Font: Centre Català Lausana-Ginebra

L’any 1969 un grup de catalans a la Suïssa francòfona van impulsar el Centre Català de Lausana (CCL). No era la primera associació catalana formalitzada en terres suïsses. Sis anys abans havia nascut Casa Nostra Suïssa, vigent actualment, que s’encarregava d’aglutinar els casals catalans del país. A Lausana estan de festa pel celebrar el cinquantenari.

A principis dels anys 60, els catalans residents a Lausana i impulsors de l’associacionisme català van començar a reunir-se en cases particulars, en cafès o en centres de lleure de la ciutat suïssa. Fins que va arribar el moment de tenir casa pròpia, això sí, de lloguer. Primer a la rue de la Barre, després, a la rue des Terreaux i Avenue des Acacias (a Prilly) fins a la rue de Genève, on actualment és la seu del Centre Català de Lausana.

L’entrada del nou segle va servir per donar un tomb en la història de l’associació. L’any 2010 es produeix un relleu generacional en la direcció per revitalitzar l’actuació del Centre Català de Lausana. L’advocada Sílvia Borja -que viu a Lausana des de fa 20 anys i treballa a l’agència de les Nacions Unides- va incorporar-se com a associada: “la primera tasca que vaig fer al Centre va ser impulsar un projecte d’ajuda per als catalans nouvinguts a Suïssa”, recorda a Exterior.cat.

L’IMPULS DEFINITIU

Des de fa dos anys, Borja va acceptar ser-ne la presidenta després d’un temps combuls per la renúncia en bloc de l’anterior direcció. “No han estat uns mesos gens fàcils, però el Centre Català ha agafat una altra dinàmica, amb noves activitats…. “. L’aplicació del 155 pel part del govern espanyol va ser un malson, també, per la comunitat catalana a Suïssa. “La despesa del lloguer va ser el més costós d’assumir, però vam poder contrarestar-ho gràcies a les donacions particulars i amb les quotes dels associats”, assegura.

Des d’aleshores, el Centre Català de Lausana-Ginebra ha après la lliçó: “hem d’intentar no dependre de cap subvenció pública i cercar fons alternatius”, admet la presidenta. El Centre d’Integració de Lausana va atorgar una subvenció a l’entitat que va permetre “mantenir les activitats gratuïtes del centre, com sempre”, admet.  Tot i els entrebancs, en aquests darrers anys s’han consolidat les activitats programades des de la junta directiva. A la celebració de les festes tradicionals s’hi uneixen d’altres que han tingut molta acceptació pels associats de llarga durada i pels més novells. “Des de fa dos anys sortim a la plaça del mercat de la ciutat per Sant Jordi, regalem roses i expliquem la festa i la llegenda”, diu Borja.

Una de les prioritats del Centre Català de Lausana és obrir-se a la comunitat suïssa. La presidenta reconeix que “la interacció entre les dues comunitats és més a títol individual que col·lectiva. Per això, estem intentant acostar-nos-hi per apropar Catalunya a Suïssa”, assegura. Una comunitat que viu amb controvèrsia la situació política i social que es viu a Catalunya. “La situació política fa molt difícil mantenir una neutralitat però ho estem fent. Hi ha pensaments diversos i el que ens uneix a tots és l’estima pel país, la llengua, la cultura i les tradicions”, subratlla Borja.

A L’OCTUBRE, EL PLAT FORT

La celebració del 50è aniversari està sent un any molt especial per a la comunitat catalana a Lausana. “Ens està servint per constatar els canvis que hi ha hagut per als catalans residents a l’exterior en mig segle. Ara tot va molt de pressa”, explica la presidenta. A més dels canvis socials i tecnològics, Borja considera que “el model de casal de fa 50 anys és caduc, està mort i ara és l’hora que una nova generació de gent jove amb les eines necessàries agafi el relleu. És l’única manera d’assegurar-ne la continuïtat i el dinamisme”, destaca.

El 6 d’octubre de 2019 és la data assenyalada per celebrar el cinquantenari del Centre Català de Lausana-Ginebra amb un dinar commemoratiu. “Ens agradaria comptar amb la presència del President Torra, així li vam manifestar personalment en el seu darrer viatge a Suïssa”, diu la presidenta. Amb Torra o no, la presència d’un representant del Govern la tenen assegurada.

El dinar servirà per visionar un reportatge en format d’entrevistes que ha encarregat l’associació amb les persones més rellevants dels 50 anys d’història del centre. El més rellevant és el cas de Paco Bellmunt que, amb 94 anys, és el president d’honor i va ser un dels primers impulsors. A banda del dinar, també estan preparant un concert commemoratiu i una exposició d’artistes catalans a Suïssa.