Una sessió per la mainada a Perpinyà [Foto: Casal Jaume I de Perpinyà]
Una d’aquestes hereves és Marta Serra, l’actual presidenta del CCC-Casal Jaume I de Perpinyà. “Tenim molt clares quines són les nostres arrels i d’on venim sent l’aixopluc de moltes entitats nord-catalanes, però el Casal s’ha consolidat com un espai obert a la ciutat”, explica a Exterior.cat.
Aquesta mirada oberta s’ha pogut aconseguir gràcies a l’adquisició d’un local (que enguany ja fa 15 anys) i d’una nova estratègia més enllà d’uns moviments catalanistes molt marcats a Perpinyà. Així, com diu Serra, “el Casal hi ha espai per a cooperatives de consum o debats sobre el racisme a l’estat francès. És una dualitat que a vegades és difícil de gestionar”.
De Sant Mateu a Sant Martí
Durant gairebé nou dècades, el Centre Cultural de Perpinyà ha comptat amb diferents seus. La qui tenia un component emocional més fort va ser la casa i els locals que va deixar en herència de Salvador Figueres, al barri de Sant Mateu. “La casa tenia un accés complicat, i era un topall per les necessitats de crear comunitat que tenia el casal”, recorda Serra. Des de fa quinze anys, el Casal ha consolidat la seva activitat en l’actual seu en propietat al barri de Sant Martí de Perpinyà, més ampli i adaptat.
“El Casal s’ha consolidat com un espai obert a la ciutat”, diu la presidenta Marta Serra
Un dels moments rellevants per la comunitat catalana va ser la incorporació a la xarxa de Casals Jaume I, una etapa amb la qual es consolida una xarxa d’acció cultural i cívica sòlida. Així, la seu del Casal s’hi desenvolupen classes de català, grups de converses, sessions de cinema en català, xerrades i exposicions. I també acull entitats nord-catalanes com Òmnium Cultural, l’ANC o el Consell per la República.
Les complexitats entre la llengua i el territori
“L’ús del català a Perpinyà és escàs, però també ho és a Barcelona”, rebla Serra. La complexitat d’implementació del català a la Catalunya Nord continua sent un cavall de batalla. “Veurem què passa quan aquests infants i joves que l’aprenen a les aules. El català ja no és només una eina d’ús familiar”, diu la presidenta.
Les complexitats entre la llengua i el territori són evidents. Un dels actes per commemorar el 15è aniversari de la seu social d’El Casal va ser un espectacle per la mainada que va aplegar una seixantena d’infants. “La majoria de pares d’aquests infants no són catalanoparlants i no venen en altres activitats del Casal vinculades a la llengua”, explica Serra. “Aquesta és una complexitat que viu actualment la realitat nord-catalana”, afegeix.
Foto: Casal Jaume I de Perpinyà
Des de fa un temps, l’acció d’El Casal passa, també, als afores un cop superades les restriccions de la pandèmia. “Volem seguir fent activitats al carrer, sent partícips de l’activisme social de la ciutat”, remarca la presidenta. Un altre repte permanent és “rejovenir la junta”, diu, “aquells qui van prendre la decisió d’ubicar la seu al barri de Sant Martí, ja han fet un pas al costat. En l’últim any, s’hi ha sumat quatre cares noves, aquest és el camí”, afegeix.
A banda de Sant Jordi -que és a toca-, el Casal de Perpinyà es prepara perquè Sant Joan torni a ser una festassa: “ens sentim molt orgullosos de recuperar el vessant més popular de la revetlla”, subratlla Serra. Mentrestant, la seu d’El Casal continuarà fent xup-xup amb activitats de tota mena que simbolitzen la diversitat del territori.
