Foto: Joan Oliva és l’entrenador del primer equip del Dynamo Juniors a l’estat de Louisiana, als Estats Units [cedida]

Louisiana és un dels estats d’Amèrica on la pràctica del soccer -així és com es coneix el futbol europeu- està agafant més grapa en els darrers anys. Des de fa dos anys i mig, Joan Oliva (Barcelona, 1983) és el director tècnic de l’acadèmia de futbol del Dynamo Juniors (Louisiana, Estats Units) i l’entrenador del Louisiana Krewe FC. Una doble funció que el permet viure el futbol pels quatre costats.

Llicenciat en magisteri d’Educació Física i UEFA Pro, el tècnic d’Horta va aterrar als Estats Units amb el repte de contagiar la seva estima pel futbol en un país on predominen el beisbol, el futbol americà, el bàsquet o l’hoquei sobre gel. “És bonic veure com està creixent la pràctica del futbol. Tot plegat és fruit de treballar dia a dia, intentant que els més petits estimin la pilota”, subratlla Oliva a Exterior.cat.

La pràctica de l’esport als Estats Units en edats primerenques és molt alta. Oliva destaca que “entendre que l’esport forma part de l’educació és fantàstic i hauria de ser així a tot arreu. Aquí entenen que una persona pot ser esportista i a la vegada arquitecte i, per això, hi destinen molts recursos. El millor amb diferència són els equipaments. Aquí s’entrena en espais de primer nivell, res a veure amb Catalunya”.

La cultura de l’esport nord-americana també té mancances. “Per créixer els manquen dos aspectes determinants: la passió i la cultura. S’identifiquen més amb jugadors concrets que no pas amb l’estima a uns colors i això els treu passió. I a més, el fet que de tan joves alternin tants esports fa que es perdi la continuïtat a l’hora d’aprendre un sol esport. Falta la cultura específica del futbol”, explica.

El pitjor inconvenient és el cost que han d’assumir les famílies perquè els seus fills puguin jugar a l’acadèmia. La quota anual oscil·la entre 1.500 i 2.000 dòlars. Oliva creu que “hi ha hagut algun cas de jugadors de famílies sudamericanes que el fill tenia talent per jugar a futbol, però no va poder accedir a l’acadèmia perquè la família no podia assumir la quota”.

Al marge de l’acadèmia, el tècnic d’Horta dirigeix el Louisiana Krewe FC -un equip sènior, que milita a la NISA -l’antiga NASL-. El curs passat es va convertir en la revelació superant tres rondes seguides de la US Open Cup -la Copa del Rei, en versió americana-. “La Covid-19 ho va tallar amb sec quan millor es trobava l’equip”, es lamenta. A finals d’agost, l’acadèmia va anar recuperant la normalitat, tot i l’alt percentatge d’infectats en tot l’estat.

Foto: Al marge de l’acadèmia, el tècnic d’Horta dirigeix el Louisiana Krewe FC [cedida]

DE LA TARR A L’FCB ESCOLA

L’estima d’Oliva pel futbol ve de lluny, al seu barri, a Horta. Va començar a familiaritzar-se amb la pilota com a jugador de l’antiga Escola TARR, a Barcelona. “De ben jove ja vaig tenir la necessitat d’entrenar, d’ensenyar a jugar a futbol als més joves”, explica. Amb només 16 anys, l’EE Brafa va donar-li l’oportunitat, i més tard, el FC Cerdanyola i la UE Martorell.

Amb l’arribada de Joan Laporta a la presidència del FC Barcelona, Oliva s’incorpora com a tècnic de la FCB Escola. El 2007, el Barça obre la seva primera escola a l’estranger, a Egipte -actualment en té 64 arreu del món-. “Van ser cinc anys meravellosos complint un somni, en la millor època de la història. Aleshores Pep Guardiola era el referent i l’estil del Barça era envejat per tot el món”, recorda.

Tot i així, amb la marxa de Laporta, Oliva va decidir canviar d’aires: “se’m va oferir la possibilitat de continuar, però amb Sandro Rosell van haver-hi molts canvis en l’estructura i era l’inici del què ha acabat sent. Ara l’estil i la identitat no són la prioritat. Em venia de gust sortir de la zona de comfort, ja no em sentia feliç a Barcelona”, assegura.

El 2012 va acceptar la seva primera oferta a l’estranger: Angola, on s’hi està tres anys. “Recordo que el president em va dir que tenir l’encàrrec de convertir aquell equip en el Barça… Encara me’n ric, ara!”, diu el tècnic d’Horta. “Tinc molt clar que l’èxit de l’estil del Barça és fruit d’una cultura identitària i és un aspecte que no es pot exportar enlloc del món. Allò va ser una cosa única”, subratlla.

INTEGRATS A L’AMERICAN LIFE

Als Estats Units, l’entrenador d’Horta conviu amb la seva dona -l’Anna- i els seus dos fills -l’Èlia i el Marc- a la ciutat de Lafayette. “Sempre he tingut el suport de la família. La meva dona sempre ha entès que el futbol és la meva passió i he tingut la sort que m’ha acompanyat a tot arreu. Jo soc feliç amb el futbol, però la prioritat és arribar a casa i veure’ls somriure”, subratlla.

Oliva finalitza el contracte la primavera de 2021 tot i que té l’opció d’allargar-ho una temporada més. “Si podem estar-hi un parell d’anys més serà millor pels meus fills, sobretot perquè aprenguin bé l’anglès. Ara ja el parlen millor que jo!” [riu]. Així, a Louisiana, Oliva i la seva família diuen que ‘estan contents, que tot va bé’, com entonen Els Amics de les Arts en la cançó Louisiana o els camps de cotó.