Font: Exterior.cat
“Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor”. Aquest és un fragment de la cançó de L’emigrant (1894), d’Amadeu Vives, amb lletra de Jacint Verdaguer. Aquesta enyorança és la que s’encomana entre la munió de catalans que viuen a l’estranger. “Quan marxes a viure a l’estranger, de forma inconscient, busques un vincle amb les teves arrels. I els casals o centres catalans tenen una funció aglutinadora entre la comunitat de catalans”, explica Jordi Gairín, president del Centre Català de Luxemburg. Des d’aquesta necessitat, s’obre una vinculació estreta entre els catalans i el país des de l’estranger que, en molts casos, acaben sent l’embrió de nous casals o centres de catalans al món. “Històricament hi ha dos perfils molt ben diferenciats: aquells catalans que van marxar a l’exili allunyant-se d’un escenari d’incertesa durant els segles XIX i XX i els qui en la darrera dècada ho han fet perquè, fruit de la seva formació acadèmica, troben una sortida professional molt més reconeguda a l’estranger”, reconeix Marina Falcó, assessora d’Acció Exterior de la Generalitat.
Actualment hi ha 101 entitats catalanes oficialment reconegudes i en actiu arreu del món. La més antiga fou creada el 1840 a l’Havana, Cuba: la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya, amb l’objectiu principal de donar ajut i suport a aquells catalans i catalanes emigrats des de principis del s. XIX que, per diversos motius, es trobaven en situació de necessitat o precarietat. L’Amèrica Llatina concentra una forta presència catalana arreu del món i seu llegat, encara, és molt visible. Argentina, amb 16 entitats, és el país que més associacions catalanes té a l’exterior. El Casal Catalunya de Buenos Aires té una llarga història i conserva un dels edificis més emblemàtics del panorama català a l’exterior. A La Plata, a l’Argentina, s’ha recuperat un casal que va rebre la visita del president Francesc Macià, a finals dels anys 30 amb una singularitat: abraça els Països Catalans. San José és la ciutat de Costa Rica que té més accent català. De fet, un polític amb descendència catalana, José Figueres Ferrer, conegut per Don Pepe, se’l recorda com l’home que es va imposar en la guerra civil amb el suport de la Legión del Caribe, el fundador de la Segona República del país i el president que va disoldre l’exèrcit a Costa Rica. A Mèxic, a la ciutat de Mèrida es concentra el Casal Català del Yucatán i té el llegat de Manuel Mercader Martínez, jesuïta, veí d’El Prat de Llobregat i fundador del casal.
Les comunitats a l’exterior són cada cop més joves i reforcen el vincle a través de les xarxes socials. La necessitat de no perdre la llengua, les arrels i les tradicions fa que les comunitats s’agrupin i formin casals o centres amb el distintiu de l’oficialitat
EL DISTINTIU D’OFICIALITAT
Internet i les xarxes socials han canviat, també, la manera de relacionar-se entre els catalans i catalanes a l’exterior. “La revolució tecnològica ha afavorit la interacció entre catalans al món i això fa que tots ens sentim més a prop”, apunta Falcó. Un punt de trobada és Catalansalmon.com, una xarxa mundial de pàgines web que durant molts anys ha estat una eina de capçalera de la majoria de catalans que s’hi han instal·lat en qualsevol punt geogràfic del planeta.
Actualment Catalansalmon.com compta amb una distribució de 439 punts arreu del món que manté connectats més de 13.000 catalans de 138 països. El seu creador, l’informàtic Sergi Marzabal, assegura que “és una bestiesa! És una eina molt útil, sobretot, per aquells catalans que busquen informació sobre la ciutat que han d’anar a viure i per contactar-s’hi entre ells”. Tot i que pràcticament en la majoria de ciutats de referència al món hi ha grups de catalans a les xarxes socials, el pas a formar una associacions amb el distintiu de l’oficialitat de la Generalitat és molt gran. Les comunitats catalanes de l’exterior són entitats privades, oficialment reconegudes en els seus llocs d’establiment i també pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el què preveu la Llei 8/2017, de 15 de juny, de la comunitat catalana de l’exterior.
El procediment de reconeixement oficial de comunitats catalanes a l’exterior s’estableixen per decret. A causa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol, el desplegament reglamentari dels nous casals i comunitats catalanes a l’estranger es farà pública al llarg d’aquest any mentre el departament d’Acció Exterior en redacta el decret.
La inscripció al Registre de comunitats catalanes a l’exterior de la Generalitat passa per complir un seguit de requisits que són de compliment obligat. Aquest procés és el que, en la majoria dels casos, tira enrere a més d’una comunitat que tot i estar agrupada no tramita l’oficialitat per part del Govern. És el cas de Chicago, als Estats Units, que té una comunitat catalana extensa, però al mateix temps molt dispersada. Sònia Romanos hi viu des de fa 25 anys i diu que “som pocs els qui ens vam establir-nos-hi des de fa anys i la resta, que són més de pas, no té massa ganes d’implicar-s’hi tant a fons”.
Entre els requisits que demana la Generalitat són, entre d’altres, que l’associació estigui constituïda al territori on estigui establerta, que els objectius fundacionals estiguin vinculats amb un aspecte de la realitat catalana o que en formin part una trentena de persones. Carme Rodés, responsable de l’àrea de la Catalunya Exterior de la Generalitat, explica que “hi ha tres elements característics en tots als casals o centres catalans: la promoció i difusió de la llengua catalana, la realització d’activitats culturals i que sigui una eina d’acollida per a nous catalans en el procés inicial d’arribada a un nou país”.
LLENGUA, CULTURA I TRADICIONS
Dels més d’un centenar de casals catalans que hi ha arreu del món, la gran majoria acaba triant el mateix ventall d’activitats però cadascun hi posa el seu segell particular. Els cursos oficials de català són una eina bàsica per a la promoció de la llengua. Els participants en aquests cursos no només són catalans o descendents de catalans sinó ciutadans autòctons que volen fer un pas endavant.
Xavier Varea, president del Casal Català Les Quatres Barres-Castelar (Argentina) explica que “hi ha molts joves que els atrau viure a Catalunya i abans de traslladar-s’hi per viure-hi tenen molt clar que aprendre català els obrirà moltes més portes”, admet. Una de les accions que s’estan potenciant més en els darrers anys és cultivar l’aprenentatge del català entre els infants que resideixen a l’estranger. Hi ha casos molt diversos des de l’Escola Catalana de Londres, el Cau de la Mainada a Los Ángeles, La Mainada de Roma o la Cataescola de Berlín. Des de Londres, Sònia Barrachina explica que “vam considerar que era una prioritat omplir el buit que hi havia per atendre les famílies catalanes i que calia proveir un espai d’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes”. El projecte d’Escola Catalana de Londres s’ha consolidat i pel curs vinent la previsió és acollir més d’una seixantena d’infants d’entre 4 i 12 anys de famílies catalanes o mitxes.
La projecció de pel·lícules, els concerts de música o les lectures dramatizades són altres accions que apropen la cultura catalana al país d’acollida
A banda de la Diada Nacional de Catalunya, la data més assenyalada del calendari festiu dels casals catalans a l’exterior és Sant Jordi. I en els darrers anys, des del Diplocat, s’ha universalitzat el 23 d’abril arreu del món a través de la campanya Books’n’roses fomentant l’intercanvi de llibres i roses arreu del món amb fins a 150 activitats organitzades per casals, associacions, entitats i voluntaris a més d’una cinquantena de països en els darrers anys. Aquesta iniciativa s’ha convertit en un fenomen mundial. Londres és una de les ciutats on es viu un Sant Jordi més a la catalana. Camden Market es converteix en un espai de festa i reivindicació per part de les entitats catalanes a la capital britànica: des del cor musical London Catalan Choir fins als castellers de Londres, sota l’organització del casal Catalans-UK.
Les tradicions passen per la celebració de la revetlla de Sant Joan i, en molts casos, per Nadal amb el cagatió. La calçotada és, ara mateix, la festa culinària del país per excel•lència arreu del món. Fa cinc anys, l’empresa bagenca Ferrer va posar en marxa la campanya Calçotades pel món adreçada a les comunitats catalanes a l’estranger i aquest any s’han pogut degustar els calçots i la salsa de romescu en una trentena de ciutats del món. Hi ha altres tradicions, com la castellera, que estan agafant embranzida arreu. París, Londres, Copenhaguen, Edimburg, Dublín o Berlín són ciutats castelleres que, gràcies al padrinatge de les grans colles castelleres del país, mantenen una de les tradicions que més agraden arreu.
Font: Exterior.cat
EL PAPER DE LA GENERALITAT
En tota aquesta activitat catalana a l’exterior, la Generalitat hi juga un paper destacat. Des del departament d’Acció Exterior es dóna suport a les comunitats catalanes a l’exterior que estiguin inscrites al Registre i n’atorga subvencions. En la convocatòria de l’any 2019, que previsiblement es publicarà aquest mes de maig, es preveu destinar un milió d’euros per a la contribució de les despeses derivades del funcionament ordinari de les comunitats catalanes a l’exterior, la promoció i difusió de Catalunya i la seva cultura i llengua, d’ensenyament de la llengua catalana, de programes de caràcter social i de suport a la nova emigració. Ara bé, Falcó puntualitza que “el 90% de l’activitat dels casals catalans és a través del voluntariat”. Hi ha casos excepcionals, com són el manteniment de fons bibliogràfic i arxívistic de gran valor, en el cas del Casal de l’Havana que requereixen un finançament pel seu manteniment i la seva conservació.
Històricament, els casals més antics i de més tradició disposen de seu pròpia, un immoble de propietat o de lloguer. Tot el contrari que els que s’han creat en l’última dècada, que prescindeixen de seu física i reforcen la seva activitat en diversos espais de la ciutat que els acull. Un dels escenaris són les seus de les delegacions del Govern a l’exterior. És el cas de Londres, que en el primer trimestre de l’any, el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, va inaugurar la Catalonia House a Londres. El delegat al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén assegura que “comptem amb un espai per acollir entitats catalanes, cíviques i culturals, i que no siguin de caràcter polític”. La comunitat catalana al Regne Unit és molt diversa i activa. Una de les entitats catalanes de referència és l’associació Catalans UK. El president de l’associació, Jordi Guidici reconeix que “és molt positiu que s’hagi impulsat la Catalonia House, que actua com a punt de trobada entre les mateixes entitats i el Govern”.
A l’Europa central, Alemanya guanya protagonisme amb set casals o centres catalans inscrits al registre de la Generalitat: Munic, Berlín, Hamburg, Colònia, Stuttgart, Frankfurt i Essen. “Una de les prioritats de la delegació és assessorar les comunitats de catalans al país. Cada casal s’organitza a la seva manera però Alemanya és un país on l’associacionisme català és molt viu”, subratlla la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz. Les ciutats amb més tradició catalana són Munic i Stuttgart. Això també provoca que si-guin els casals catalans més estables i de llarg recorregut.
La relació entre comunitats és un fenomen que està guanyant força en els darrers anys. Per recorregut, els casals catalans a l’Amèrica Llatina és qui tradicionalment treballen més en xarxa, com ara el Con Sud Amèrica. Xavier Varea, president del Casal Català Les Quatre Barres de Castelar (Argentina) diu que “intentem compartir activitats però la distància és una dificultat afegida”. El setembre vinent celebraran una trobada cultural a Montevideo (Uruguai).
La Generalitat hi juga un paper destacat: dóna suport a les entitats catalanes a l’exterior i n’atorga subvencions. Ara bé, el 90% de l’activitat dels casals es financia a través del voluntariat
A Europa, la connexió entre casals té un rerefons més professional. És el cas dels casals catalans de l’Europa central que segons explica Elisenda Bujons, presidenta d’Stuttcat-Catalans a Stuttgart, “busquem vies de finançament per a les activitats programades, la possibilitat de compartir-les i de forma més coordinada”. Al marge d’Europa i l’Amèrica Llatina, el ventall a la resta de continents és més complex. Els Estats Units concentren tot el seu dinamisme a les costes, punts de referència turística dels catalans. La delegada del Govern a l’Amèrica del Nord i Canadà, Victòria Alsina, reconeix que “els catalans que viuen als Estats Units són, generalment, persones amb una formació alta i que acaben sent molt bons ambaixadors de Catalunya”. Mentrestant, a Àsia i a Oceania, la representació és més aïllada. A la regió de Kansai, al Japó, es va plantar la primera llavor catalana a Àsia. L’any 1988, Montse Marí va impulsar el primer casal català en terreny asiàtic per casualitat després d’una mostra d’una col•lecció privada de litografies d’Alexandre Carnudets.
La Generalitat atorga beques a les comunitats catalanes a l’exterior. Són ajuts perquè els joves catalans treballin de becaris durant nou mesos a una Comunitat Catalana de l’Exterior. Aquest programa de beques es desenvolupa de forma conjunta amb el Consell Interuni-versitari de Catalunya (CIC), i és gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Univer-sitaris i Recerca (AGAUR). Qui va acollir-se a una beca va ser Sara Bailac, que durant gairebé dos anys va forjar-se al Casal dels Països Catalans de La Plata (Argentina) com a agent cultural i acaba de ser escollida representant d’Esquerra al Senat per la demarcació de Lleida en les passades eleccions generals. Bailac confessa que “vaig descobrir un món que no tenia present: la xarxa de comunitats catalanes a l’exterior. A Catalunya hi ha un desconeixement molt gran de la vida associativa catalana arreu i de la tasca de diplomàcia civil amb què actuen els casals tenint en compte que no disposem d’estructures d’estat. Precisament, aquest buit, l’omple la gent dels casals”, destaca.
SUPERADA LA SOTRAGADA DEL 155
Si hi ha un moment especialment delicat en el recorregut recent dels casals catalans és quan el govern espanyol va aplicar l’article 155 de la Constitució que va provocar la dissolució de les delegacions del Govern a l’exterior però no va poder paral•litzar l’activitat de promoció de la llengua, la cultura i les tradicions arreu del món. Una sotragada que va apuntar directament a l’acció del Govern a l’exterior -dissolent les mal anomenades ambaixades-. Luca Bellizzi, delegat del Govern a Roma, recorda que “el fons bibliotecari Giussepe Tavani, format per més d’un miler de llibres en català, va ser desmantellat de la seu de Roma i traslladat a l’oficina de l’Alguer, on va estar un any tancat entre caixes en un dipòsit”. Des dels Balcans, el delegat Erik Hauck, subratlla que “hi va haver un silenci per part nostra a nivell institucional, però es va enfortir l’escalf de la gent”. Des de Londres, el delegat Sergi Marcén assegura que “el càlcul de l’afectació al departament tan sols en el tancament de les delegacions va ser d’1,3 milions d’euros”, considera que són “uns diners malbaratats” i espera que “algun dia algú des de l’Estat se n’haurà de fer responsable”.
La majoria de casals posen distància a la tensió política entre Catalunya i Espanya i, en aquest sentit, és l’ANC qui està capitalitzant la reivindicació política dels catalans a l’exterior
El 155 també va afectar directament la dinàmica dels casals i entitats catalanes a l’estranger. “Vam patir moltíssim. Se’ns va tallar l’aixeta i això ens va obligar a autofinançar-nos les activitats des del mateix casal”, explica el fins ara president del Casal Catalanotxec a Praga, Carles Noguera. Durant un any i mig, la gestió dels casals i centres catalans va viure un dels moments més delicats. Falcó reconeix que “va ser un episodi molt difícil. Ho van desmantellar absolutament tot. Hi ha casals catalans, molt específics i amb un llegat històric al darrere, que se’ls va fer molt complicada la supervivència. Ara, estem en un procés de refer-ho tot i estem arrencant amb força, de nou”.
L’acció exterior de Catalunya és en el punt de mira dels governs de l’Estat. La tensió política entre els governs català i espanyol no ha passat desapercebuda entre la comunitat de catalans a l’estranger. La majoria de casals, però, hi posen distància i deixen que les reivindicacions polítiques es facin al marge de l’associació. Jordi Busquets, president del Casal Català de Munic assegura que “som una entitat per a la promoció de la cultura i la llengua catalanes a Alemanya. I com a Catalunya, hi ha sensibilitats polítiques de tots els tipus, però totes hi tenen cabuda al Casal”. A Luxemburg, l’octubre de 2017, el Centre Català de la ciutat va programar una festa grossa per celebrar el trentè aniversari de la seva fundació. La celebració, però, es va haver d’ajornar pels fets de l’1-O. El president del CCL, Jordi Gairín, explica que “el dinar previst era el dia 8, una setmana més tard del referèndum. En aquelles darreres setmanes abans i, sobretot, els dies després de l’1-O van ser complicats per a tothom i vam decidir programar-ho uns mesos més tard”.
El debat polític, agreujat pels fets de l’1 d’octubre, la repressió policial i el judici dels presos polítics ha encès la metxa en les comunitats catalanes arreu del món. En el darrer any i mig, l’Assamblea Nacional Catalana (ACN) està arrelant amb força a l’estranger i cada cop són més ciutats que s’abracen en l’entitat que presidia Carme Forcadell que està capitalitzant la reivindicació política dels catalans a l’exterior. Darrerament, en moltes ciutats del món s’han mobilitzat molts catalans residents a l’estranger per mostrar el seu desacord amb el govern espanyol denunciant la manca de drets i llibertats.
