El Consell de la Catalunya Exterior: membres, comissions de treball i nova data per al 2025

El Consell de la Catalunya Exterior tornarà a reunir-se presencialment el 2025 després d’ajornar la trobada prevista abans de Nadal. Així, la primera sessió plenària del Consell s’ha fixat pel pròxim 7 de març a Barcelona. El Govern també ha confirmat que durant el 2025 hi haurà dues sessions previstes.

Durant tots aquests mesos els integrants del Consell han continuat treballant i reunint-se virtualment en les diferents comissions. És previst que a mitjan gener des del departament d’Unió Europea i Acció Exterior es convoquin les darreres comissions perquè es preparin les conclusions que s’hauran de presentar durant el Congrés.

Què és el Consell i quines funcions té?

El Consell és l’òrgan de consulta i participació en les polítiques públiques del Govern de la ciutadania de Catalunya que viu a l’estranger. El va impulsar, per primer cop, l’exconsellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina (Junts).

Les funcions del Consell de la Catalunya Exterior són assessorar el Govern sobre les línies generals, els objectius i les iniciatives específiques que faci en les seves relacions amb catalans i comunitats catalanes a l’exterior; elaborar informes sobre l’estat, la situació i l’evolució de les relacions dels catalans i les comunitats a l’exterior amb Catalunya; fomentar les relacions mútues entre les comunitats, el Govern i les institucions del país; i proposar accions i programes relacionats amb les comunitats i els catalans a l’exterior.

Qui forma part del Consell?

L’òrgan, adscrit al Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, està presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa mentre que la vicepresidència l’ocupa l’actual conseller Jaume Duch.

La composició actual del Consell està integrada per Jordi Gairin (Centre Català de Luxemburg), Dori Castilla (Catalans a Oslo) i Roger Orriols (Casal de Catalunya de París), com a representants d’Europa; Núria Amorós (Casal Català de Montevideo) i Esther Barnet (Casal dels Països Catalans de La Plata), com a representants del Con Sud; Josep Ligorred (Nou Casal de Yucatan, Mèxic), com a representant d’Amèrica del Nord i central; Ramon Vendrell (Centre Català de Kansai, Japó), com a representant de la resta del món; i Antoni Montserrat (FIEC), com a representant de les federacions.

Les comissions

El Consell de la Catalunya Exterior està integrat per 4 comissions: Registre de Catalans a l’Exterior; Model i Suport a les Comunitats Catalanes a l’Exterior; Processos Migratoris; i Educació, Llengua i Joventut.

La comissió Registre de catalans a l’exterior té com a objectius:

• Determinar les accions específiques i serveis per promoure i difondre el Registre.
• Agilitzar el tràmit de la inscripció al Registre.
• Facilitar l’accés a l’IdCat als catalans i catalanes residents a l’exterior

La comissió Model i Suport a les Comunitats Catalanes a l’Exterior té com a objectius:

• Definir i proposar un model que es basi en la representativitat de les entitats sobre el conjunt de la comunitat catalana del seu lloc o àrea d’establiment i presència.
• Identificar i proposar programes de suport a les entitats.
• Continuar treballant per enfortir la xarxa internacional de comunitats catalanes a l’exterior, tot aprofundint en les sinèrgies establertes entre la Generalitat de Catalunya i les comunitats catalanes a l’exterior.

La comissió Processos migratoris té com a objectius:

• Identificar les dades estadístiques d’aquest àmbit per a un major coneixement del processos migratoris relacionats amb Catalunya;  identificar i proposar iniciatives, existents o no, de suport i orientació a les persones que volen emigrar; fer seguiment de propostes d’actuacions, per part de la Generalitat, en l’àmbit de suport al retorn amb: propiciar la creació d’un espai (pàgina web) a modus de “finestreta única” pels àmbits de la mobilitat internacional i del retorn a Catalunya. Caldria una presentació estadística desagregada per sexes, edats i comarques de les persones emigrades, realitzada per l’IDESCAT amb les dades del PERE, que permetria saber quins són els grups i les zones d’impacte.
• Seguiment de propostes d’actuacions, per part de la Generalitat, en l’àmbit de suport a les persones desitjant emigrar: reactivar la pàgina web MónCat (o espai similar) per tal que pugui ser el punt d’informació de base sobre oportunitats d’emigració en col·laboració amb les comunitats catalanes de l’exterior. També proposem incorporar a MONCAT d’una secció específica sobre la protecció de la dona emigrada en situació vulnerable.
• Donar suport a les iniciatives existents a les comunitats catalanes de l’exterior i a algunes Delegacions del Govern sobre seminaris d’acollida a les persones nouvingudes i a l’elaboració o actualització de Guies sobre Emigració.
• Crear un mecanisme de col·laboració entre Govern, Ajuntaments, sindicats, iniciatives privades, etc. per l’elaboració de criteris conjunts de suport i informació a les persones desitjant emigrar.

La comissió Educació, Llengua i Joventut té com a objectius:

• Identificar les oportunitats educatives adreçades als residents a l’exterior existents en els diversos Departaments i organismes de la Generalitat.
• Analitzar la situació de l’ensenyament de la llengua catalana a l’exterior i veure’n opcions de millora.
• Identificar accions i programes que es puguin adreçar a la joventut (menors de 36 anys) residents a l’exterior.
• Determinar propostes d’actuacions per part de la Generalitat en aquest àmbit.
• Actualització de l’enquesta que es va fer el 2020-2021 en l’àmbit de l’ensenyament de la llengua catalana, en base a la implementació que hi ha hagut des d’aquells anys de l’ensenyament virtual.

Jaume Duch: “Fer el salt a la política no ho contemplava”