Els premis de l’IPECC i la FIEC: “una injecció d’energia” per a la Catalunya exterior

Passen els anys i l’acte de lliurament dels premis als catalans i catalanòfils a l’exterior manté la seva essència barrejada d’emoció i conviccions refermades. Dissabte, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona va acollir l’entrega del 35è Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2022 que atorga l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i el Premi FIEC, que lliura la Federació Internacional d’Entitats Catalanes.

El format de l’acte és sempre el mateix, senzill i molt emotiu. L’escenari hi ajuda: l’edifici de l’IEC és una joia. La darrera aportació ha estat l’aposta per l’streaming (una transmissió tècnicament impecable amb diferents visions de la sala) per arribar a tots els racons del món. El president de l’IPECC, Xavier Tudela exerceix de mestre de cerimònies i el vocal d’Estudis i Anàlisis de la FIEC, Antoni Montserrat, és qui marca el pulsòmetre de la Catalunya exterior.

Reivindicant drets
En la seva intervenció, Montserrat va posar l’èmfasi en la reclamació de drets. “Fa anys i panys que reclamem els mateixos drets democràtics, sobretot el dret a vot”. El representant de la FIEC va batejar la derogació del vot pregat com “la gran fita del 2022”: “el canvi legislatiu ha estat possible”, va subratllar. “Hem guanyat el dret de vot, però ens cal més drets en altres àmbits com en la sanitat, l’educació la cultura”, va recordar.

Així i tot, Montserrat va recalcar que “això no seria possible sense una complicitat per l’administració”. Des de la FIEC es va aplaudir la posada en marxa d’una direcció general de la Catalunya exterior durant el mandat de l’exconsellera Victòria Alsina i es va donar la nova rebenvinguda al nou director general, Rafel Caballeria.

Antoni Montserrat (FIEC) va batejar la derogació del vot pregat com “la gran fita del 2022”: “el canvi legislatiu ha estat possible”

Montserrat va anar més enllà: “malgrat que hi hagi hagut un nou canvi de govern, el més important per a nosaltres és que la preservació de la política a favor de les comunitats catalanes a l’exterior continuï sent un signe distintiu del govern actual. Ho agraïm enormement”.

Agraïments i dosis d’emoció
Tot seguit es van lliurar els premis als distingits en l’edició d’enguany del Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols: Elena Berbel Sanjuan, de Mar del Plata (Argentina); Laura Cabré i Llurba, de Zuric (Suïssa); Maria Isabel Carrica Baravalle, del Casal de La Plata (Argentina); Josep Ramon Casas i Martí, de Madrid (Estat Espanyol); Davidson Robert, de Toronto (Canadà); Jordi De Escalada i Almirall (+), de Buenos Aires (Argentina); Javier López Granda, de Buenos Aires (Argentina); Rosa Miró Borràs, d’Hamburg (Alemanya); Pedro Nilsson Fernández, de Birmingham (Gran Bretanya) i Mireia Semís Ibars, de Saragossa (Estat Espanyol).

Entre premi i premi, unes paraules de cada premiat. Cadascú amb el seu to i el seu estil, els premiats van llançar agraïments, i algunes van emocionar-se, és el cas de Rosa Miró, d’Hamburg (Alemanya), qui va dedicar-li la distinció al conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. Les paraules més gràfiques van ser del professor de la University College Cork a Birmingham (Irlanda), Pedro Nilsson Fernández: “aquest premi és una injecció d’energia, amb molt de gust continuarem amb aquest compromís”. L’entusiasme de Mireia Semís, la presidenta del Casal Català de Saragossa, va servir per cloure els premis de l’IPECC.

Trident femení a les cambres espanyoles
En l’acte també es va lliurar el Premi FIEC 2022, que atorga la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que enguany va recaure a les parlamentàries Sara Vila (En Comú Podem), Marta Rosique (ERC) i Mariona Illamola (Junts).

El vocal d’Estudis i Anàlisis de la FIEC, Antoni Montserrat, va justificar l’assignació del premi per la seva contribució en la derogació del vot pregat. “Tot i l’acció constant, persistent i pesada de la FIEC i de Marea Granate, sense elles no ho hauríem aconseguit”, ha dit Montserrat fruit “de la complicitat i d’un treball silenciós, poc visible en els mitjans de comunicació”.

“Elles dignifiquen les cambres legislatives espanyoles en un moment en què semblen més dedicades a fer teràpia de grup per curar les frustracions personals i sexuals d’alguns diputats i diputades”, va reblar Montserrat. Per això, “és un orgull que tres dones, parlamentàries, rebin aquesta distinció”.

En el torn d’intervencions, Marta Rosique (ERC) va recordar que el primer encàrrec que va rebre com a diputat al Congrés espanyol va ser la petició de la FIEC de derogar el vot pregat: “simbolitza la lluita pels drets que es fa des de la Catalunya exterior. No hem assolit tots els drets, ens comprometem a continuar lluitant”.

Marta Rosique (ERC): “la derogació del vot pregat simbolitza la lluita pels drets que es fa des de la Catalunya exterior”

Mariona Illamola (Junts) va agrair el suport i el treball de l’anterior departament d’Acció Exterior i la FIEC en la derogació del vot pregat. “Sense aquesta ajuda no hauria estat possible”. La diputada de Junts va afegir que “quan anem junts, treballant plegats, unint esforços i de manera transversal és quan avancem com a país”.

Sara Vilà (En Comú Podem) va recordar la seva estada a l’exterior quan va impulsar-se el lema És català qui viu i treballa a Catalunya. “Als catalans a l’exterior també ho érem, se’ns havia exclòs”, va dir. “És català qui ho vol ser i qui se’n vol sentir. És un ampli espectre que fa que la nostra comunitat creixi dins i fora del país”. “Val la pena seguir pujant aquesta muntanya perquè hi ha un dia que conquerim drets”, va reblar Vilà.