L’Espai Línia va acollir el primer debat d’Exterior.cat [Foto: Joanna Chichelnitzky]

Exterior.cat va encetar dimecres un cicle de xerrades al voltant de l’acció exterior catalana a l’Espai Línia. El primer debat es va centrar en la tasca que duen a terme les delegacions del Govern a l’estranger. Tres delegats –Luca Bellizzi (Itàlia), Montserrat Riba (Països Bàltics i Països Nòrdics) i Krystyna Schreiber (Europa Central)- van posar en valor que Catalunya tingui representació institucional a l’exterior. El debat el va moderar el director editorial d’Exterior.cat, Quim Miró.

El govern de Catalunya té avui més delegacions que mai: 20. Però, com ha sigut el trajecte des de la instauració de la democràcia? La delegada Montserrat Riba va participar, l’any 1984, en l’elaboració de l’acció exterior catalana a través del Patronat Català Pro Europa, l’embrió de les actuals delegacions del Govern. “El govern català sempre ha mirat a l’exterior, neix amb la idea d’estar presents al món”, va recalcar.

Gairebé quaranta anys després, “l’objectiu no ha canviat”, va dir Luca Bellizzi. “L’experiència ens ha permès desenvolupar un modus operandi molt eficient”, va afegir. En aquest sentit, segons Krystyna Schreiber, “Catalunya té una veu pròpia al món i dret a ser, construïm ponts i expliquem Catalunya, queda clar qui som i cap a on anem”.

El paper de les delegacions

Els delegats van explicar com l’acció exterior catalana s’integra en els diferents països on actua (actualment a 63 països). “Actuem en regions amb la seva veu i cultura pròpies i que tenen diferents interessos. Som entitats petites que ens movem molt pel terreny. Ens adaptem en cada país on actuem”, va dir Schreiber.

Cada delegació, a més, té altres actius del Govern en diferents àmbits. “La delegació és la punta de l’iceberg. Hem de tenir una mirada allargada per coordinar-nos entre nosaltres i detectar quines accions podem desenvolupar al país”, va explicar Bellizzi. La coordinació entre les diferents delegacions i el departament és cabdal. “L’equip de Barcelona ens dona tot el suport. El departament és àgil i dinàmic, té una estructura molt ben organitzada”.

Les delegades Schreiber i Riba, el delegat Bellezzi i el periodista Quim Miró, a l’Espai Línia [Foto: Maria Cerezuela]

Actualment, la població catalana a l’estranger compta amb gairebé mig milió de ciutadans. Les delegacions s’han convertit en l’eina de contacte dels catalans arreu del món. La Covid-19 va ser un dels moments en què les delegacions van prendre més sentit. “Tenim l’obligació d’estar al servei dels ciutadans”, va dir Riba. I Schreiber va ser més clara: “ja m’hauria agradat a mi durant la pandèmia que el govern del meu país (Alemanya) s’hagués preocupat tant per mi com hem fet les delegacions amb els catalans a l’exterior”.

Del 155 a rècord de delegacions

Un dels moments més convulsos després de l’1-O va ser el tancament de les delegacions del Govern a l’exterior. El delegat Luca Bellizzi ho va viure directament, que va ser destituït, com ho van ser la resta de delegats. “Va ser un moment molt difícil, amb implicacions econòmiques, personals i familiars. També pels nostres equips”, va recordar.

Sis anys després Catalunya ha recuperat la normalitat institucional a l’exterior? Schreiber va subratllar que “hi ha una clara consciència arreu que hi ha un conflicte polític” i “hem pogut demostrar que Catalunya tira endavant amb propostes democràtiques i amb els mateixos valors”.

Tots tres van coincidir en el paper que juga Catalunya al món. “Catalunya té una repercussió internacional molt forta, continuem sent un actor important”, va dir Bellizzi. Així, la delegada Riba va assegurar que “en els diferents governs del món hi ha un gran coneixement de l’actualitat catalana, veuen la nostra fermesa. La realitat ens ha reforçat i ha demostrat que l’acció exterior és necessària”.

Des del president Pujol fins Aragonès, els diferents governs sempre han apostat per l’acció exterior. Schreiber considera que “hi ha més respecte que mai per la representació institucional a l’exterior”; Riba creu que “l’estructura és sòlida i s’està professionalitzant”, i Bellizzi va reblar el clau: “l’acció exterior és important, hi hagi el govern que hi hagi. Qui vol renunciar a fer rècords d’exportació a l’exterior?”.

El vincle amb les comunitats catalanes

Històricament, les delegacions del govern a l’exterior han establert un lligam intrínsec amb les comunitats catalanes. “Cada setmana hi ha un moment per acompanyar els catalans. Escoltem la realitat a l’exterior. Ho tenim clar des de la delegació i des de la conselleria”, va explicar Bellizzi. Riba va afegir que “no només actuem per als catalans que hi resideixen, sinó també amb els estudiants d’Erasmus, aquells que es troben de pas o per un temps curt. Aquests també necessiten el nostre suport”.

Les comunitats catalanes són molt diverses i actualment el model d’organització viu un moment de transformació. Perquè l’engranatge sigui cada cop més eficient, el govern va impulsar la creació de la direcció general de la Catalunya Exterior (el seu director general, Rafel Caballeria, va ser present entre el públic). “Cada cop hi ha més coordinació entre la conselleria, les delegacions i la societat civil catalana a l’exterior”, va subratllar Schreiber.

El debat Què fan les delegacions del Govern a l’exterior? es va poder seguir en directe per YouTube.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram