“Hem tocat fons, però estem disposats a aixecar-nos i a mantenir viva la flama del Centre Català de Santiago de Xile”, manifesta el president de l’entitat, Óscar Casasempere, a Exterior.cat. El Centre Català de Santiago de Xile és una de les associacions catalanes a l’exterior més antigues i lluita per a no llançar més de 113 anys d’història per la borda.
Santiago de Xile va ser una terra d’acollida per als centenars de catalans que van decidir emigrar a principis del segle XIX. Emprenedors, fabricants del tèxtil, obrers i intel·lectuals catalans van ser la llavor d’un centre català que, com detalla l’acta de fundació, “sigui la casa familiar on tots puguem aixoplugar-nos”.
Entre els catalans que van emigrar a Xile hi trobem els avis de Casasempere i Riumalló, l’any 1906 i 1913, respectivament. “Uns avis venien procedents del País Valencià i d’Arbúcies”, recorda. Amb els seus pares, però, no va parlar mai en català. “Vaig tenir la sort de tenir un padrí que em parlava català i així el vaig aprendre i encara el mantinc”, explica. El 1999 va associar-se al Centre Català de Santiago de Xile i al cap de dos o tres anys ja va accedir a la junta directiva.
En els anys de vaques grasses, l’activitat del Centre Català de Santiago de Xile era frenètica. I comptava amb diferents branques. Des de l’Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana (AEAC), l’Orfeó Català o la Penya Barcelonista. “Ara mateix només disposem de l’Orfeó, que és qui està bategant amb més força. I recuperar la Penya Barcelonista és un dels objectius a mig termini”, explica.
L’ORFEÓ CATALÀ, EL BATEC INCONDICIONAL
L’Orfeó Català, fundat l’any 1909, és el cor més antic de Xile i un dels referents musicals de la música coral del país. Al llarg d’aquests anys, el cor ha brillat tot i les dificultats que va viure durant el franquisme, quan la comunitat catalana va haver de suspendre l’activitat. Després de 40 anys de silenci, les veus van agafar embranzida l’any 1984 sota la direcció de Concepció Martorell.
Actualment el cor està dirigit pel mestre Israel Olivares i formada per una prop d’una quarantena de cantaires. Un dels moments més esperats de l’any és la Trobada de corals que organitza el Centre Català a Santiago de Xile. El president del Centre Català explica que “el cor manté l’essència de la cultura i la tradició catalana a través de la seva música”.
Al marge de la música, el Centre Català de Xile també promou un seguit d’activitats tradicionals. Des de la celebració de Sant Jordi o la revetlla de Sant Joan fins al cagatió per als infants. “En els darrers anys les activitats tenen un vessant més cultural”, diu el president. Així destaca la celebració del Dia internacional de la poesia o el cicle de cinema en català.
Fins a finals del segle passat, la comunitat catalana de Santiago de Xile tenia com a referent el centre català. “Vam arribar a ser més de 400 associats!. Ara bé, la majoria es van anar fent grans, van anar morint i els joves no s’han sentit atrets pel que s’ofereix al centre català”, admet Casasempere. Actualment, el centre no supera la setantena d’associats.
A la manca de relleu generacional, s’hi sumen les dificultats econòmiques i socials que pateix Xile. Un escenari que també ha passat factura al Centre Català. Així, la prioritat de la junta passa per vendre’s l’actual seu social i alliberar-se’n de l’elevat cost de l’immoble perquè “és inassumible”. Casasempere apunta que “aquest 2020 serà l’any que canviarem de seu. Ens vendrem l’actual i en tindrem una altra de més petita i econòmicament més sostenible”, apunta el president.
Durant el primer terç del segle XXI, l’activisme català a Xile “ha patit una forta davallada”, reconeix Casasanpere, qui va assumir la presidència fa cinc anys i que està vivint els anys de més dificultat. Malgrat tot, Casasempere és optimista: “farem tot el possible per mantenir una associació centenària que ha servit de punt de trobada per a tantíssims catalans arrelats a Santiago de Xile. El Centre Català no pot morir”. Un desig que s’haurà de posar en pràctica a partir del mes de març quan finalitzi el període de vacances.
