Estudiants del Col·legi d’Europa, a Bruges [Foto: Col·legi d’Europa]

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la rectora del Col·legi d’Europa, Federica Mogherini, han acordat que la Generalitat incrementarà fins a 10 les beques completes que ofereix a estudiants graduats en una universitat catalana per a estudiar al Col·legi d’Europa. L’acord s’ha segellat a la seu de la delegació del Govern davant la Unió Europea, durant el viatge del president a Brussel·les.

Fins ara, la Generalitat oferia dues beques per a estudiar al Col·legi d’Europa, de manera que aquest acord suposa un increment substancial per a estudiants d’universitats catalanes. L’objectiu d’aquest acord és enfortir els vincles educatius entre el Col·legi d’Europa i les universitats catalanes, i per promoure el talent català en assumptes de la Unió Europea (UE).

El Govern de la Generalitat està compromès amb incrementar la presència de Catalunya a Europa i aquestes beques són una inversió pels futurs diplomàtics i funcionaris de la Unió Europea i una aposta perquè en el futur hi hagi més catalans a les institucions europees.

Catalunya serà la comunitat autònoma que atorgarà més beques per estudiar al Col·legi d’Europa i superarà molts estats membres de la UE

Amb aquest increment de beques, Catalunya serà la comunitat autònoma que donarà més beques per estudiar al Col·legi d’Europa. Altres comunitats en donen una o dues, mentre que la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) en dona 13, però menys dotades que les de la Generalitat. Catalunya també superarà la quantitat de beques que atorguen molts estats membres de la Unió Europea.

Han estudiat al col·legi d’Europa destacats diplomàtics catalans i espanyols, com l’exdirector general de la Comissió Europea Xavier Prats Monné, l’exambaixador de la UE Pelayo Castro, l’economista i exdiputat Luis Garicano i l’excomissari que va contribuir a l’Acta d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, Manuel Marín. Més representants polítics que en provenen són la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, el vicepresident de la Comissió Europea Maragaritis Schinas, el president de Finlàndia, Alex Stubb, l’exprimera ministra danesa Helle Thorning-Schmidt i molts altres ambaixadors, alts funcionaris de la UE, parlamentaris i alcaldes.

La promoció del talent català a la UE

El president Illa i la rectora del Col·legi d’Europa, Federica Mogherini en la signatura de l’acord [Foto: Govern]

Aquest mes de febrer, el Govern també ha aprovat una instrucció per tal que el personal de la Generalitat pugui fer estades de treball a la Delegació del Govern davant la Unió Europea. És una iniciativa del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, en desplegament del Pla Brussel·les, i pretén projectar el talent i reforçar les capacitats d’incidència de la Generalitat a les institucions europees.

En concret, podrà sol·licitar-ho el funcionariat i el personal laboral fix de la Generalitat i dels seus organismes autònoms amb una experiència mínima de dos anys en polítiques comunitàries, entre altres requisits, i la durada dels projectes o treballs a realitzar serà d’entre 6 mesos i 3 anys.

La intenció del Govern és potenciar encara més aquesta promoció del talent català a les institucions europees

Alhora, la Generalitat ha participat en tres edicions del Programa de la Comissió Europea d’Experts Nacionals per al Desenvolupament Professional (ENDP), dirigit a empleats públics de les administracions dels estats membres que treballen en àmbits relacionats amb la UE.

El Programa consisteix a realitzar una estada en una unitat de la Comissió Europea durant un període d’entre tres i cinc mesos per tal que els empleats aprenguin els mètodes de treball i les polítiques de la Comissió i puguin aplicar aquests coneixements quan tornin a les administracions d’origen.

La intenció del Govern és potenciar encara més aquesta promoció del talent català a les institucions europees i a les organitzacions multilaterals i, per això, treballa en un paquet de programes d’estades més ampli.

Illa defensa que el reconeixement del català a Europa “reforçaria el sentiment europeu”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram