Foto: Enric Figueres
Cap d’àrea global de l’entitat Garrigues Cooperació Internacional, Enric Figueres (Lleida, 1970) ens parla amb passió del lloc on resideix: Medellín, a la Vall de l’Aburrà, a Colòmbia. Figueres vol mirar de fer canviar la percepció que es té d’aquesta ciutat que l’anomena afectuosament de ‘l’eterna primavera’ de tota la fama de ciutat perillosa i conflictiva que van oferir durant molts anys els telenotícies i més recentment les sèries sobre narcotraficants. De fet, assegura entre altres coses en aquesta entrevista per a Exterior.cat, que molts catalans trien aquesta destinació un cop jubilats per la seva tranquil·litat.
Quan sentim Medellín, la majoria de gent pensa en narcotraficants. Què els hi diries?
Els hi dono la volta: Medellín és la ciutat de l’eterna primavera; amb profundes desigualtats i conflictes, però en continua transformació social. És una ciutat oberta, integradora, acollidora… A Medellín t’hi quedes, t’hi quedes de cor, per la seva gent, per la seva llum, per la seva vida, per les seves ganes de passar pàgina, plena de vida, de flors i color: Medellín, paradís trobat.
Suposo que deu ser molt gratificant ajudar amb projectes de desenvolupament treure aquesta imatge de la ciutat.
Sempre he basat la meva feina des del positivisme sense deixar de banda a les víctimes, però mirant endavant, ningú es vol aturar, tothom mirar endavant i continuar caminant, com dic sempre. Treballem per intentar millorar la qualitat de vida de les persones més desafavorides, erradicant la vulneració de drets i sobretot amb un somriure sempre present.
La millor medicina, potser, és aquesta: positivisme i un somriure. Però quin valor afegit hi pot afegir una persona provenint de Catalunya?
Potser prefereixo dir que tinc una altra mirada: quan vaig arribar en aquest país i aquesta ciutat el 2001 em va impactar tot perquè no m’havien educat per veure segons quines coses. Per a mi també ha estat un aprenentatge: mai vaig plantejar-me anar a donar lliçons de res, al contrari: aportar i sumar i així ho he fet durant tots aquests anys. Penso que ho he encertat, m’ha ajudat a estar més proper a la gent i alhora saber i conèixer més profundament les causes i reflexionar sobre els efectes i les possibles estratègies per a generar millores i transformació.
“Tenim un cens de catalans poc definit: molts han retornat a Catalunya i d’altres que tot i les dificultats han continuat”
I què és el que més li ha quedat marcat d’aquest aprenentatge al llarg d’aquests anys?
Sobretot la capacitat de la gent per mirar endavant i seguir. Això… i després de tant de dolor, encara pensar-hi m’impacta.
Aquesta capacitat de mirar endavant després de grans tragèdies també podríem dir que ho han hagut de fer generacions de catalans al llarg dels segles. Què creus que els fa diferents?
Doncs més aviat diria que ens fa iguals: hi trobo moltes similituds entre les dues societats, la catalana i la de la Vall d’Aburrà, per a forma de ser anem per feina, són societats fortes i que han sabut mantenir la dignitat i reconeixement, la memòria… les trobo molt similars. Sempre des d’una perspectiva nacional.
I n’hi ha força de catalans a Medellín?
Tenim un cens poc definit: la Covid-19, fins i tot, ha fet estralls en aquesta qüestió. Pel que sabem, molts han retornat a Catalunya i d’altres que tot i les dificultats han continuat. Per cert, que molts tenen plans propers de retorn a aquesta ciutat meravellosa. De moment estem revisant el cens, sumant i calculem que hi pugui haver entre 150 a 200 catalanes i catalans a tota la Vall d’Aburrà. Pensa que són xifres molt volàtils, difícils de quantificar, però comptant amb els catalans que es visibilitzen i la xarxa que tenen aquests de coneguts, fan pensar que hi ha un nombre important de catalans.
Foto: Enric Figueres
Quins són els oficis que tenen els catalans residents a la Vall d’Aburrà?
La majoria tenen el seu propi negoci majoritàriament, una part treballa en organitzacions socials, una part també treballa en llocs especialitzats de grans i mitjanes empreses i una petita part està jubilada aquí.
Suposo que també deuen haver-hi moltes famílies mixtes… Què pot portar a un català a jubilar-se a Medellín?
Doncs podria ser contradictori però una vida tranquil·la. Aquí es viu molt bé, saben com és la realitat i la situació: un aquí pot viure amb tota tranquil·litat, el ritme és diferent, no se sap com explicar, però suposo que la paraula és tranquil·litat. I suposo que la capacitat econòmica també ajuda.
“Visibilitzar Catalunya és una de les meves apostes, ser un referent cultural, social i institucional a Medellín o a Antioquia”
Sembla molt contradictori amb totes les coses que s’han vist per televisió. Suposo que trencar els estereotips és una cosa que no es pot fer d’un dia per l’altre…
Això passa per la desinformació: els mitjans han ajudat a crear aquestes visions; a Colòmbia es pensaven que aquí el terrorisme estava per tot arreu. Jo he vist imatges durant els primers anys dels 2000 de l’atemptat d’Hipercor per parlar de l’Estat espanyol, que pensen aquesta gent. I la realitat és una altra, d’això hem de centrar-nos a treballar: visibilitzar Catalunya a Colòmbia i a Medellín: la nostra estratègia volem que sigui amb la comunitat catalana a Bogotà i, per tant, hi pot haver projectes o accions comunes, sempre sumaran i generaran major impacte.
I de Colòmbia a Catalunya?
Tenim contactes amb Antioquens a Catalunya, per desenvolupar sinergies per millorar estratègies per millorar aquesta imatge, que no serà fàcil, però hem de tenir un punt de partida: la casa catalana de Medellín. No s’entén sense sumar-hi altres propostes, de sumar, i parlo també de comptar amb les administracions i agents culturals i socials colombians; plegats podrem avançar per ser més coneixedors de les dues societats, la seva realitat, la seva cultura, identitat, o com en el nostre cas la llengua.
Quina és la teva aposta personal?
Visibilitzar Catalunya és una de les meves apostes, ser un referent cultural, social i institucional a Medellín o a Antioquia. Fa molts anys que els catalans i catalanes viuen en aquesta terra, i per tant, cal generar el dinamisme per ser més presents i visibles en aquesta ciutat màgica, la ciutat de l’eterna primavera.
Quins projectes destacaries dels que hi ha entre Catalunya i Medellín per fer visible aquesta ciutat de l’eterna primavera?
Tenim previstes unes línies estratègiques – la visibilització de Catalunya, la seva cultura la seva identitat, la seva llengua. Amb exposicions, xerrades, jornades, accions de cultura popular i tradicional. La formació de la llengua catalana (tenim entès que hi ha professors de català a Medellín, caldrà donar-los. Suport i visibilitzar les formacions per aprendre la nostra llengua). L’atenció i servei als catalans i catalanes a Medellín, en tots els àmbits personal, laboral i informatiu. Volem exportar la nostra cuina, el nostre cinema i molts d’altres aspectes de Catalunya que podem mostrar a Medellín.
A través de la fórmula de l’intercanvi?
Generant intercanvis de l’àmbit de la cultura popular, que es pugui visibilitzar la nostra identitat, cultura i la llengua, escriptors, exposicions, poder mostrar els nostres artistes de tota mena… Una multitud de coses i activitats i accions que tenim previstes que es puguin fer aviat.
