Així, considera que la “impossibilitat” de prendre l’escó i assumir el mandat d’eurodiputats “no deriva de la negativa” de l’aleshores president de la cambra, Antonio Tajani, sinó “de l’aplicació del dret espanyol”. La sentència es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En la sentència, el TGUE avala que l’Eurocambra negués inicialment l’escó a Puigdemont i Comín tot prenent com a referència la llista definitiva de la Junta Electoral Central (JEC) en què no apareixien per no haver jurat la Constitució, tal com exigeix la legislació espanyola.
Segons el tribunal, l’escrit en què la cambra els negava l’escó “indicava expressament que la postura expressada” per Tajani “podria haver canviat en funció de nova informació rebuda per part de les autoritats espanyoles”. Aquest posicionament, argumenta el tribunal, mostra que la decisió de la cambra no tenia un “caràcter decisori ni definitiu”.
A més, la sentència apunta que l’Eurocambra “no tenia la competència per controlar si era procedent l’exclusió” de Puigdemont i Comín de la llista definitiva notificada per les autoritats espanyoles. Segons el tribunal, l’Eurocambra no té “competències” per “pronunciar-se sobre les controvèrsies que radiquen en disposicions del dret nacional”.
En el recurs que ha estat rebutjat pel TGUE, Puigdemont i Comín demanaven l’anul·lació de les decisions de l’Eurocambra que van portar a la negativa inicial de donar-los l’escó, a més d’una indemnització per les retribucions que reben els eurodiputats.