Foto: El delegat del Govern als Balcans, Eric Hauck, a la dreta, amb l’expresident de Croàcia, Stjepan Mesic [ACN]

El 21 de novembre de 1995 els presidents de Bòsnia, Croàcia i Sèrbia es trobaven a milers de quilòmetres dels Balcans, a la base aèria de Dayton, als Estats Units. Després de vint dies de negociacions de pau, els tres bàndols arribaven a un acord per posar fi a la guerra i al genocidi a Bòsnia i Hercegovina (1992-1995).

Eren els anomenats Acords de Pau de Dayton, que, malgrat que van posar punt i final oficial a un conflicte armat que va deixar 100.000 morts i més de dos milions de persones refugiades i desplaçades, no van dur la reconciliació dels pobles ni la reparació de les seves víctimes. 25 anys de dura postguerra i una generació després, les conseqüències de Dayton són visibles a la societat bosniana.

Les fronteres ètniques, el bloqueig institucional, la corrupció endèmica i la crisi econòmica són els pilars d’un avui nascut d’una guerra i d’uns acords que han suposat un llast per al desenvolupament de Bòsnia. I el conflicte ha estat candent des de llavors, amb més o menys intensitat.

Coincidint amb el 25è aniversari de Dayton, el delegat del Govern català als Balcans, Eric Hauck, assegura que “al llarg d’aquests 25 anys, la diplomàcia ciutadana, la cooperació entre les societats civils, com la de Catalunya amb Bòsnia, han demostrat ser el motor de canvi més eficaç en un estat segrestat per uns acords de pau que, si bé van acabar amb una dura guerra de 1.500 dies, van legitimar els fronts militars, la neteja ètnica i una estructura de poder que ha premiat els líders i partits ètnics que van provocar el conflicte”. I alerta de la necessitat actual de reforçar encara més la cooperació amb la ciutadania bosniana que, “tot i el desencís amb la Unió Europea, és europea de ple dret”.

LA COOPERACIÓ CATALANA A BÒSNIA

Des de la seva sol·licitud d’adhesió el 2016, Bòsnia i Hercegovina acumula intents frustrats d’integrar el país a la UE. Aquesta cooperació ciutadana “és la que està liderant Catalunya a Bòsnia des del 1992, quan nosaltres vivíem en la eufòria dels Jocs Olímpics i ells, en la foscor absoluta del genocidi”, descriu.

El 1992 va ser un any clau en la relació entre Catalunya i Bòsnia. Mentre Barcelona centrava l’atenció internacional per la celebració dels Jocs Olímpics, al país balcànic esclatava la guerra més letal a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Enmig de l’eufòria olímpica, el poble català va mostrar la seva solidaritat amb el bosnià, amb centenars de projectes de cooperació que han agermanat al llarg dels anys les dues capitals olímpiques, Barcelona i Sarajevo, declarada l’octubre de 1995 com el Districte 11è barceloní. Es tracta d’una connexió que avui perviu, malgrat el perill d’oblit entre les noves generacions de catalans i bosnians.

Els 25 anys dels Acords de Dayton representen una oportunitat per fer un exercici de memòria del vincle amb Bòsnia a Catalunya i per refermar els pilars de la política pública de cooperació catalana, que té entre els objectius del Pla director 2019-2022 la promoció d’una cultura de pau i la prevenció i transformació dels conflictes violents. És l’eina amb la qual el Govern català està promovent diverses iniciatives.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram