Espanya negociarà “fins demà mateix” per aconseguir l’aprovació de l’oficialitat del català a Europa

Espanya negociarà “fins demà mateix” amb els estats membres de la Unió Europea per aconseguir l’aprovació de l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a les institucions comunitàries. “El punt està inclòs ja a l’ordre del dia per adopció, treballem amb tots els estats membres, i continuarem treballant fins demà mateix”, ha explicat el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en ser preguntat pel debat que tindrà lloc demà a la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE.

“Hem treballat amb diversos estats membres sobre aspectes on tenien dubtes o reticències”, ha reconegut el cap de la diplomàcia espanyola abans de ressaltar que la proposta actual és “sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els estats”.

“Hem treballat amb diversos estats membres sobre aspectes on tenien dubtes o reticències”, diu Albares

Els darrers dies, el govern espanyol ha pressionat per aconseguir la unanimitat dels 27, necessària per poder aprovar l’oficialitat de les tres llengües cooficials de l’Estat. Fonts del ministeri d’Exteriors confirmen que l’executiu de Pedro Sánchez busca adoptar l’oficialitat “total” del català, el basc i el gallec, però amb una implementació que podria ser progressiva. “No es tenen totes les capacitats -d’implementació- de cop. Si s’adopta dimarts, -les tres llengües- seran oficials dimarts, però la implementació no pot ser de cop”, apunten fonts del ministeri.

Després d’una reunió d’una hora amb el ministre alemany d’Exteriors, Johann Wadephul, Albares ha insistit que el tema de l’idioma afecta la “identitat nacional espanyola”, que és “plurilingüe”. “Així és a la nostra Constitució, al Congrés i el Senat, i el que és més important, ho és als carrers de les nostres ciutats”, ha destacat davant del seu homòleg alemany, a qui ha recordat que vint milions d’espanyols viuen en territoris amb més d’una llengua oficial. “Aquesta és la nostra realitat”, ha reblat.

Albares també s’ha referit veladament al paper del PP, que s’oposa a l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a Europa. “Estic segur, i no em cap al cap que no sigui així, que totes les forces polítiques espanyoles estan parlant amb les seves forces germanes per aconseguir que aquesta identitat nacional sigui reconeguda”, ha apuntat al costat de Wadephul, del partit democristià alemany, la CDU, una formació aliada del PP.

Posició d’Alemanya

Preguntat pel tema del català, Wadephul ha reconegut que n’ha parlat “de forma extensa” amb Albares durant la cita que han mantingut a Madrid. Tanmateix, ha manifestat que s’endú els “arguments” del govern espanyol a favor de la presència a la UE de les llengües cooficials i els debatrà en el si de l’executiu alemany que lidera el canceller Friedrich Merz. “Demà estarà a l’agenda de Brussel·les i participarem del debat”, ha apuntat.

Tot i que Albares no ha detallat el nombre de països que han confirmat ja el seu suport a la iniciativa, la veritat és que l’oficialitat necessita la unanimitat dels 27 i, fins ara, Espanya ha topat amb les reticències de diversos estats.

Per convèncer a tots els governs, la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), l’executiu espanyol ha fet circular una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.

L’última llengua que va esdevenir llengua oficial de la UE és el gaèlic, l’any 2007.

Albares retreu al PP la manca de suport al català a la Unió Europea