska, dit en polonès) torna a bategar amb força des d’aquest 2019. El seu president, Xavir Bordas, és traductor i viu a Varsòvia. A Polònia, la comunitat catalana va formar el casal de forma oficial l’any 2012 impulsat per Juli Carbó, qui va ser-ne el president en la primera etapa. Després d’uns anys molt actiu, el Casal Català de Polònia va quedar desert fins que Bordas ha tornat a reactivar-lo: “Ha arribar una nova fornada de joves catalans amb moltes ganes de revifar l’activitat del Casal a Varsòvia”, explica Bordas a Exterior.cat.

A finals de l’any passat es va reconstituir de nou la junta del casal. Ara està formada per Genís Camí, Marc Torrents, Víctor Pastor i Marc Camí. “La prioritat seguirà sent la d’establir-nos com a punt de trobada dels catalans residents a Polònia i difondre la llengua i la cultura catalanes arreu”, assegura el president. Des d’ara, els nous inquil·lins del Casal ja estan preparant la programació d’actes que oferiran a la comunitat catalana de Polònia durant aquest any.

Durant la primera etapa, el Casal Català de Polònia va ser molt actiu. Entre les activitats més destacades van ser un concert d’haveneres a Szczecin o la participació dels bastoners de Sant Cugat del Vallès en una trobada cultural. Bordas reconeix que “la cultura és un element que uneix els pobles. Aquest serà el nostre pilar des d’ara per mostrar Catalunya a Polònia però sense oblidar l’esport. Aquí, hi ha passió pel Barça”, admet. L’actual president recorda la visita de Núria de Gispert pocs dies abans de l’1 d’octubre de 2017 a Varsòvia. Bordas reconeix que “és bo que no perdem de vista la situació social i política que viu Catalunya perquè hi ha molts polonesos interessants en el conflicte amb Espanya”.

L’EFECTE LLACH A POLÒNIA

Si ha una figura dins el panorama cultural català que ha robat el cor dels polonesos aquest és Lluís Llach. “L’Estaca sempre ha tingut un efecte magnètic. El grup Zespół Reprezentacyjny va traduir una estrofa en polonès i la va convertir en una cançó de lluita. Fins al punt l’any 1980, el Sindicat Lliure Solidaritat el va adoptar com a himne no oficial”. El cantautor de Porrera sempre que ha actuat a Polònia ha tingut molt bona acollida per part dels polonesos. “Catalunya i Polònia tenen una sintonia especial i des del Casal Català ens agradaria ser el motor d’exportació de la cultura a Varsòvia”, reconeix Bordas. Entre la família catalana a Polònia destaca la presència de l’escriptora Montserrat Cornet qui va escriure el llibre  Fill, què hi fas a Polònia, un volum traduït al castellà, polonès i anglès.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram