Foto: Èric Lluent és periodista i viu a Islàndia [cedida]
La seva relació amb Islàndia va iniciar-se fa més d’una dècada quan Lluent era cap de premsa de la Festa Major del barri de Gràcia, de Barcelona. “Un grup de professores d’espanyol d’Islàndia preparaven un documental sobre festes majors i, fruit de l’amistat, em van convidar a passar el Nadal. Durant uns anys vaig treballar com a guia turístic i de muntanya a Islàndia, als estius”, explica a Exterior.cat.
La connexió amb l’illa de l’Atlàntic Nord ha estat a través del turisme. Des de 2016, Lluent ha treballat com a guia turístic d’una empresa de renom a Islàndia. El març passat, arran de l’inici de la pandèmia, va ser acomiadat i actualment es troba a l’atur. “Fins ara havia combinat el turisme i el periodisme. Ara faig algunes pinzellades per a mitjans catalans”, apunta.
Com a freelance, col·labora habitualment amb La Marea, Mèdia.cat i Ràdio4. “Els mitjans catalans generalistes prefereixen publicar les informacions sobre d’Islàndia d’agència, practicar el copiar i enganxar, que comptar amb l’aportació que els pogués fer jo des de Reykjavík. Sempre he trobat un silenci absolut a l’altre costat i crec haurien de reflexionar-hi seriosament. No soc l’únic cas”, confessa.
‘EL FAR DE REYKJAVÍC’, AMB SEGELL PROPI
Des de fa quatre anys és qui gestiona els continguts del web El Far de Reykjavík. “És un projecte totalment altruïsta, que té la intenció de ser un mitjà digital de referència per a la comunitat hispanoparlant que viu a Islàndia”, diu. A més, “també s’adreça a aquells que des de fora l’illa vulguin entendre aquesta societat, la seva història, la seva cultura, la seva política i la seva economia”, afegeix.
La prioritat del web amb el segell de Lluent no és l’actualitat sinó “la informació rigorosa i independent, que es complementa amb articles d’opinió de representats de les universitats, per exemple”. Publica, principalment, en castellà, però també “de forma esporàdica” en català, francès i anglès.
Actualment viu juntament amb la seva parella Azahara, una mestra catalana que treballa en una llar d’infants de Reykjavík. “La precarietat existent, la manca d’oportunitats i la meva visió crítica sobre el model dels mitjans a Catalunya fan que, de moment, Islàndia continuï sent el meu país d’acollida durant una bona temporada”, rebla.
