Els exconsellers Mas-Colell i Alsina recorden Thomas Bisson: “Un amic profund de Catalunya”

Thomas N. Bisson, professor emèrit de la Universitat Harvard i anteriorment professor a la Universitat de Califòrnia (Berkeley), ha mort als 94 anys. Medievalista de prestigi internacional i una figura clau en la renovació de la historiografia europea, Bisson “no era només un gran historiador europeu: era, també, un amic profund de Catalunya. Un home que des de la seva mirada externa ens va ajudar a veure’ns millor a nosaltres mateixos”, subratllen els exconsellers Andreu Mas-Colell i Victòria Alsina en un article a l’Ara.

En l’article asseguren que Bisson “va comprendre que Catalunya no era una nota a peu de pàgina en la història d’Europa, sinó una experiència política pionera, articulada i profundament rellevant en l’evolució del govern i de la societat medievals”. Així, recorden que Bisson “va ser un dels primers estudiosos nord-americans que es van endinsar, amb rigor i admiració genuïna, en la història institucional de la Catalunya comtal i en les formes de governança que hi van emergir entre els segles XI i XII”.

Del professor emèrit de la Universitat Harvard subratllen que “va aprendre català, va estudiar amb minuciositat els arxius eclesiàstics i civils catalans, que admirava profundament per la seva riquesa, i va construir una lectura lúcida, respectuosa i empàtica del passat català que ha esdevingut, i continuarà essent, una font d’inspiració per a generacions d’historiadors”.

Així, Mas-Colell i Alsina destaquen que “una de les idees més rellevants de Bisson fou la de demostrar que la noció d’interès públic, tradicionalment atribuïda al parlamentarisme britànic, ja era present en les institucions catalanes medievals, en formes primitives però substancials. Per a Bisson, la història de Catalunya no era perifèrica, sinó fundacional”.

El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi després de ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona

La seva obra culminant, The crisis of the twelfth century: power, lordship, and the origins of European government, examina l’origen de les estructures de govern a Europa, i es basa en un llegendari curs introductori d’història medieval que Bisson impartia a Harvard. En l’article apunten que “la comparació entre les institucions catalanes i les britàniques ocupava un lloc central”.

Una altra de les seves contribucions clau –aquesta sí, traduïda al català– és un llibre titulat Veus turmentades. Poder, crisi i humanitat a la Catalunya rural, 1140‑1200, “una obra essencial per comprendre la complexitat del poder feudal i la condició humana en la Catalunya d’aquell temps”, subratllen.

Els exconsellers Andreu Mas-Colell i Victòria Alsina van conèixer-lo personalment: “era, sobretot, un mestre generós i un profund humanista convençut del valor de les institucions i de les persones que els donen vida”.

L’any 1987 va ser nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, el 1991 va ser distingit amb el títol de doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. “Distincions totes elles merescudes, que reconeixien no només la seva aportació a la recerca, sinó també el seu compromís intel·lectual i afectiu amb el país”, reblen.

Gonzalo Giribet: “Amb les mesures contra la recerca a Harvard, Trump haurà de recular”