Idania Esther Rodríguez, la coordinadora de l’Arxiu català a Cuba, en un moment del documental [Foto: cedida]
“Han estat uns mesos llargs de no poder accedir presencialment als arxius, ha estat un contratemps”, subratlla la presidenta de l’associació, Núria Carreras, a Exterior.cat. El punt de partida ha estat una trobada entre els representants d’Arxivers sense Fronteres i la directora general de la Catalunya exterior, Laura Costa.
El nou projecte -de quatre anys de durada (fins al 2026)- té com a objectiu detectar la documentació que s’aplega en els diferents casals catalans i que té un valor important per a la seva digitalització. El departament d’Acció Exterior s’ha compromès a invertir 15.000 euros anuals per sufragar les despeses del projecte.
“És un projecte de llarg abast per la complexitat que comporta la distància. El suport del departament és essencial per a la recuperació i digitalització de la documentació dels casals catalans a l’exterior”, explica Carreras. Així, el full de ruta s’ha fixat dos casals per any. En el calendari estipulat per l’associació, els arxius dels casals catalans de l’Havana (Cuba) i La Plata (Argentina) es troben en fase d’execució i tancament.
El departament d’Acció Exterior s’ha compromès a invertir 15.000 euros anuals per sufragar les despeses del projecte
Mentrestant, la prioritat se centrarà en tres casals de llarga tradició: Perpinyà, Marsella i Tolosa de Llenguadoc. “En els casos de Perpinyà i Marsella s’haurà d’iniciar el procés amb la fase prospecció, analitzant tota la documentació existent. Tot i que tenim alguna noció, en funció del que ens trobem, es decidirà el temps de dedicació. El de Tolosa, serà de seguiment, perquè ja es va fer la prospecció”, explica Carreras.
La digitalització pretén garantir la conservació de la informació a llarg termini i facilitar-ne l’accés i la difusió, a través del dipòsit d’una còpia digital a l’Arxiu Nacional de Catalunya (Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya, DIDAC), i la seva publicació a Arxius en Línia.
“La documentació dels casals catalans, sobretot els més antics, és molt rellevant per entendre com es van viure moments històrics com la guerra civil espanyola o la dictadura des de l’exili. I quina incidència van tenir els catalans en les ciutats d’acollida”, apunta la presidenta.
El cas de l’Havana
La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l’Havana és la més antiga de les associacions creades pels emigrants catalans. La Beneficència Catalana, com se la coneix popularment a Cuba, fou constituïda oficialment l’any 1841 per iniciativa d’un grup de catalans establerts a l’illa, amb l’objecte d’oferir auxili als emigrants d’origen català sense recursos econòmics.
El juliol del 2010, Arxivers sense Fronteres va assumir la coordinació del projecte de digitalització de l’arxiu històric de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l’Havana. “El procés de digitalització va quedar totalment aturat amb la pandèmia. No només per la impossibilitat de viatjar a Cuba, sinó que donades les restriccions d’accés a Internet que hi va haver a l’illa, ni tan sols Idania Esther Rodríguez, la coordinadora de l’Arxiu català a Cuba, va poder treballar-hi in situ”, diu Carreras.
El cas de La Plata es tracta d’un fons d’una associació que, segons Carreras, diu que “la va lliurar al casal”. La recuperació del material fa que l’associació pugui tenir elements per explicar el paper de la dona en els casals catalans.
Núria Carreras, treballant a l’arxiu del Casal Català de Buenos Aires, a l’Argentina [Foto: Arxivers sense fronteres]
20 anys de recorregut
L’associació és una onegé formada per arxivers voluntaris que col·laboren en el desenvolupament de projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. Amb més de 20 anys al darrere, l’entitat vetlla perquè “no desapareguin arxius que són en perill i, per això, defensem el patrimoni documental”, reconeix Carreras.
Per mantenir una continuïtat, Arxivers sense Fronteres proporcionarà unes directrius de manteniment de la documentació, gestió de l’arxiu i de conservació i classificació de les fotografies localitzades. Fins ara, l’associació ha posat la mirada en casals de l’Amèrica Llatina: de Mèxic a l’Argentina passant per l’Uruguai.
