Font: Cercle Català de Madrid

Amb gairebé 70 anys de recorregut, el Cercle Català de Madrid vol seguir liderant la projecció de Catalunya des d’un dels escenaris més incòmodes: la capital d’Espanya. Per no perdre aquest lideratge l’entitat s’està reinventant per enterrar definitivament el paradigma de casal del segle passat i combatre la competència que hi ha amb altres entitats de promoció de Catalunya.

Albert Masquef (Reus, 1952) viu a Madrid des de fa 50 anys. Va traslladar-s’hi per primer cop per fer els estudis d’Enginyeria tècnica forestal i, des d’aleshores, el seu recorregut personal l’ha mantingut a prop de Chamartín, on hi va trobar feina i la seva dona. Un any després de la seva arribada a Madrid ja va trucar la porta del Cercle Català i fins a ser-ne el president.

“El lligam amb Catalunya no el perds mai. No he estat mai tres mesos seguits sense trepitjar Reus. Abans la durada era de 8 hores i ara és un passeig”, explica Masquef a Exterior.cat. “En 50 anys, el Cercle d’ara no té res a veure amb el d’abans. La proximitat amb Catalunya fa que la majoria de catalans residents a Madrid no tinguin la necessitat de connectar amb el Cercle”, confessa.

“Als anys 80 teníem 1.500 associats. Ara tot just superem els 300”, subratlla. “Ha sigut una davallada constant, la majoria de baixes són per defunció”. Per a combatre-ho, Masquef assenyala que “ara s’hi apleguen molts madrilenys per l’oferta cultural que es projecta des de l’entitat i així acaben estimant Catalunya”, admet el president.

LA CULTURA POPULAR COM A ATRACTIU

L’aposta de Masquef sempre ha estat la cultura popular. Des de la coral, el grup de teatre o les sardanes. Fins i tot, el parque del Retiro té un monument dedicat a les sardanes i s’hi balla dues vegades al mes. Una de les activitats més atractives és per Sant Jordi. El Cercle Català dedica la seva Festa Major a exportar una comarca de Catalunya. Enguany serà el torn del Segrià, amb la presència de la Cobla Bellpuig i els Castellers de Lleida.

El punt estratègic que suposa Madrid per a Catalunya fa que, sovint, es dupliqui l’oferta que promouen el Cercle Català, la delegació del Govern o el Círculo21. “Des de l’any 1953, el Cercle ofertia l’aprenentatge del català. Des de fa tres anys és la delegació qui n’assumeix la promoció dels estudis de català”, explica.

Un altre cas és el Círculo21, una entitat que es dedica a fomentar conferències amb representants catalans de diversos àmbits. “Així i tot, el president considera que “al final la tasca de tots suma a favor de la projecció de Catalunya. Hi ha molta competència, però tots som complementaris”.

El Cercle Català de Madrid compta amb una seu pròpia al número 6 de la plaça d’Espanya. La mateixa seu que durant la transició espanyola va rebre l’impacte més gran de la seva història: un atac en què les flames van calcinar l’immoble. “Va ser molt gros”, recorda el president. “Gràcies a la solidaritat de la resta de cases regionals de Madrid vam poder recuperar-ho”, admet. Ara, les úniques accions vandàliques tenen a veure amb el futbol. “Alguna pedra quan ha jugat el Barça”, diu.

Font: Castellers de Madrid

Durant l’etapa del procés i quan s’ha tensat més la corda entre Catalunya i Espanya, el Cercle Català de Madrid manté l’equidistància: “Som a Madrid, hem de ser plurals. És la casa de tothom”, diu Masquef. Fins i tot, la seu del Cercle ha acollit actes des de Societat Civil Catalana a altres entitats sobiranistes. “Del català no en fem ostentació, hem de nedar i guardar la roba”, admet.

S’ENFILEN AMB ELS CASTELLERS

L’edifici del Cercle Català de Madrid té 2.000 m2, de tres plantes, on s’ubiquen una biblioteca, un auditori, una agrupació sardanista, un esbart dansaire i un restaurant. “La seu és en venda”, assegura el president. “El món ha canviat. Tot és més virtual i no podem quedar ancorats en aquell paradigma de casal del segle passat”, diu Masquef.

“La colla de castells de Madrid ha servit de filó per encarar el futur del Cercle”, assegura Masquef. La colla castellera de Madrid es va posar en marxa el gener de 2017, com a una secció integrada a l’associació. “Necessitem un espai perquè puguin fer els assajos amb normalitat, és una de les prioritats que ens hem fixat”, reconeix el president.

La colla castellera s’ha convertit en un dels motors de la nova etapa del Cercle Català de Madrid. Una fornada de gent jove que visualitza el relleu generacional que necessita l’associació per assegurar-se la seva petjada a Madrid.