El Govern homenatja els deportats catalans als camps nazis

El Govern ha homenatjat els deportats catalans als camps nazis en un acte al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un dels actes de commemoració del centenari del seu naixement, amb un any d’activitats per recordar la seva trajectòria de resistència i compromís. Descendents de persones deportades a Catalunya han compartit, en una taula rodona, vivències familiars, reflexions i propostes sobre la difusió i la divulgació de la memòria.

Les intervencions han posat en valor el paper fonamental de les famílies en la preservació de la memòria democràtica i en la defensa del “Mai Més”. En la taula rodona hi han participat Esther López, filla d’Amadeu López, resistent antifranquista, deportat a Mauthausen, supervivent i fundador de l’Amical de Mauthausen; Llibert Villar, fill de Lluís Villar, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen l’any 1941. És president d’honor de l’Amical de Mauthausen i altres camps; Carme Rei, neboda de Conxita Grangé, resistent, deportada a Ravensbrück i última supervivent catalana dels camps de deportació; i Enric Garriga: fill de Marcel·lí Garriga, deportat i supervivent de Buchenwald. És l’actual president de l’Amical de Buchenwald.

Un altre moment destacat ha estat la ponència de la doctora Sara J. Brenneis, catedràtica d’espanyol a l’Amherst College (Massachusetts), titulada La validesa de la memòria democràtica dels deportats: 80 anys de lluita contra l’oblit a Catalunya i a Espanya. La intervenció de Brenneis ha aportat una perspectiva acadèmica sobre el paper dels deportats republicans en la construcció de la memòria democràtica.

L’acte ha estat conduït per la periodista Montserrat Armengou directora del programa Sense ficció de TV3. També hi han assistit familiars de persones deportades, membres d’entitats memorialistes i representants institucionals.

El Memorial Democràtic és l’entitat de la Generalitat de Catalunya organitzadora de la jornada, que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya.

Illa defensa que la memòria evita “caure en els errors del passat” però alerta que és “fràgil i vulnerable”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que la memòria col·lectiva és una eina fonamental per no “caure en els errors del passat”, però alhora ha alertat que es tracta d’una eina “fràgil i vulnerable”. Illa ho ha dit en el marc de l’homenatge de l’executiu als deportats catalans als camps nazis, en un acte que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi de la Generalitat.

“Cal tenir cura de la memòria i adoptar estratègies perquè els joves se la facin seva”, ha subratllat Illa tot advertint del clima creixent de conflictes bèl·lics al món o de l’auge de l’extrema dreta.

Illa ha titllat els descendents de deportats catalans als camps nazis de “portaveus de la història i defensors del present”

És en aquest sentit que ha alertat de l’augment de conflictes bèl·lics arreu del món i del fet que l’extrema dreta és la “tercera força” al Parlament Europeu. A l’acte hi han assistit descendents de deportats catalans als camps nazis, als quals Illa ha considerat “portaveus de la història i defensors del present”. Alhora ha subratllat que l’executiu català vol estar “a primera línia de l’enfortiment d’una democràcia que ens hem guanyat a pols”.

En l’acte hi ha participat la cantant Marina Rossell, qui ha cantat ‘Cant espiritual’ i ‘Jo t’esperaré’, i ha comptat també amb una taula rodona amb diferents descendents de deportats catalans als camps nazis.