Albares ha assegurat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE també “avança” a nivell tècnic després que països com Suècia o Finlàndia expressessin els seus dubtes sobre la qüestió. Si bé el dirigent socialista no ha anticipat possibles dates sobre la finalització de l’informe, confia que el document arribi “al més aviat possible”.
Durant la mateixa compareixença, Albares ha dit que manté un contacte “freqüent” amb la secretaria general del Consell de la UE -encarregada de tirar endavant l’informe- i ha reivindicat novament que el foment del multilingüisme a la Unió Europea és una forma de “protegir la identitat nacional espanyola” en línia amb el que promouen els tractats de la UE.
Espanya i Polònia arriben a un acord per fer “un pas més” durant la pròxima presidència del Consell que ocuparà Varsòvia
En aquest sentit, fonts oficials d’Exteriors han assenyalat que Albares ha tractat aquest dilluns amb el seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, l’oficialitat de les llengües cooficials a l’Estat. Segons les mateixes fonts, ambdós han acordat fer “un pas més” a través d’una reunió dels seus respectius secretaris d’estat de la Unió Europea, una trobada que se celebrarà “pròximament” i que ha de servir perquè Varsòvia -que ostentarà la pròxima presidència rotatòria del Consell de la UE- continuï “impulsant” l’oficialitat.
Al mateix temps, Albares ha posat en valor el memoràndum que va presentar el novembre del 2023 per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català per demanar l’oficialitat i ha defensat que la qüestió no s’ha de veure com “un afer polític”. “Milions d’espanyols s’expressen en llengües cooficials […] i jo sempre explico que totes les forces polítiques espanyoles s’han de trobar en aquest punt”, ha assenyalat.
Espanya recorrerà al TJUE per aconseguir l’oficialitat del català a Europa